Remove ads
article de llista de Wikimedia From Wikipedia, the free encyclopedia
Aquesta llista de reis d'Hongria inclou als grans prínceps (895–1000), els reis (1000–1918), i el regent Miklós Horthy (1920–1944). Posteriorment Hongria fou una república i té com a cap d'estat un president.[1][2][3][4][5]
Retrat | Governant | Inici | Final | Notes | |
---|---|---|---|---|---|
Álmos | vers 858 | vers 895 | Primer líder hongarès, pare d'Árpád. Va reforçar l'aliança amb els altres sis líders tribals dels magyars (magiars). | ||
Árpád | vers 895 | vers 907 | va dirigir als magiars a Europa central vers 896.[6] Segons el sistema dual de govern (similar al dels khàzars), va governar conjuntament amb el príncep Kurszán. | ||
Els governants de la primera meitat del segle X són discutits, ja que la nació hongaresa consistia en diverses tribus sota diferents caps Els més habitualment proposats són: | |||||
Szabolcs | vers 907 | ? | |||
Tarhos | vers 907 | vers 922 | |||
Zoltán | vers 907 | vers 947 | Conegut també com a Zaltas. Era el cinquè fill d'Árpád, i fou el tercer gran príncep dels magiars. | ||
Fajsz | vers 947 | vers 955 | Conegut també com a Fali o Falicsi. Era fill de Jutocsa (Jutas) el tercer fill d'Árpád. | ||
Taksony | vers 955 | vers 972 | Fill de Zoltán (Zaltas) | ||
Géza | vers 972 | 997 | fill de Taksony | ||
Esteve I (Szent István) | 997 | 1000 | Fill de Géza. Darrer gran príncep. | ||
Retrat | Governant | Inici | Final | Notes | |
---|---|---|---|---|---|
Esteve I | 1000 | 15 d'agost de 1038 | Fill de Géza. Proclamat com a primer rei d'Hongria. | ||
Lluita dinàstica 1038–1046 | |||||
Pere Orseolo | 15 d'agost de 1038 | 1041 | també conegut com a Pere I el Venecià. Net de Géza. Destronat. | ||
Samuel Aba | 1041 | 5 de juliol de 1044 | Líder de la tribu Kabar. Casat amb Gizella, filla de Géza | ||
Pere Orseolo | 1044 | 1046 | Restaurat però altre cop destronat. | ||
Revolta pagana de Vatha 1046–1047 | |||||
Andreu I | 1047 | 1060 | Es restaura la dinastia d'Árpád | ||
Béla I | 1060 | agost de 1063 | germà d'Andreu I | ||
Salomó | agost de 1063 | 28 d'octubre de 1074 | fill d'Andreu I | ||
Géza I | 28 d'octubre de 1074 | 25 d'abril de 1077 | fill de Béla I | ||
Sant Ladislau | 25 d'abril de 1077 | 29 de juliol de 1095 | fill de Béla I | ||
Coloman | 29 de juliol de 1095 | 3 de febrer de 1116 | fill de Géza I. | ||
Esteve II | 3 de febrer de 1116 | 3 d'abril de 1131 | fill de Kálmán | ||
Béla II el Cec | 3 d'abril de 1131 | 13 de febrer de 1141 | net de Géza I, fill d'Álmos, germà petit de Kálmán | ||
Géza II | 13 de febrer de 1141 | 31 de maig de 1162 | fill de Béla II | ||
Esteve III | 31 de maig de 1162 | 4 de març de 1172 | fill de Géza II | ||
Ladislau II | 31 de maig de 1162 | 14 de gener de 1163 | anti-rei rebel, germà petit de Géza II. | ||
Esteve IV | 14 de gener de 1163 | juny de 1163 | anti-rei rebel, germà petit de Géza II. | ||
Béla III | 4 de març de 1172 | 13 d'abril de 1196 | germà petit d'Esteve III. | ||
Eimeric | 13 d'abril de 1196 | 30 de novembre de 1204 | fill de Béla III. | ||
Ladislau III | 30 de novembre de 1204 | 7 de maig de 1205 | fill d'Imre; coronat i mort sent infant | ||
Andreu II | 7 de maig de 1205 | 21 de setembre de 1235 | germà d'Imre | ||
Béla IV | 21 de setembre de 1235 | 3 de maig de 1270 | fill d'Andreu II, el "segon fundador" després de la primera invasió dels mongols (1241–42) | ||
Esteve V | 3 de maig de 1270 | 6 d'agost de 1272 | fill de Béla IV. | ||
Ladislau IV el Cumà | 6 d'agost de 1272 | 10 de juliol de 1290 | fill d'Esteve V; invasió dels mongols fracassada; va anar a viure amb la tribu nòmada dels Cumans. | ||
Andreu III | 4 d'agost de 1290 | 14 de gener de 1301 | net d'Andreu II, nascut a Venècia; darrer membre de la dinastia d'Árpád. | ||
Retrat | Governant | Inici | Final | Notes |
---|---|---|---|---|
Venceslau de Bohèmia | 1301 | 1305 | rei de Bohèmia, elegit com a rei d'Hongria però no reconegut per tots | |
Retrat | Governant | Inici | Final | Notes |
---|---|---|---|---|
Otó de Baviera (Béla V) | 6 de desembre de 1305 | 1308 | Duc de la Baixa Baviera, no fou reconegut per tots els senyors | |
Retrat | Governant | Inici | Final | Notes |
---|---|---|---|---|
Carles I (I. Károly) | 20 d'agost de 1310 | 16 de juliol de 1342 | fundador de la Dinastia d'Anjou a Hongria. | |
Lluís I el Gran (Nagy Lajos) | 16 de juliol de 1342 | 11 de setembre de 1382 | també rei de Polònia (1370) | |
Maiay I (I. Mária) | 11 de setembre de 1382 | 17 de maig de 1395 | casada amb Segimon de Luxemburg | |
Carles II el Petit (Kis Károly) | 31 de desembre de 1385 | 24 de febrer de 1386 | també rei de Nàpols, en oposició a Maria |
Retrat | Governant | Inicia | Final | Notes |
---|---|---|---|---|
Albert I | 1 de gener de 1438 | 27 d'octubre de 1439 | gendre de Segimon, rei de Germània, rei de Bohèmia, duc d'Àustria | |
Ladislau V el Pòstum | 15 de maig de 1440 | 23 de novembre de 1457 | nascut el 1440 després de la mort del seu pare, va passar gran part de la seva vida en captivitat. |
reialesa disputada entre Vladislau I i Ladislau Pòstum | |||||
Retrat | Governant | Inici | Final | Notes |
---|---|---|---|---|
Ladislau I | 15 de maig de 1440 | 10 de novembre de 1444 | també rei de Polònia | |
Retrat | Governant | Inici | Final | Notes |
---|---|---|---|---|
Joan Hunyadi (Hunyadi János) | 1446 | 1453 | va governar com a regent. Va lluitar amb èxit amb els otomans. | |
Maties Corví (Corvin Mátyás o Hunyadi Mátyás) | 24 de gener de 1458 | 6 d'abril de 1490 | fill de Joan Hunyadi, també rei de Bohèmia | |
Retrat | Governant | Inici | Final | Notes |
---|---|---|---|---|
Vladislau II | 15 de juliol de 1490 | 13 de maig de 1516 | també rei de Bohèmia | |
Lluís II | 13 de maig de 1516 | 29 d'agost de 1526 | també rei de Bohèmia; mort a la batalla d'Ács. | |
Retrat | Governant | Inici | Final | Notes |
---|---|---|---|---|
Joan I (Szapolyai János) | 10 de novembre de 1526 | 22 de juliol de 1540 | també va reclamar el tron amb suport de la noblesa hongaresa i després de Solimà el Magnífic. | |
Joan II (Szapolyai János Zsigmond) | 22 de juliol de 1540 | 16 d'agost de 1570 | fill de Joan Zápolya; va renunciar als seus drets el 1570 a favor de l'emperador Maximilià II. | |
Hongria fou efectivament dividida en tres parts: Regne d'Hongria al nord i oest, Hongria otomana al sud, i el Principat de Transsilvània a l'est. Els següents són els reis de l'Hongria reial. | |||||
Retrat | Governant | Inici | Final | Notes | |
---|---|---|---|---|---|
Reialesa disputada entre Ferran d'Àustria i Joan Zápolya durant la invasió de Solimà el Magnífic | |||||
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic (Ferdinánd) | 16 de desembre de 1526 | 25 de juliol de 1564 | va reclamar el tron d'acord amb al tractat entre la casa de Jagelló i la casa d'Habsburg | ||
Maximilià I (I. Miksa) | 25 de juliol de 1564 | 12 d'octubre de 1576 | |||
Rodolf I | 25 de setembre de 1572 | 26 de juny de 1608 | |||
Maties II (II. Mátyás) | 26 de juny de 1608 | 20 de març de 1619 | |||
Ferran II | 1 de juliol de 1618 | 15 de febrer de 1637 | |||
Ferran III | 8 de desembre de 1625 | 2 d'abril de 1657 | |||
Ferran IV | 16 de juny de 1647 | 9 de juliol de 1654 | Mort el 1654, abans que el seu pare. | ||
Leopold I (I. Lipót) | 27 de juny de 1655 | 5 de maig de 1705 | Els Habsburgs comencen a colonitzar als serbis (1690) i als alemanys del sud d'Hongria. | ||
Hongria reunida sota els Habsburg després de la Gran Guerra Turca el 1699. | |||||
Josep I (I. József) | 9 de desembre de 1687 | 17 d'abril de 1711 | |||
Carles III (III. Károly) | 11 d'abril de 1711 | 20 d'octubre de 1740 | Importants establiments d'alemanys a Hongria (1720–1800). | ||
Maria Teresa II (II. Mária Terézia) | 20 d'octubre de 1740 | 29 de novembre de 1780 | Va gaudir d'un ampli suport de la noblesa hongaresa; | ||
Retrat | Governant | Inici | Final | Notes |
---|---|---|---|---|
Josep II (II. József) | 29 de novembre de 1780 | 20 de febrer de 1790 | ||
Leopold II (II. Lipót) | 20 de febrer de 1790 | 1 de març de 1792 | ||
Francesc II (I. Ferenc) | 1 de març de 1792 | 2 de març de 1835 | ||
Ferran V (V. Ferdinánd) | 28 de setembre de 1830 | 2 de desembre de 1848 | Epilèptic i malalt mental, va abdicar a favor del seu nebot Francesc Josep (fill del seu germà petit Francesc Carles l). Mort el 1875. | |
Francesc Josep (I. Ferenc József) | 2 de desembre de 1848 | 21 de novembre de 1916 | Va recuperar el tron el 1849 amb l'ajut rus i fou coronat el 1867. | |
Carles IV (IV. Károly) | 21 de novembre de 1916 | 16 de novembre de 1918 | va regnar fins al 1918, quan va "renunciar a la participació en els afers d'estat", però sense abdicar. Va passar la resta de la seva vida intentant restaurar la monarquia fins que va morir el 1922. | |
Retrat | Governant | Inici | Final | Notes |
---|---|---|---|---|
Miklós Horthy | 1 de març de 1920 | 3 de novembre de 1944 | almirall que va representar oficialment a l'extint imperi. L'estat fou efectivament un regne sense rei. La destronització dels Habsburgs fou aprovada pel Parlament hongarès el 1921. |
Retrat | Titular | Inici | Final | Notes |
---|---|---|---|---|
Carles IV (IV. Károly) | 16 de novembre de 1918 | 1 d'abril de 1922 | Va regnar fins al 1918 quan va renunciar sense abdicar i va morir el 1922. | |
Otó II (II. Ottó) | 1 d'abril de 1922 | 4 de juliol de 2011 | El 31 de maig de 1961, Otó va renunciar als seus drets al tron austríac però no als d'Hongria i Bohèmia. | |
Carles V (V. Károly) | 4 de juliol de 2011 | actual | Cap de la casa d'Habsburg des de gener de 2007. | |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.