Lliga General dels Treballadors d'Angola

Lliga General dels Treballadors d'Angola
Dades
Tipus	sindicat
País d'origen	Angola
Història
Fundador	André Martins-Kassinda, Pedro Barreiro Lulendo
Data de dissolució o abolició	1973
Governança corporativa
Afiliació internacional	CIOSL

La Lliga General dels Treballadors d'Angola (portuguès Liga Geral dos Trabalhadores de Angola, LGTA) va ser una organització sindical angolesa a l'exili, formada per refugiats angolesos al veí Congo-Kinshasa, LGTA estava vinculada al Front Nacional d'Alliberament d'Angola (FNLA). Durant la dècada de 1960 la LGTA va ser el major sindicat angolès.^[1]

Dades ràpides Dades, Tipus ...

Tanca

La LGTA fou fundada per tal de contrarestar el sindicat en l'exili Unió Nacional de Treballadors Angolesos (UNTA), vinculat al MPLA.^[2] La nova organització tenia la base a Leopoldville/Kinshasa (Congo).^[3] En la seva fase inicial la LGTA va rebre el suport de la central sindical congolesa FGTK.^[4]

La LGTA es va unir a la Confederació Internacional d'Organitzacions Sindicals Lliures i AFRO (l'organització regional de la CIOSL) en 1961. La LGTA tenia al voltant de 1.500 membres a mitjans de la dècada de 1960.^[3] La LGTA va rebre finançament de la CIOSL i AFL-CIO.^[1]^[5] Aquests fons es van transferir al FNLA i la UPA.^[6]

En 1963 la LGTA va realitzar una modesta expansió de les seves activitats. Es va establir la secció de dones, FLGTA, i la de joves, JLGTA.^[7]^[8] L'ala juvenil estava executant programes educatius. L'organització va començar a organitzar els vilatans d'Angola a les zones sota el control de la guerrilla.^[8]

André Martins-Kassinda fou nomenat secretari general de la LGTA.^[9]^[10]^[11] Tanmateix Kassinda es va rebel·lar poc després contra el líder del FNLA Holden Roberto.^[12]^[9] El 8 de febrer de 1963, l'executiva de la LGTA va enviar una sol·licitud formal per ingressar en el FNLA, tractant d'ampliar les activitats sindicals i ser capaç de formar un contrapès a Holden.^[13] Finalment, després de trencar amb Holden, Kassinda carregarà contra el FNLA acusant-lo de 'tribalisme'.^[14] El nou projecte polític de Kassinda, el Consell Popular d'Angola, va posar en marxa un nou sindicat, l'UGTA.^[1]^[12]^[15] Després de l'escissió de Kassinda, Pedro Barreiro Lulendo esdevingué nou secretari de la LGTA. Pedro Rana fou nomenat secretari administratiu i Pierre Naninthela secretari regional pel Congo.^[16]^[17] En 1965 patí una nova escissió, la Unió dels Sindicats Revolucionaris d'Angola (USRA).

A començaments de la dècada del 1970 la LGTA afirmava tenir 33,000 membres.^[1] L'African-American Labor Center i la Union nationale des travailleurs congolais (després Union nationale des travailleurs zaïrois, UNTZa) organitzaren seminaris conjunts i cursos pels organitzadors de la LGTA i del sindicat catòlic CGTA, centrant-se en la història laboral, l'organització, l'administració i les cooperatives rurals. A l'octubre de 1971 uns quants sindicalistes exiliats angolesos havien participat en aquests entrenaments. El 1973 la LGTA va crear el seu propi centre de formació.^[18]

El 22 de setembre de 1973 la LGTA es va unir a la CGTA, formangnt la Central Sindical Angolana (CSA).^[19]

Remove ads

Sindicats d'Angola

[1]
Mielke, Siegfried. Internationales Gewerkschaftshandbuch. Opladen: Laske + Budrich, 1983. pp. 204-205
[2]
Ikwezi, eds. 1–4. p. 11
[3]
United States. Labor Digests on Countries in Africa. Washington, D.C.: U.S. Dept. of Labor, Bureau of Labor Statistics, 1966. p. 4
[4]
Marcum, John A. The Angolan Revolution. Vol. 2, Exile Politics and Guerrilla Warfare (1962-1976). Cambridge, Mass: MIT, 1978. p. 117
[5]
Sellström, Tor. Formation of a Popular Opinion 1950 - 1970. Uppsala: Nordiska Afrikainst, 2003. p. 342
[6]
Burchett, Wilfred G. Southern Africa Stands Up: The Revolutions in Angola, Mozambique, Rhodesia, Namibia, and South Africa. New York: Urizen Books, 1978. p. 29
[7]
Comhaire-Sylvain, Suzanne. Femmes de Kinshasa hier et aujourd'hui. Paris, Le Haye: Mouton, 1968. p. 276
[8]
Marcum, John A. The Angolan Revolution. Vol. 2, Exile Politics and Guerrilla Warfare (1962-1976). Cambridge, Mass: MIT, 1978. p. 104
[9]
Kamabaya, Moisés. O renascimento da personalidade africana: história. Luanda: Editorial Nzila, 2003. p. 181
[10]
Chilcote, Ronald H. Emerging Nationalism in Portuguese Africa. Stanford: Hoover Institution Press Stanford Univ, 1969. p. 31
[11]
Link, Vol. 7 - eds. 26–52. United India Periodicals, 1965. p. 72
[12]
Butler Hendrick, Allison. Area handbook for Angola. American University (Washington, D.C.). Foreign Areas Studies Division, 1967. p. 224
[13]
Marcum, John A. The Angolan Revolution. Vol. 2, Exile Politics and Guerrilla Warfare (1962-1976). Cambridge, Mass: MIT, 1978. p. 370
[14]
Harsch, Ernest, and Tony Thomas. Angola: The Hidden History of Washington's War. New York: Pathfinder Press, 1976.
[15]
Southern Africa, Vol. 4. Southern Africa Committee, 1971. p. v
[16]
Africa report, Vol. 9–10. African-American Institute. p. xxv
[17]
IFPAAW snips. International Federation of Plantation, Agricultural, and Allied Workers, 1962. p. 148
[18]
Marcum, John A. The Angolan Revolution. Vol. 2, Exile Politics and Guerrilla Warfare (1962-1976). Cambridge, Mass: MIT, 1978. pp. 190, 394
[19]
Report of the World Congress. International Confederation of Free Trade Unions, 1975. p. 99

Remove ads

[m-1] [1]
Mielke, Siegfried. Internationales Gewerkschaftshandbuch. Opladen: Laske + Budrich, 1983. pp. 204-205

[2] [2]
Ikwezi, eds. 1–4. p. 11

[us-3] [3]
United States. Labor Digests on Countries in Africa. Washington, D.C.: U.S. Dept. of Labor, Bureau of Labor Statistics, 1966. p. 4

[4] [4]
Marcum, John A. The Angolan Revolution. Vol. 2, Exile Politics and Guerrilla Warfare (1962-1976). Cambridge, Mass: MIT, 1978. p. 117

[5] [5]
Sellström, Tor. Formation of a Popular Opinion 1950 - 1970. Uppsala: Nordiska Afrikainst, 2003. p. 342

[6] [6]
Burchett, Wilfred G. Southern Africa Stands Up: The Revolutions in Angola, Mozambique, Rhodesia, Namibia, and South Africa. New York: Urizen Books, 1978. p. 29

[7] [7]
Comhaire-Sylvain, Suzanne. Femmes de Kinshasa hier et aujourd'hui. Paris, Le Haye: Mouton, 1968. p. 276

[k-8] [8]
Marcum, John A. The Angolan Revolution. Vol. 2, Exile Politics and Guerrilla Warfare (1962-1976). Cambridge, Mass: MIT, 1978. p. 104

[p-9] [9]
Kamabaya, Moisés. O renascimento da personalidade africana: história. Luanda: Editorial Nzila, 2003. p. 181

[10] [10]
Chilcote, Ronald H. Emerging Nationalism in Portuguese Africa. Stanford: Hoover Institution Press Stanford Univ, 1969. p. 31

[11] [11]
Link, Vol. 7 - eds. 26–52. United India Periodicals, 1965. p. 72

[area-12] [12]
Butler Hendrick, Allison. Area handbook for Angola. American University (Washington, D.C.). Foreign Areas Studies Division, 1967. p. 224

[13] [13]
Marcum, John A. The Angolan Revolution. Vol. 2, Exile Politics and Guerrilla Warfare (1962-1976). Cambridge, Mass: MIT, 1978. p. 370

[14] [14]
Harsch, Ernest, and Tony Thomas. Angola: The Hidden History of Washington's War. New York: Pathfinder Press, 1976.

[15] [15]
Southern Africa, Vol. 4. Southern Africa Committee, 1971. p. v

[16] [16]
Africa report, Vol. 9–10. African-American Institute. p. xxv

[17] [17]
IFPAAW snips. International Federation of Plantation, Agricultural, and Allied Workers, 1962. p. 148

[18] [18]
Marcum, John A. The Angolan Revolution. Vol. 2, Exile Politics and Guerrilla Warfare (1962-1976). Cambridge, Mass: MIT, 1978. pp. 190, 394

[19] [19]
Report of the World Congress. International Confederation of Free Trade Unions, 1975. p. 99

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

Lliga General dels Treballadors d'Angola

Wikiwand in your browser!

Lliga General dels Treballadors d'Angola

Wikiwand in your browser!

Fundació

Afiliacions internacionals

Expansió i activitats

Vegeu també

Referències