article de llista de Wikimedia From Wikipedia, the free encyclopedia
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.[nota 1] No hi ha consens sobre la data d'inici de l'Imperi Romà d'Orient. Serà l'emperador Dioclecià (284-305) qui inicia aquest procés, instaurant la tetrarquia, dividint l'Imperi entre dos augustos i dos cèsars, quedant-se per a ell la part d'Orient.[1] No obstant, les diferents visions es basen sobretot en:
La data final és clara coincident amb la caiguda de Constantinoble el 1453, últim reducte de l'imperi, en mans de Mehmet II, soldà de l'Imperi Otomà.[3]
Els emperadors d'Orient, com a continuadors de l'Imperi Romà, van continuar anomenant-se a si mateixos emperadors romans i conservar la resta de títols lligats a aquesta dignitat.[5] No obstant això, aquests títols es van mantenir fins al regnat d'Heracli, que instaura el de basileu i es va produint la progressiva desaparició dels tradicionalment romans, com una tendència a l'hel·lenització que va experimentar l'Orient, situat en una zona culturalment grega.[6]
L'emperador romà d'Orient era el comandant suprem de l'exèrcit romà d'Orient i la màxima autoritat judicial de l'Estat.[7]
Considerarem en aquesta llista, com fan diversos autors, els emperadors d'Orient a partir d'Arcadi:[8]
Nom | Període | Dinasta | Nota |
---|---|---|---|
395 — Partició de l'Imperi Romà | |||
Arcadi | 395-408 | Teodosiana | |
Teodosi II | 408-450 | ||
Marcià | 450-457 | ||
Lleó I | 457-474 | Tràcia | |
Lleó II | 474 | ||
Zenó | 474-475 | ||
Basilisc | 475-476 | ||
Zenó | 476-491 | Restaurat | |
Anastasi I | 491-518 | ||
Justí I | 518-527 | Justiniana | |
Justinià I | 527-565 | ||
Justí II | 565-578 | ||
Tiberi II | 578-582 | ||
Maurici | 582-602 | ||
Focas | 602-610 | Heracliana | |
Heracli | 610-641 | ||
Constantí III | 641 | ||
Heracleones | 641 | ||
Constant II | 641-668 | ||
Mecenci | 668-669 | Usurpador a Sicília | |
Constantí IV | 688-685 | ||
Justinià II | 685-695 | ||
Lleonci II | 695-698 | Sense dinastia | |
Tiberi III | 698-705 | ||
Justinià II | 705-711 | Heracliana | Restaurat |
Filípic | 711-713 | Sense dinastia | |
Anastasi II | 713-715 | ||
Teodosi III | 715-717 | ||
Lleó III | 717-741 | Isàurica | |
Tiberi | 718-721 | Usurpador a Sicília | |
Constantí V | 741-742 | ||
Artavasdos | 742-743 | ||
Constantí V | 743-775 | Restaurat | |
Lleó IV | 775-780 | ||
Constantí VI | 780-797 | ||
Irene | 797-802 | ||
Nicèfor I el Logoteta | 802-811 | Niceforiana | |
Estauraci | 811 | ||
Miquel Rangabé | 811-813 | ||
Lleó V | 813-820 | Sense dinastia | |
Miquel II | 820-829 | Frígia o Amoriana | |
Teòfil | 829-842 | ||
Miquel III | 842-867 | ||
Basili I | 867-886 | Macedònia | |
Lleó VI | 886-912 | ||
Constantí VII | 912-959 | ||
Alexandre II | 912-913 | Associat | |
Romà I | 919-944 | Associat | |
Romà II | 959-963 | ||
Basili II | 963-1025 | ||
Constantí VIII | 963-1028 | Coemperador | |
Nicèfor II | 963-969 | Associat | |
Joan Tsimiscés | 969-976 | Associat | |
Romà III | 1028-1034 | ||
Miquel IV | 1034-1041 | ||
Miquel V | 1041-1042 | ||
Constantí IX | 1042-1054 | ||
Teodora | 1054-1055 | ||
Miquel VI | 1056-1057 | Sense dinastia | |
Isaac I Comnè | 1057-1059 | Ducas-Comnè | |
Constantí X Ducas | 1059-1067 | ||
Romà IV Diògenes | 1068-1071 | ||
Miquel VII Ducas | 1071-1078 | ||
Nicèfor III Botaniates | 1078-1081 | ||
Aleix I Comnè | 1081-1118 | ||
Joan II Comnè | 1118-1143 | ||
Manuel I Comnè | 1143-1180 | ||
Aleix II Comnè | 1180-1183 | ||
Andrònic I Comnè | 1183-1185 | ||
Isaac II | 1185-1195 | Àngel | |
Aleix III | 1195-1203 | ||
Isaac II | 1203-1204 | Restaurat | |
Aleix IV | 1203-1204 | ||
Aleix V Ducas | 1204 | ||
Entre 1204 i 1261 l'Imperi Romà d'Orient es desmembra a causa de l'ocupació de Constantinoble pels croats, que funden l'Imperi Llatí.
Apareixeran diversos estats grecs com l'Imperi de Trebisonda, els Despotats de l'Epir, de Grècia i de Sinope i el Ducat de Demòtica. L'Imperi de Nicea, amb els Làscaris, esdevindrà el continuador i el restaurador de l'imperi a Constantinoble. | |||
Constantí Làscaris | 1204 | Lascàrida | No va ser coronat, no té ordinal. |
Teodor I | 1204-1222 | ||
Joan III Ducas Vatatzes | 1222-1254 | ||
Teodor II | 1254-1258 | ||
Joan IV Ducas Làscaris | 1258-1261 | ||
Miquel VIII Paleòleg | 1259-1261 | Associat. | |
El 1261 es reconquereix Constantinoble i, pràcticament, s'unifica tot l'imperi sota els governants de Nicea. | |||
Miquel VIII | 1261-1282 | Paleòleg | |
Andrònic II | 1282-1328 | ||
Miquel IX | 1295-1320 | Associat. | |
Andrònic III | 1328-1341 | ||
Joan V | 1341-1353 | ||
Joan VI Cantacuzè | 1347-1354 | ||
Mateu Cantacuzè | 1353-1355 | Coemperador. | |
Joan V | 1355-1376 | ||
Andrònic IV | 1376-1379 | ||
Joan V | 1379-1390 | ||
Joan VII | 1390 | ||
Joan V | 1390-1391 | ||
Manuel II | 1391-1425 | ||
Joan VIII | 1425-1448 | ||
Constantí XI | 1448-1453 | ||
El 1453 la ciutat de Constantinoble, un dels darrers reductes de l'imperi, cau en poder dels turcs otomans, Constantí XI mor defensant els seus murs. |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.