Remove ads
Lope Gisbert y García Tornel (Múrcia, 25 de setembre de 1824 – Manila, 1 de febrer de 1888)[1] fou un humanista i polític murcià, diputat a les Corts Espanyoles i membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Lope Gisbert y Tornel  25 setembre 1824 Múrcia (Espanya) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Mort | 1r febrer 1888 (63 anys) Manila (Filipines) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg?lang=ca){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 4 de maig de 1872 – 28 de juny de 1872 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Circumscripció | Múrcia | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Diputat al Congrés dels Diputats | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 18 de febrer de 1876 – 28 d'abril de 1880 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Circumscripció | Llorca | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 24 de maig de 1884 – 8 de març de 1886 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Luis Díez Moreu → | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Circumscripció | Motril | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Formació | Universitat de Madrid | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Es coneix per | Intentà crear una llengua universal | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | polític | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Partit | Unió Liberal Partit Conservador | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Membre de | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Premis | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Llista
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Remove ads
Va estudiar humanitats al Col·legi de San Fulgencio de Múrcia, es llicencià en dret a la Universitat de Madrid i fou professor de matemàtiques en un institut de segon ensenyament. Fou deixeble de Bonifacio Sotos Ochando, qui havia elaborat una proposta de «llengua universal» anterior a l'esperanto, i el 1861 va fundar una Societat de la Llengua Universal a la que s'hi adheriren el duc de Rivas, Alcalá Galiano, Francisco Martínez de la Rosa, Pascual Madoz, Emilio Castelar i Eugenio Hartzembusch. El 1862 va publicar un Manual de la Lengua Universal.[2] Alhora va dirigir el setmanari La Palma a Múrcia.
Fou elegit diputat a les Corts de 1864, 1865 i 1867 pels districtes de Múrcia i Cartagena. El 1866 es casà en segones noces amb Pilar Fontes Rossique, filla del VIII marquès d'Ordoño, Mariano Fontes Queipo de Llano.[3] La reina el va nomenar comte de Torres Ysabel.
Durant el sexenni revolucionari fou nomenat Director General de Duanes i subsecretari d'Hisenda i Governació, contribuint a la Llei de Navegació de 1868 i a reforma aranzelària de 1869. Fou elegit diputat per Múrcia a les eleccions generals espanyoles d'abril de 1872.[4] El 1869 fou escollit membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.[5]
Durant la restauració borbònica es va integrar en el Partit Conservador i fou elegit diputat pel districte de Llorca a les eleccions generals espanyoles de 1876 i 1879, i pel de Motril a les eleccions generals espanyoles de 1884.[6] En 1876 fou nomenat delegat especial del govern a París per tal d'arranjar el deute extern espanyol. El 1878 també fou nomenat subsecretari del Ministeri de la Governació, director del Banco Hispano Colonial a l'Havana, director general d'Hisenda de l'illa de Cuba i en 1881 fou Comissionat Especial de la Compañía General de Tabacos de Filipinas per a establir-se a l'arxipèlag, on hi va romandre fins a la seva mort.[7] Entre altres condecoracions, va rebre la gran creu de l'Orde d'Alfons XII, de l'Orde de Leopold de Bèlgica, de l'Orde de Francesc Josep d'Àustria i de l'Orde de la Corona d'Itàlia.[8]
Remove ads
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
Remove ads