Briza és un gènere de plantes de la família de les poàcies [1] natives de les zones temperades de l'hemisferi nord.
 Briza maxima  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Poaceae |
| Gènere | Briza L., 1753 |
| Tipus taxonòmic | Briza media |
.svg){kind=icon}
És una planta de la família de les gramínies, d'espigues ovalades, sovint de color bru o purpuri, que pengen de pedicels filiformes.
Se solen anomenar herbes de tremolor o balladors/balladores, perquè les dacses que porten els fruits (les espigues) es mouen en les seves tiges amb la brisa més lleu. Alguns dels seus membres es conreen com a plantes ornamentals.
Descripció
Són plantes anuals. Fulles amb beina de marges lliures; lígula membranosa; limb pla. Inflorescència en panícula laxa, amb espiguetes pedunculades; peduncles filiforme, més o menys flexuosos. Espiguetes comprimides lateralment, amb de 4 a 20 flors hermafrodites, imbricades; quilla glabra, desarticulant-se en la maduresa. Dos glumes subiguals, papiràcies, més curtes que les flors; la inferior amb de 3 a 7 nervis; la superior amb entre 3 i 9 nervis. Lema tallada a la base, amb set nervis, papiràcia. Pàlea el·líptica, aproximadament de dos terços de la longitud de la lema, escariosa, amb dues quilles marginals ciliades. Androceu amb tres estams. Ovari glabre. Cariopsis més o menys obovada, glabra.[2]
Ecologia
Les espècies de Briza són utilitzades com a font d'alimentació per les larves d'algunes espècies de lepidòpters, incloent-hi Coleophora lixella.[3]
Taxonomia
El gènere va ser descrit per Linneé i publicat a Species Plantarum 1: 70-71. 1753.[4] L'espècie tipus és: Briza mitjana L.
- Citologia
El nombre cromosòmic bàsic és x = 5 i 7, amb nombres cromosòmics somàtics de 2n = 10, 14 i 28. Hi ha espècies diploides i tetraploides. Els cromosomes són relativament grossos. El contingut d'ADN per nucli haploide és de 5,2-10,8 pg (informat per 6 espècies, amb una mitjana de 7,3). El contingut d'ADN en les cèl·lules somàtiques és -en mitjana- de 17,7 pg (3 espècies, el rang de variació és de 14.6 a 21.6).[1]
- Etimologia
El nom del gènere deriva del grec brizo (somni o assentiment), referint-se al capdavant de les espigues.
Taxonomia
- Briza bipinnata L.
- Briza brizoides (Lam.) Kuntze
- Briza erecta Lam.
- Briza glomerata Kuntze
- Briza humilis M. Bieb.
- Briza lamarckiana Nees
- Briza lindmanii Ekman
- Briza mandoniana (Griseb.) Henrard
- Briza marcowiczii Woronow ex B. Fedtsch.
- Briza maxima
- Briza media L. belluguet mitjà, bellugadís mitjà
- Briza minor L. belluguet petit, bellugadís petit
- Briza rufa (J. Presl) Steud.
- Briza subaristata Lam.
- Briza uniolae
(vegeu-ne una relació més exhaustiva a Wikispecies)
Sinònims
(Els gèneres marcats amb un asterisc (*) són sinònims probables)
*Brizochloa V. Jirásek & Chrtek, Calosteca Desv., Calotheca P. Beauv., orth. var., Chascolytrum Desv., Chondrachyrum Nees, *Lombardochloa Roseng. & B. R. Arill., Macrobriza (Tzvelev) Tzvelev, Tremularia Heist. ex Fabr.[5]
Referències
Bibliografia
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
