Rei de França (1214-1270) From Wikipedia, the free encyclopedia
Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270. És venerat com a sant per l'Església catòlica.
Miniatura del Recueil des rois de France (París, Bibliothèque nationale, FR 2848, f� 150) per Jean du Tillet, s. XVI | |
Nom original | (fr) Louis IX (fr) Saint Louis |
---|---|
Biografia | |
Naixement | Louis Capet, Lluís IX de França "el Sant" 25 abril 1214 Poissy (França) |
Mort | 25 agost 1270 (56 anys) Tunis (Tunísia) |
Causa de mort | disenteria escorbut |
Sepultura | Catedral de Saint-Denis (París): restes desaparegudes, llevat d'un dit; Catedral de Monreale (una part), traslladada a la Sainte-Chapelle de París |
Rei de França | |
8 novembre 1226 – 25 agost 1270 ← Lluís VIII de França – Felip III de França → | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | governant, soldat de Crist, monarca |
Carrera militar | |
Conflicte | Setena Croada |
Orde religiós | Tercer Orde de Sant Francesc |
rei, confessor | |
| |
Celebració | Església Catòlica Romana |
Festivitat | 25 d'agost |
Iconografia | Com a rei, amb una espasa a una mà i un ceptre amb la flor de lliri a l'altra; amb la corona d'espines a la mà; amb l'espasa aixecada amb el puny cap amunt, a manera de creu |
Patró de | França, Saint Louis (Missouri, EUA); monarquia francesa; brodadors; Orde Tercer de Sant Francesc |
Altres | |
Títol | Comte Rei de França |
Família | Dinastia Capet |
Cònjuge | Margarida de Provença (1234–1270) |
Fills | Blanca de França, Isabel de França i de Provença, Lluís de França, Felip III de França, Joan de França, Joan Tristany de França, Pere I d'Alençon, Blanca de França i de Provença, Margarida de França, Robert de França i de Provença, Agnès de França i de Provença |
Pares | Lluís VIII de França i Blanca de Castella i d'Anglaterra |
Germans | Elisabet de França i Castella Robert I d'Artois Alfons de Poitiers Carles I d'Anjou Joan d'Anjou i del Maine Felip de França |
Aquest article tracta sobre el rei de França. Vegeu-ne altres significats a «Sant Lluís (desambiguació)». |
Nasqué el 25 d'abril de 1214 al castell de Poissy sent el segon fill del rei Lluís VIII de França i Blanca de Castella. Era net per línia paterna de Felip II de França i Isabel d'Hainaut, i per línia materna d'Alfons VIII de Castella i Elionor d'Anglaterra. Fou germà del també rei Carles I de Nàpols i cosí germà de Ferran III de Castella.
Fou coronat rei el 19 de novembre de 1226 a la catedral de Reims, amb tan sols dotze anys. Com rei massa jove, va tenir la regència de la seva mare Blanca de Castella que va durar fins al 1234, any en què Lluís IX fou considerat adult. Blanca però continuà sent consellera reial fins que va morir el 1252.
L'11 de maig del 1258 els representants de Jaume I el Conqueridor i de Lluís IX de França signen a Corbeil (Illa de França, França) el Tractat de Corbeil, segons el qual França reconeix definitivament la sobirania del rei d'Aragó sobre els comtats catalans.[1]
Lluís IX es va distingir pel seu esperit de penitència i oració. Es va preocupar per la pau entre les nacions, va ser un monarca enèrgic que va defensar l'Església Catòlica. Considerat, especialment amb els pobres i desprotegits, va pertànyer a l'Orde de Sant Francesc d'Assís. Va fundar molts monestirs i va construir la famosa Santa Capella de París, a prop de la catedral, per a albergar una gran col·lecció de relíquies.
Va vèncer al rei Enric III d'Anglaterra a Taileburg el 1242. Després d'haver impulsat altres normes contra els jueus, els imposà l'obligació de portar un distintiu groc a la roba.[2] Va dirigir personalment dues croades. En la Setena Croada va caure presoner a Egipte després de la batalla de Fariskur de 1250[3] i durant la Vuitena Croada va morir de disenteria prop de Tunis el 25 d'agost del 1270.
El 27 de maig de 1234 es va casar a la catedral de Sens amb Margarida de Provença, filla de Ramon Berenguer V de Provença i Beatriu de Savoia. D'aquest matrimoni van néixer onze fills.
LLuís IX de França fou considerat un model de monarca cristià i fou canonitzat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII. El dies natalis se celebra el 25 d'agost.
Va ser contemporani de Sant Tomàs d'Aquino i de Sant Bonaventura.
El seu cos va ser enterrat a Tunis, on havia mort: encara se'n conserva l'indret anomenat Tombeau de Saint-Louis. D'allí, part de les entranyes va ser segellada en una urna i enviada a la Basilica of Monreale de Palerm. Amb ocasió de la consagració de la Catedral de Sant Lluís de Cartago, a Tunis, en 1890, les relíquies van ser-hi enviades i, finalment, quan Tunísia va independitzar-se de França, les relíquies van ser dipositades a la Sainte-Chapelle de París.
La resta del cos va ser enviat a Europa i, després de ser un temps a San Domenico de Bolonya, i de passar per Lió, arribà a la Catedral de Saint-Denis, prop de París. La tomba tenia un monument de llautó daurat fet al s. XIV; durant les guerres de religió del segle xvi va ser fos i les despulles del rei van desaparèixer. Avui, només en queda un dit a Saint-Denis.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.