Lluïsa Altisent i Ceardi

Lluïsa Altisent i Ceardi (Barcelona, cap a 1895 – Santa Coloma de Queralt, 18 de març de 1923)^[1][2]va ser una pintora catalana.

Lluïsa Altisent i Ceardi

Lluïsa Altisent, 1912
Biografia
Naixement	1895 Barcelona
Mort	18 març 1923 (27/28 anys) Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà)
Formació	Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (–1914)
Activitat
Ocupació	pintora
Família
Fills	Agustí Altisent Altisent
Germans	Joan Altisent i Ceardi

Filla d'Antoni Altisent Feliu (1867 -1930) i d'Assumpció Ceardi i Vidal (1872 -1957), Lluïsa Altisent va néixer a finals del segle xix, cap a 1895.^[3] Va estudiar l'Acadèmia Provincial de Belles Arts de Barcelona el curs 1913-1914, on va obtenir la medalla de plata en la disciplina de dibuix artístic, junt amb Ernest Euguice Malaret, Filomena Valls Torruella, Lluís Muntané Muns, Carles Llobet Raurich i Josep Musté Prim. Les medalles es van lliurar en un acte públic el juny de 1916.^[4]

La primera informació sobre la seva trajectòria artística que es coneix és la seva participació l'any 1916 en dues exposicions col·lectives al Saló de la Casa Reig de Barcelona.^[5] La primavera de 1917 va exposar junt amb la seva cunyada, la pintora Carme Balmas, a les Galeries Laietanes de Barcelona.^[6] El diari La Veu de Catalunya les descrivia com dues artistes novelles ben dotades però encara amb molt recorregut per fer.^[7] També se’n feren ressò les revistes La Il·lustració Catalana^[8] i Feminal.^[9]

El seu germà Joan Altisent (1891-1971) va ser un destacat compositor i la seva filla, i neboda de Lluïsa Altisent, Aurora Altisent i Balmas (Barcelona, 1928) és una reconeguda pintora i escultora.^[3]

Lluïsa Altisent va estar casada amb el seu cosí, el farmacèutic Ramón Altisent i Bosch, que va morir a Santa Coloma de Queralt el 1928 (era fill del farmacèutic Francesc de Paula Altisent i Feliu i de Dolors Julia Bosch i Llanses). El seu fill, Agustí Lluis Altisent i Altisent, va ser monjo de Poblet, historiador i escriptor.^[3] Segons les fonts, va morir prematurament cap a l'any 1926.^[3]

Referències

1. «Participacions de defunció Na Lluïsa Altisent...». La Veu de Catalunya : diari catalá d'avisos, noticias y anuncis: Any 33, Núm. 8412 (22 març 1923) Ed. Matí, 23-03-1923, pàg. 6.
2. «esquela de Na Lluisa Altisent i Ceardi d'Altisent». Sagarra Nacionalista (1922-1923), 25-03-1923, pàg. 3.
3. «Fernando Alcolea - Lluisa Altisent Ceardi» (en espanyol europeu). [Consulta: 19 octubre 2020].
4. La Vanguardia, 19-06-1916, p. 3.
5. Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 59, 2002, p. 105-106. ISBN 84-7283-661-4.
6. Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secciò Històrico-Arqueològica, 1999, p. 21, cat. 37. ISBN 84-7283-444-1.
7. La Veu de Catalunya, núm. 378, 12-03-1917, p. 4.
8. La Il·lustració Catalana, núm. 719, 18-03-1917, p. 191.
9. Feminal, núm. 120, 29-04-1917.