Lluís el Tartamut

Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue (francès) - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb. Va ser rei d'Aquitània a partir de 867 i succeí el seu pare com a rei de França el 877.^[1]

Lluís el Tartamut

Representació del rei Lluís II
Nom original	(fr) Louis II le Bègue
Biografia
Naixement	1r novembre 846
Mort	10 abril 879 (32 anys) Compiègne (França)
Sepultura	Compiègne
Rei d'Aquitània
867 – 877
← Carles II el Calb Regne absorbit a la França Occidental →
Rei dels francs occidentals
877 – 879
← Carles II el Calb Lluís III i Carloman II →
Dades personals
Religió	Catòlica
Activitat
Ocupació	monarca
Altres
Títol	Rei dels francs (877–879) Rei d'Aquitània (867–877)
Família	Carolíngia
Cònjuge	Ansgarda de Borgonya (862)
Fills	Gisela  () Ansgarda de Borgonya Lluís III de França  () Ansgarda de Borgonya Carloman II  () Ansgarda de Borgonya Ermentruda  () Ansgarda de Borgonya Carles III de França  () Adelaida (reina de França)
Pares	Carles II el Calb   i Ermentruda d'Orleans
Germans	Lotari el Coix Carles l'Infant Carloman, fill de Cales el Calv Drogo Pipí Carles Rothilde Judit de França Ermentruda Hildegarda Gisela Rotruda
Llista Rei dels francs occidentals 6 octubre 877 – 11 abril 879 ← Carles II el Calb – Lluís III de França, Carloman II →

Fill de l'emperador Carles II el Calb i de la seva esposa Ermentruda d'Orleans, nasqué el dia 1 de novembre del 846.

Revoltat contra el seu pare el 862, es va aliar a Pipí II d'Aquitània i als bretons rebels, però va ser sotmès ràpidament, i fou perdonat. Mort el seu germà Carles l'Infant el 29 de desembre del 866, el seu pare el va designar com a nou rei d'Aquitània i el va fer coronar a la meitat de quaresma del 867 en un palau reial a la vora del Loira anomenat Bellus Pauliacus. Els senyors d'Aquitània el van reconèixer i el seu pare li va disposar diversos oficials al seu servei entre els quals Bernat Plantapilosa comte d'Alvèrnia, si bé LLuís va restar al seu costat sense poder anar a Aquitània, ja que no se'n refiava.

A l'assemblea de Servais a la Pasqua del 872, Carles el Calb va regular entre altres coses els afers del regne d'Aquitània i va decidir enviar a Lluís al regne i confiar-li l'administració però per assegurar-se que no faria res en contra seu li va adjudicar un ministre de plena confiança del qui depenia totalment. Aquest càrrec va ser concedit a Bosó de Vienne, el seu cunyat, el qual ja era duc de Lió, i al qui va nomenar camarlenc i mestre d'uixers (magister hostiariorum) del príncep. Com a paga per aquest treball de confiança li va donar el comtat de Bourges o el comtat de Berry, el qual havia estat anteriorment propietat d'un tal Gerard,^[2] però al qui el rei Carles havia desposseït. Per a l'administració d'Aquitània Bosó va tenir com adjunts a Bernat de Gòtia i a Bernat Plantapilosa del comtat d'Autun al qui es va donar el comtat d'Alvèrnia (potser per mort del fill Gueri, comte com a net del darrer Bernat I d'Alvèrnia, la filla del qual i mare de Guerí era l'esposa de Bernat Plantapilosa, i Bernat ja en devia ser el regent i administrador). Carles va enviar a Lluís acompanyat de Bosó a Bourges, la capital del regne.

A la mort del seu pare el 877, va ser coronat rei dels francs, per l'arquebisbe Hincmar de Reims el 8 de desembre del 877 a Compiègne, però no emperador. L'any 878, poc després de la seva coronació, es va aliar amb Bosó comte de Vienne i amb Hug, marquès de Nèustria, comte de Tours, d'Angers i d'Auxerre, abat laic de Saint-Germain d'Auxerre, de Saint-Julien d'Auxerre, de Saint-Aignan d'Orléans, de Saint-Riquier, de Saint-Bertin, de Saint-Martin de Tours, de Saint-Vaast d'Arras i de Sainte-Colombe de Sens, i arquebisbe de Colònia el 864. contra el rebel Bernat de Gòtia al qual va aconseguir sotmetre. L'11 de setembre del 878 el rei procedí a expropiar a Bernat dels seus honors.^[3] Thierry o Teodoric, el cambrer reial va rebre Autun; Plantapilosa el Berry i Septimània; i Guifré I d'Urgell i Cerdanya va rebre Barcelona i Girona,^[4] i el seu germà Miró el Vell de Conflent, el Rosselló.^[3] Bernat va resistir a Autun fins al 879.

Lluís II va morir a Compiègne el 10 d'abril del 879 i va ser succeït pels seus dos fills grans.

Família

16. Pipí el Breu

8. Carlemany

17. Bertrada de Laon

4. Lluís I el Piadós

9. Hildegarda

2. Carles II el Calb

10. Welf

5. Judit de Baviera

11. Hedwig de Baviera

1. Lluís II el Quec

6. Odó I d'Orleans

3. Ermentruda d'Orleans

El 862 es va casar amb Ansgarda de Borgonya amb la que va tenir dos fills, Lluís III de França i Carloman II, i tres filles Gisela, Hildegarda i Ermentruda.

Separat de la seva muller, el 878 es va casar amb Adelaida de Friül amb la que va tenir, pòstumament, el futur Carles el Simple.

Referències

1. Armengol, Montse «El fundador de la nissaga catalana». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, 10-2012, p.42-44. ISSN: 1695-2014.
2. No podria ser Gerard d'Alvèrnia mort el 841, i difícilment Gerard del Rosselló, retirat i mort uns dos anys després amb més de 60 anys, potser 70; no s'ha pogut identificar la seva família
3. Sobrequés i Callicó, Jaume; Morales i Montoya, Mercè. Comtes, Reis, Comtesses i Reines de Catalunya. Barcelona: Base, abril de 2011, p. 18,19. ISBN 9788415267249.
4. Coll i Alentorn, Miquel. Història. vol.3. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p.246. ISBN 84-7826-361-6.

Bibliografia

• Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).