Recull de cants i danses dels pelegrins de Montserrat From Wikipedia, the free encyclopedia
El Llibre Vermell de Montserrat (1399) és un còdex de grans proporcions (423 x 310 mm), escrit a tota plana amb caplletres i calderons vermells, notacions musicals, adornat amb elegants miniatures, en el qual es troba la primera notació coreogràfica, que era encara molt rudimentària, de què hom té notícia al món. Inclou un recull de cants i danses dels pelegrins de procedències diverses que s'esbargien en vetlles diürnes i nocturnes a la plaça davant de l'església de Montserrat durant el seglexiv. Actualment es conserva a la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat amb el número u del seu fons de manuscrits. El seu nom es deu al color de la coberta de vellut vermell.[1][2]
Abans ja s'hi havien fet reculls de notacions musicals de "danses", en el sentit de composicions musicals ballables, però encara sense cap indicació coreogràfica. N'és un exemple l'arxiu parroquial de Sant Joan de les Abadesses, on consten la lletra i notació musical, de quatre danses cultivades per trobadors: S'anc vos ame, Amors, merce no sia, Ara lausetz, lauset, lauset i Era.us preg.[3]
Segons explica el mateix llibre, la finalitat de recollir i ensenyar aquestes cançons i danses als pelegrins era que es poguessin entretenir sense pertorbar el recolliment dels que estaven pregant. Les danses propostes podien ser-ho per a substituir-ne d'altres profanes o impúdiques, no dignes de la santedat del lloc. Hi devia haver monjos o eclesiàstics que hi participaven, ja que la majoria del text està escrit en llatí i altrament la gent del poble no hauria pogut ni cantar ni corejar les lletres. Hi ha tres poemes en llengua vulgar: un goig escrit en català amb una mica d'influència provençal i dos poemes en català amb influència més forta del provençal.[4]
Remove ads
El Llibre Vermell va ser copiat cap a l'any 1399 i conté també fragments del seglexvi.[5] Va ser enquadernat al seglexix amb la coberta de vellut vermell, la qual va ser substituïda per una enquadernació en pell vermella el 1947. Després de la vista del pare Jaume Villanueva de 1806, els monjos, probablement, deixaren en préstec per al seu estudi el Llibre Vermell al marquès de Lió, que presidia l'Acadèmia de les Bones Lletres. Gràcies a aquest fet, el còdex es va salvar de la destrucció i incendi de Montserrat per part de les tropes napoleòniques entre 1811 i 1812. La família del marquès, en el context de la represa del santuari i de l'abadia, restituí el llibre al monestir el setembre de 1885. En retornar-lo, era molt deteriorat i hi havien estat arrencats diversos folis. Entre ells els del virolai Rosa Plasent, soley de resplandors del qual havia donat notícia Villanueva en la seva crònica de l'estada a Montserrat.[6]
Està integrat per 23 plecs que contenen textos de temàtica religiosa, entre els quals destaca l'anomenat Cançoner Montserratí, format per 10 composicions vocals dedicades gairebé en la seva totalitat a la Mare de Déu de Montserrat i en forma de cants i danses religiosos, per als pelegrins que acudien de manera massiva al monestir a partir del seglexiv. Originàriament, constava de 154 folis, dels quals en són desapareguts, aproximadament, 36.[7] Forma una col·lecció única en el seu gènere conservada a Europa.[8]
El Llibre Vermell està format per les següents parts:
Liber Miraculorum S. Marie de Monteserrato. Falten les seixanta primeres narracions d'aquesta col·lecció de miracles corresponents als deu folis inicials. L'últim miracle de la sèrie està datat de l'any 1336.
Liber Miraculorum que ipsa V. Maria operatur per universum mundum.
(Cançoner montserratí) Conté deu cants, vuit en llatí, un en català i un en occità:
# O Virgo splendens
# Stella splendens
# Laudemus Virginem
# Splendens ceptigera
# Los set gotxs recomptatem
#Cuncti simus concanentes
# Polorum regina
# Mariam matrem
# Imperayritz de la ciutat Joyosa
# Ad mortem festinamus. La traducció, del "Birolay" de Madona Santa Maria, pel P. Villanueva, denote l'existéncia d'altres composicions semblants en els folis desapareguts.
Incipit tractat breu de confessió.
Remove ads
Les danses descrites al Llibre Vermell estaven destinades a entretenir als pelegrins d'una manera considerada adient al lloc sagrat, i diferents a les ballades popularment a l'època en altres contextos, com per exemple les ballades a les processons que van donar la benvinguda, amb música i danses, als reis de la Corona d'Aragó en visitar València a començament del seglexv. A Martí d'Aragó, per exemple li agradaven especialment les ballarines-joglaresses "mores" (alfuleys), que eren valencianes i amb noms com Graciosa, Nutza, Uzey o Muzeys.[9]
En canvi, les danses descrites al Llibre Vermell es corresponen a cançons marianes i es ballen amb les persones agafades per la mà, formant un cercle. Aquests "balls rodons" (els mots "sardana" o "cerdana" encara no apareixen) són Los set gotxs, Cuncti simus, Polorum regina i Stella splendens. Les tres primeres es canten a una veu i la darrera és un virolai cantat a dos veus. També destaca la dansa Ad mortem festinamus, la música i lletra d'aquest virolai que és la dansa de la mort més antiga de la qual la música està preservada, i que actualment té versions de textos en català i en castellà. En el cas de la dansa de la mort de Verges, a l'Empordà, està interpretada per cinc ballarins vestits d'esquelet i consisteix en tres passos de ball rotatius.[9][10][11]
A l'Edat Mitjana la dansa popular era molt viva, sovint associada a joglars i d'origen vinculat a cultesagrarispagans, i l'Església va mirar de portar-les, així com les altres manifestacions escèniques, al seu camp. Un exemple en són les danses del Llibre Vermell, que potser van sorgir a partir d'aquelles, i inspirades segons els models dels salms, per a ser integrades a la litúrgia catòlica com a manifestació de goig espiritual.[12]
Remove ads
Els folis 21v.-27 recullen aquestes peces musicals,[5] totes d'autor anònim. La seva finalitat es descriu en llatí al mateix manuscrit: «Quia interdum peregrini quando vigilant in ecclesia Beate Marie de Monte Serrato volunt cantare et trepudiare, et etiam in platea de die, et ibi non debeant nisi honestas ac devotas cantilenas cantare, idcirco superius et inferius alique sunt scripte. Et de hoc uti debent honeste et parce, ne perturbent perseverantes in orationibus et devotis contemplationibus in quibus omnes vigilantes insistere debent pariter et devote vaccare.» En català: "Com que els pelegrins volen cantar i ballar mentre vetllen de nits a l'església de Santa Maria de Montserrat, i també a la llum del dia; i com que allà no han de cantar-se cançons que no siguin castes i piadoses, s'han escrit les cançons que apareixen aquí. I han de ser cantades de manera honesta i sòbria, vigilant de no destorbar els qui perseveren en l'oració i les devotes meditacions, en les quals tots els que vetllen han d'insistir-hi de la mateixa manera i dedicar-s'hi devotament."
Les peces tenen textos en llatí, en occità i en català, i són en part monòdiques (cànons) i en part polifòniques (himnes, danses i un motet) politextual, de manera que les diferents veus canten textos diferents alhora. Les danses es ballaven en forma de ball redon, un precursor de formes populars més tardanes. El conjunt, d'una gran riquesa i bellesa melòdica, conté força elements arcaïtzants i alhora influències diverses -peces d'un fort regust popular al costat d'altres que s'allunyen totalment d'aquest sabor- que revelen l'animat intercanvi d'estils i conceptes musicals tant occidentals com orientals que marcava el paisatge musical de l'època.
Aquestes peces foren copiades a finals del seglexiv, probablement entre 1396 i 1399. Algunes es poden enquadrar dintre del corrent estilístic de l'Ars Nova, tot i que altres semblen testimoniar dates de composició més antigues. Només 2 de les 10 peces estan recollides en altres fonts. Al seglexx, a més dels importants estudis musicològics que s'hi van dedicar,com ara els de Gregori Estrada, [14] aquestes cançons van despertar l'interès de nombrosos intèrprets de música antiga, entre ells Jordi Savall, els conjunts Micrologus, Ensemble Unicorn, Theatrum Instrumentorum, l'Osnabrück Jugend Chor, el Studio der Frühen Musik, dirigit per Thomas Binkley, Alla Francesca i la Capella de Ministrers, i fins i tot la Companyia Elèctrica Dharma.
Peces i lletres del Cançoner
Les peces de la col·lecció que ens han arribat són deu: tres cànons, dos cants polifònics i cinc danses:
Llibre Vermell de Montserrat (segle XIV): Escolania de Montserrat i Capella de Música de Montserrat. Llorenç Castelló, director. Discos Abadia de Montserrat, 2024.
Remove ads
El 1988, Xavier Benguerel estrenà al Liceu la cantata escènica Llibre Vermell, on es glossa la música original.
El 2002, la Companyia Elèctrica Dharma treu el disc Llibre Vermell, on barregen sons rock amb les melodies del Llibre Vermell de Montserrat.
John Stevens, Words and Music in the Middle Ages: Song, Narrative, Dance and Drama, 1050-1350, Cambridge Studies in Music, CUP Archive, 1986. ISBN 9780521339049(anglès)
Pere Bohigas, Aportació a l'estudi de la literatura catalana. Recull de treballs d'alta divulgació o d'investigació sobre la llengua i la literatura catalanes amb especial atenció a Ramon Llull, a Ausiàs Marc, al teatre medieval i a Verdaguer., L'Abadia de Montserrat, 1982. ISBN 9788472024922(català)
Anglès, Higini«El "Libre Vermell" de Montserrat y los cantos y danzas sacros de los pelegrinos durante el siglo XIV».Anuario Musical, tom 10,1955,pàg.45.
Anglès, Higini«El "Libre Vermell" de Montserrat y los cantos y danzas sacros de los pelegrinos durante el siglo XIV».Anuario Musical, tom 10,1955,pàg.45.
Sunyol, Gregori Maria«Els cants del romeus».Analecta Montserratensia,1,1917,pàg.100-192.
Albareda, Anselm M.«Textos catalans del Llibre Vermell».Analecta Montserratensia,1,1917,pàg.201-225.
Anglès, Higini«El 'Llibre Vermell' de Montserrat y los cantos y la danza sacra de los peregrinos durante el siglo XIV».Anuario Musical,10,1955,pàg.45-78.
Aramon i Serra, Ramon«Els cants en vulgar del Llibre Vermell de Montserrat. Assaig d'edició crítica».Analecta Montserratensia,10,1964,pàg.9-54.
Gómez Muntané, Maricarmen. El Llibre Vermell de Montserrat: Cants i danses. Barcelona:El Llibres de la Frontera,2000. ISBN 9788482550411.
Gregori, Josep Maria«El Llibre Vermell de Montserrat, una corona sonora de llaors marianes».Revista Catalana de Musicologia,4,2011,pàg.27-40.
Gómez Muntané, Maricarmen. El Llibre Vermell: Cantos y danzas de fines del Medioevo. Madrid:Fondo de Cultura Económica de España,2017. ISBN 9788437507675.