Lluís Miñarro i Albero
productor de cinema català From Wikipedia, the free encyclopedia
Lluís Miñarro i Albero (Barcelona, 1949) és productor de cinema català.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1949 (75/76 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | productor de cinema, director de cinema, realitzador, guionista |
| Premis | |
| |
Carrera professional
Va crear els Cineclubs Arts i Mirador, el 1967.[2]
Va ser crític cinematogràfic de les revistes Destino i Dirigido por. (1970 – 1977)
El 1989 crea la societat EDDIE SAETA, empresa de producció audiovisual dedicada a la producció de pel·lícules publicitàries, llargmetratges i vídeoclips.
Ha estat membre del jurat als Festivals de Las Palmas de Gran Canaria 2007, Sant Sebastià, i Locarno 2009.
Els 16 llargmetratges que ha produït han competit en els més prestigiosos festivals internacionals: Canes, Venècia, Berlín, Sant Sebastià, Locarno, Toronto, Karlovy Vary, Nova York, Buenos Aires, Shangai. Una sola pel·lícula, A la ciutat de Sylvia ha estat present a més de 52 festivals internacionals i ha consolidat la imatge de l'autor a nous àmbits com als EUA.[2]
Filmografia com a productor
- 1996: Coses que no et vaig dir mai, d'Isabel Coixet
- 2001: Fuente Alamo. La caricia del tiempo, de Pablo García
- 2003: Les mans buides, de Marc Recha
- 2005: Ar meno un quejío, de Fernando de France
- 2006: Honor de cavalleria, d'Albert Serra i Juanola
- 2006: La silla, de Julio D. Wallovits
- 2007: A la ciutat de Sylvia, de José Luis Guerín
- 2007: Escuchando Gabriel, de José Enrique March
- 2007: La cáscara, de Carlos Amegiio
- 2007: Bolboreta, Mariposa, Papallona, de Pablo García
- 2008: El baru blau, de Daniel V. Viliamediana
- 2008: El somni, de Christopher Farnarier
- 2008: Liverpool, de Lisandro Alonso
- 2008: El cant dels ocells, d'Albert Serra
- 2009: Aita, de José M de Orbe
- 2009: Blow Horn, de Lluís Miñarro
- 2009: Singularidades de una chica rubia, de Manoel de Oliveira
Filmografia com a director i guionista
- 2019: Love Me Not
- 2015: Escudella (curtmetratge)
- 2014: Stella cadente
- 2012: 101 (documental)
- 2009: Blow Horn (documental)
- 2009: Familystrip (documental)
Guardons
Premis
- 2008: Festival de Sitges Premi honorari "Maria"
- 2020: Premi Pepón Coromina, atorgat per l'Acadèmia del Cinema Català.[3]
- 2020: Premi Nacional de Cultura[2]
Nominacions
- 1996: Golen d'or a la Millor Pel·lícula. Festival de Praga. Coses que no et vaig dir mai
- 1996: Premi al Millor Guió. Cercle d'escriptors cinematogràfics. Coses que no et vaig dir mai
- 2008: Premi a la Millor Pel·lícula. Festival de Gijón. Liverpool
- 2008: Premi Jules Verne. Festival du cinema espagnol de Nantes. A la ciutat de Sylvia
- 2008: Premi Millor Pel·lícula. Festival de Cine de Corinto. Escuchando a Gabriel
- 2004: Premi Millor Muntatge. Premis Barcelona. Les Mans Buides
- 2005: Biznaga de Plata a la Millor Pel·lícula. Festival de Málaga Zonazine. Ar Meno un Quejío'
- 2006: 1996: Grand Prix. Millor Pel·lícula. Festival de Cine de Beifort. Honor de Cavalleria
- 2006: Premi Especial del Jurat. Bienal d'Annecy. França. La Silla
- 2007: Premi Millor Pel·lícula. Bogotá Film Festival. La Cáscara
- 2008: Premi a la Millor Pel·lícula. Festival de Gijón. Liverpool
- 2008: Premi Jules Verne. Festival du cinema espagnol de Nantes. A la ciutat de Sylvia
- 2008: Premi Millor Pel·lícula. Festival de Cine de Corinto. Escuchando a Gabriel
- 2009: Gaudí a la millor pel·lícula en llengua catalana per El cant dels ocells
- 2009: Premi del Jurat. Aux 4 Coins du Monde. França.El somni
- 2009: Premi ACE. Associació de Crítics de Nova York. A la ciutat de Sylvia
- 2015: Gaudí a la millor direcció per Stella Cadente
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.