Ludwig Thuille

Andreas Ludwig Wilhelm Maria Thuille, conegut com a Ludwig Thuille (Bolzano, 30 de novembre de 1861 - Múnic, 5 de febrer de 1907) fou un compositor austríac.

Ludwig Thuille

Biografia
Naixement	30 novembre 1861 Bozen (Itàlia)
Mort	5 febrer 1907 (45 anys) Múnic (Alemanya)
Causa de mort	infart de miocardi
Sepultura	Waldfriedhof de Munic
Formació	Musikhochschule de Munic
Activitat
Ocupació	compositor, teòric musical, pedagog musical, musicòleg, catedràtic
Ocupador	Musikhochschule de Munic
Gènere	Òpera i simfonia
Professors	Josef Rheinberger
Alumnes	Hermann Wolfgang von Waltershausen, Rudolf von Ficker, Hermann Abendroth, Ernest Bloch, Walter Braunfels, Walter Courvoisier, Rudi Stephan i Klaus Pringsheim

Thuille va néixer en una família originària de Savoia, encara que es va traslladar al sud del Tirol, on va néixer Ludwig a Bolzano, ciutat austríaca fins al 1919. Entre 1877 i 1879 va estudiar amb el pianista i compositor Joseph Pembaur d'Innsbruck, Josef Rheinberger i Karl Bärmann, director de l'escola de música de Múnic (1879 - 1882), on el 1883 va començar a ensenyar.

Cinc anys més tard, va obtenir la càtedra de piano i harmonia. Amic de Richard Strauss, va tenir molts deixebles que més tard tingueren molta fama tan com a compositors o com a pianistes.

En col·laboració amb Rudolf Louis va escriure una Harmonielehre que trencà amb totes les antigues tradicions (2a edició Stuttgart, 1908), i que fou posta en forma abreviada per Louis amb el títol de Grundriss der Harmonielehre (Stuttgart, 1908).^[1]

Va morir als 45 anys d'un atac cardíac.^[2]

Com a compositor ocupen en la seva abundant obra un lloc distingit.

• un Sextet, per a piano i instruments de vent;
• una Sonata, per a orgue;
• una Overture romàntique;
• una Sonata, per a violí;
• nombroses obres per a piano, i lieder;
• un concert per piano i orquestra (1886)
• Theuerdank, òpera (1897);
• Gugeline, òpera (1901);
• Lobetanz, òpera (1898).

Llista d'alumnes

Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa.

• Atherton Percy Lee
• Joseph Pembaur (junior),^[3]
• Heinrich Kaspar Schmid,^[4]
• Ernst Boehe,^[5]
• Walter Courvoisier,
• Richard Wetz,
• Julius Weismann,
• Ernest Bloch,^[6]
• Walter Braunfels,
• August Reuß,
• Franz Mikorey,
• Josef Pembaur (el fill del seu mestre),
• Clemens von Franckenstein,
• Fritz Cortolezis,
• Edgar Istel,
• Hermann Wolfgang Von Waltershausen,
• Hermann Abendroth,
• Paul Von Klenau,
• Rudolf Ficker,
• Hanns Oscar Rohr,
• August Reuß,^[3]
• Rudi Stephan,
• José Lassalle,
• Richard Wetz,
• Joseph Suder i
• Otto Jochum.^[7]
• Bernhard Oskar von Riesemann (1880-1934),^[4]
• Rudolf Siegel,^[8]
• Ludwig Landshoff.

Referències

1. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 31. (ISBN|84-239-4531-6)
2. «diverdi.com».
3. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III. (ISBN|84-7291-226-4)
4. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV. (ISBN 84-7291-255-8)
5. • Enciclopèdia Espasa Volum núm. 8, pàg. 1352. (ISBN|84-239-4508-1)
6. «hagaselamusica.com». Arxivat de l'original el 2012-04-12. [Consulta: 25 juliol 2012].
7. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II. (ISBN 84-7291-255-8)
8. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1337. (ISBN 84-7291-226-4)

Bibliografia

• Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 61, pàg. 709 (ISBN 84-239-4561-8)