El campionat brasiler de futbol, inicialment conegut com a Taça de ouro, és la màxima competició futbolística del Brasil. La primera divisió s'anomena Série A. També existeixen una segona divisió (Série B) i una tercera (Série C).
  | |
| Tipus | lliga de futbol |
|---|---|
| Organitzador | Confederació Brasilera de Futbol |
| Lliga inferior | Segona Divisió brasilera de futbol |
| Nombre de participants | 20 |
| Localització i dates | |
| Estat | Brasil |
| Vigència | 1959 – |
| Calendari de la temporada | maig – |
| Freqüència | anual |
| Dades estadístiques | |
| Partits | 760 |
| Altres | |
| Lloc web | brasileirao.cbf.com.br |
   
| |
.JPG)
Format
Històricament, les regles del campionat brasiler han destacat per la seva extremada desorganització. Les regles han canviat d'edició a edició, i alguns cop, fins i tot, en plena competició, principalment per evitar que els "grans clubs" perdessin la categoria. Des del 2003 es disputa com les lligues tradicionals, amb partits a doble volta tots contra tots, i l'equip amb més punts al final és declarat vencedor. Amb anterioritat a aquesta data, el campió sovint era decidit amb alguna mena de play-off final.
Els dos primers classificats obtenen plaça per disputar la Copa Libertadores. El tercer i quart classificats disputen una ronda prèvia per accedir a la Libertadores. El campió i els que van des de la posició 5a a 11a representen Brasil a la Copa Sud-americana. Els quatre darrers classificats perden la categoria a la Série B.
Equips participants
Aquests són els 20 equips que participaran en la Série A el 2023:
|
|
|
_con_pallone.png){kind=small}
Història
El Campionat Brasiler va ser creat el 1959 (Taça Brasil).[1] Més tard es creà el Torneio Roberto Gomes Pedrosa (Taça de Prata o Robertão) (1967-1970).[2] Aquestes dues competicions foren considerades com a Campionat Brasiler oficial el 2010, per la CBF.[3] El sistema utilitzat fins a l'any 1987 va ser similar a la Copa del Món de la FIFA o la UEFA Champions League: els millors clubs de cada Campionat Estatal es van dividir en diversos grups petits. Llavors els millors de cada grup van jugar els play-offs. Però a cada any alguns aspectes del format, nombre de participants i les regles, van canviar.
El 1971 fou creat el Campionat Brasiler, anomenat Campeonato Nacional.[4][5]
El 1979, tots els grans clubs de São Paulo, excepte Palmeiras, es van retirar de la competència. Van protestar contra l'estrany sistema de qualificació de nivell, que va fer que Palmeiras i Guaraní disputin només la fase final (a causa que van ser els finalistes de l'any anterior). De fet, el Guaraní va acabar jugant al top 12 només 3 partits, i Palmeiras va acabar tercer tot i jugar només 5 partits en un torneig amb 96 participants.
El 1984, el Juventus, un petit club de São Paulo, es va beneficiar de la Sèrie A. Els participants d'aquest any podrien ser tant promoguts com relegats des de la Sèrie B en la meitat del torneig. Juventus, que va començar el torneig a la Sèrie A, va ser relegat al mig del torneig, finalment aconseguint alçar-se amb el títol de la Sèrie B. Tot i això, l'equip no va ser ascendit a la Sèrie A l'any següent, ni es va classificar a la mateixa des del campionat estatal.
El 1987, els 13 clubs més grans del Brasil van fundar una associació anomenada club dos 13, per tal de fer els seus propis acords comercials sense la mediació de la CBF. Com a resultat, aquests clubs van trencar amb el CBF i van organitzar la seva pròpia lliga paral·lela anomenada Copa União, que va substituir l'antic sistema que classifica els campions estatals per al campionat nacional.[6][7][8] Immediatament va intervenir la FIFA, amenaçant als clubs ia la selecció nacional de prohibir la participació en competicions internacionals. Així, el club dos 13 va acceptar fer una competència amb la CBF, però mantenint el format de la Copa União. A la final del campionat, un desacord va donar lloc a dos campions: Sport Recife, recolzada per la CBF, i Flamengo, recolzat pel club i gran part dels mitjans de comunicació. Entre 1988 i 2003, el sistema de la Copa União va continuar sent utilitzat amb alguns canvis cada any.
El 1999 va ser adoptat un sistema de descens de mitjana similar a la utilitzada en la Primera Divisió Argentina. Els dos clubs amb els pitjors puntuacions en la primera etapa de les dues temporades anteriors eren relegats. No obstant això, aquest sistema només va durar una sola temporada.
El 2005, cada equip va jugar 42 partits (21 d'amfitrió i 21 de visitant) per a un total de 462 partits. El campió i el subcampió automàticament es classifiquen per a la Copa Libertadores de l'any 2006. Els equips que hagin quedat en tercer i quart lloc, també poden representar Brasil en aquesta mateixa copa en derrotar els clubs estrangers que són determinats per la CONMEBOL en fase de proves del torneig. El campió i els equips situats entre el 5è i l'11è lloc representen Brasil a la Copa Sud-americana, sent vuit equips en total. Els últims quatre equips en el rànquing de la Sèrie A són relegats a la Sèrie B de l'any següent.
Onze partits de la competició del 2005 es van anul·lar a causa d'un escàndol de manipulació de partits, havent de ser jugats novament.
Les temporades amb major nombre de participants de la competència en les seves quatre divisions van ser: 2000 (116 participants), 1979 (94 participants) i 1986 (80 participants).
Denominacions de la competició:
- Taça Brasil (1959–1968)
- Torneio Roberto Gomes Pedrosa (1967–1970)
- Campeonato Nacional de Clubes (1971–1974)
- Copa Brasil (1975–1979)
- Taça de Ouro (1980–1983)
- Copa Brasil (1984)
- Taça de Ouro (1985)
- Copa Brasil (1986–1988)
- Campeonato Brasileiro Série A (1989–1999)
- Copa João Havelange (2000)
- Campeonato Brasileiro Série A (2001–present)
Estadístiques
Els únics clubs que van guanyar campionats invictes van ser l'Internacional, el 1979, i el Santos, en tres anys consecutius (1963, 1964 i 1965).
Roberto Dinamita és el jugador amb més gols marcats en la història de Campionat Brasiler. Dinamita va obtenir 190 gols en 20 temporades (1971-1989).
Només el Flamengo i l'Internacional han participat en totes les edicions de la Sèrie A.
Campions de la Série A
Font:[9]
Taça Brasil
| Any | Campió | Segon classificat |
|---|---|---|
| 1959 Detalls |  Bahia (1) | Santos FC |
| 1960 Detalls |  Palmeiras (1) | Fortaleza |
| 1961 Detalls |  Santos FC (1) | Bahia |
| 1962 Detalls | Santos FC (2) | Botafogo |
| 1963 Detalls | Santos FC (3) | Bahia |
| 1964 Detalls | Santos FC (4) | Flamengo |
| 1965 Detalls | Santos FC (5) | Vasco da Gama |
| 1966 Detalls |  Cruzeiro (1) | Santos FC |
| 1967 Detalls | Palmeiras (2) | Náutico |
| 1968 Detalls |  Botafogo (1) | Fortaleza |
Torneig Roberto Gomes Pedrosa
| Any | Campió | Segon classificat |
|---|---|---|
| 1967 Detalls | Palmeiras (3) | Internacional |
| 1968 Detalls | Santos FC (6) | Internacional |
| 1969 Detalls | Palmeiras (4) | Cruzeiro |
| 1970 Detalls |  Fluminense (1) | Palmeiras |
Campions de la Sèrie A
Títols per estat i club
| Pos. | Estat | Títols | Clubs (títols) |
|---|---|---|---|
| 1 |  São Paulo |
34 | Palmeiras (12) - Santos (8) - Corinthians (7) - São Paulo (6) - Guarani FC (1) |
| 2 |  Rio de Janeiro |
17 | Flamengo (7) - Fluminense (4) - Vasco da Gama (4) - Botafogo (2) |
| 3 |  Minas Gerais |
6 | Cruzeiro (4) - Atlético Mineiro (2) |
| 4 |  Rio Grande do Sul |
5 | Internacional (3) - Grêmio (2) |
| 5 |  Bahia |
2 | Bahia (2) |
 Paraná |
Atlético Paranaense (1) - Coritiba (1) | ||
| 7 |  Pernambuco |
1 | Recife (1) |
Notes
- Final del campionat: 1 - 1 i 3 - 1, organitzat pel "club dels 13" fou anomenat Copa João Havelange. El campionat del 2000 no fou organitzat per la CBF després d'una disputa que perdé davant la justícia amb el Gama, que no estava d'acord amb el seu descens. La CBF demanà al "Club dels 13" que organitzés el campionat. Es disputà un campionat molt feixuc amb 116 equips, inclòs el Gama, i un munt de rondes eliminatòries.
Referències
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
