Remove ads
El Llibre Vermell de Montserrat (1399) és un còdex de grans proporcions (423 x 310 mm), escrit a tota plana amb caplletres i calderons vermells, notacions musicals, adornat amb elegants miniatures, en el qual es troba la primera notació coreogràfica, que era encara molt rudimentària, de què hom té notícia al món. Inclou un recull de cants i danses dels pelegrins de procedències diverses que s'esbargien en vetlles diürnes i nocturnes a la plaça davant de l'església de Montserrat durant el segle xiv. Actualment es conserva a la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat amb el número u del seu fons de manuscrits. El seu nom es deu al color de la coberta de vellut vermell.[1][2]
  | |
| Tipus | manuscrit |
|---|---|
 
| |
Abans ja s'hi havien fet reculls de notacions musicals de "danses", en el sentit de composicions musicals ballables, però encara sense cap indicació coreogràfica. N'és un exemple l'arxiu parroquial de Sant Joan de les Abadesses, on consten la lletra i notació musical, de quatre danses cultivades per trobadors: S'anc vos ame, Amors, merce no sia, Ara lausetz, lauset, lauset i Era.us preg.[3]
Segons explica el mateix llibre, la finalitat de recollir i ensenyar aquestes cançons i danses als pelegrins era que es poguessin entretenir sense pertorbar el recolliment dels que estaven pregant. Les danses propostes podien ser-ho per a substituir-ne d'altres profanes o impúdiques, no dignes de la santedat del lloc. Hi devia haver monjos o eclesiàstics que hi participaven, ja que la majoria del text està escrit en llatí i altrament la gent del poble no hauria pogut ni cantar ni corejar les lletres. Hi ha tres poemes en llengua vulgar: un goig escrit en català amb una mica d'influència provençal i dos poemes en català amb influència més forta del provençal.[4]
Remove ads
El Llibre Vermell va ser copiat cap a l'any 1399 i conté també fragments del segle xvi.[5] Va ser enquadernat al segle xix amb la coberta de vellut vermell, la qual va ser substituïda per una enquadernació en pell vermella el 1947. Després de la vista del pare Jaume Villanueva de 1806, els monjos, probablement, deixaren en préstec per al seu estudi el Llibre Vermell al marquès de Lió, que presidia l'Acadèmia de les Bones Lletres. Gràcies a aquest fet, el còdex es va salvar de la destrucció i incendi de Montserrat per part de les tropes napoleòniques entre 1811 i 1812. La família del marquès, en el context de la represa del santuari i de l'abadia, restituí el llibre al monestir el setembre de 1885. En retornar-lo, era molt deteriorat i hi havien estat arrencats diversos folis. Entre ells els del virolai Rosa Plasent, soley de resplandors del qual havia donat notícia Villanueva en la seva crònica de l'estada a Montserrat.[6]
Està integrat per 23 plecs que contenen textos de temàtica religiosa, entre els quals destaca l'anomenat Cançoner Montserratí, format per 10 composicions vocals dedicades gairebé en la seva totalitat a la Mare de Déu de Montserrat i en forma de cants i danses religiosos, per als pelegrins que acudien de manera massiva al monestir a partir del segle xiv. Originàriament, constava de 154 folis, dels quals en són desapareguts, aproximadament, 36.[7] Forma una col·lecció única en el seu gènere conservada a Europa.[8]
El Llibre Vermell està format per les següents parts:
- Liber Miraculorum S. Marie de Monteserrato. Falten les seixanta primeres narracions d'aquesta col·lecció de miracles corresponents als deu folis inicials. L'últim miracle de la sèrie està datat de l'any 1336.
- Liber Miraculorum que ipsa V. Maria operatur per universum mundum.
- (Cançoner montserratí) Conté deu cants, vuit en llatí, un en català i un en occità:
- # O Virgo splendens
- # Stella splendens
- # Laudemus Virginem
- # Splendens ceptigera
- # Los set gotxs recomptatem
- #Cuncti simus concanentes
- # Polorum regina
- # Mariam matrem
- # Imperayritz de la ciutat Joyosa
- # Ad mortem festinamus. La traducció, del "Birolay" de Madona Santa Maria, pel P. Villanueva, denote l'existéncia d'altres composicions semblants en els folis desapareguts.
- Incipit tractat breu de confessió.
Remove ads
Les danses descrites al Llibre Vermell estaven destinades a entretenir als pelegrins d'una manera considerada adient al lloc sagrat, i diferents a les ballades popularment a l'època en altres contextos, com per exemple les ballades a les processons que van donar la benvinguda, amb música i danses, als reis de la Corona d'Aragó en visitar València a començament del segle xv. A Martí d'Aragó, per exemple li agradaven especialment les ballarines-joglaresses "mores" (alfuleys), que eren valencianes i amb noms com Graciosa, Nutza, Uzey o Muzeys.[9]
En canvi, les danses descrites al Llibre Vermell es corresponen a cançons marianes i es ballen amb les persones agafades per la mà, formant un cercle. Aquests "balls rodons" (els mots "sardana" o "cerdana" encara no apareixen) són Los set gotxs, Cuncti simus, Polorum regina i Stella splendens. Les tres primeres es canten a una veu i la darrera és un virolai cantat a dos veus. També destaca la dansa Ad mortem festinamus, la música i lletra d'aquest virolai que és la dansa de la mort més antiga de la qual la música està preservada, i que actualment té versions de textos en català i en castellà. En el cas de la dansa de la mort de Verges, a l'Empordà, està interpretada per cinc ballarins vestits d'esquelet i consisteix en tres passos de ball rotatius.[9][10][11]
A l'Edat Mitjana la dansa popular era molt viva, sovint associada a joglars i d'origen vinculat a cultes agraris pagans, i l'Església va mirar de portar-les, així com les altres manifestacions escèniques, al seu camp. Un exemple en són les danses del Llibre Vermell, que potser van sorgir a partir d'aquelles, i inspirades segons els models dels salms, per a ser integrades a la litúrgia catòlica com a manifestació de goig espiritual.[12]
Remove ads
Els folis 21v.-27 recullen aquestes peces musicals,[5] totes d'autor anònim. La seva finalitat es descriu en llatí al mateix manuscrit: «Quia interdum peregrini quando vigilant in ecclesia Beate Marie de Monte Serrato volunt cantare et trepudiare, et etiam in platea de die, et ibi non debeant nisi honestas ac devotas cantilenas cantare, idcirco superius et inferius alique sunt scripte. Et de hoc uti debent honeste et parce, ne perturbent perseverantes in orationibus et devotis contemplationibus in quibus omnes vigilantes insistere debent pariter et devote vaccare.» En català: "Com que els pelegrins volen cantar i ballar mentre vetllen de nits a l'església de Santa Maria de Montserrat, i també a la llum del dia; i com que allà no han de cantar-se cançons que no siguin castes i piadoses, s'han escrit les cançons que apareixen aquí. I han de ser cantades de manera honesta i sòbria, vigilant de no destorbar els qui perseveren en l'oració i les devotes meditacions, en les quals tots els que vetllen han d'insistir-hi de la mateixa manera i dedicar-s'hi devotament."
Les peces tenen textos en llatí, en occità i en català, i són en part monòdiques (cànons) i en part polifòniques (himnes, danses i un motet) politextual, de manera que les diferents veus canten textos diferents alhora. Les danses es ballaven en forma de ball redon, un precursor de formes populars més tardanes. El conjunt, d'una gran riquesa i bellesa melòdica, conté força elements arcaïtzants i alhora influències diverses -peces d'un fort regust popular al costat d'altres que s'allunyen totalment d'aquest sabor- que revelen l'animat intercanvi d'estils i conceptes musicals tant occidentals com orientals que marcava el paisatge musical de l'època.
Aquestes peces foren copiades a finals del segle xiv, probablement entre 1396 i 1399. Algunes es poden enquadrar dintre del corrent estilístic de l'Ars Nova, tot i que altres semblen testimoniar dates de composició més antigues. Només 2 de les 10 peces estan recollides en altres fonts. Al segle xx, a més dels importants estudis musicològics que s'hi van dedicar,com ara els de Gregori Estrada, [14] aquestes cançons van despertar l'interès de nombrosos intèrprets de música antiga, entre ells Jordi Savall, els conjunts Micrologus, Ensemble Unicorn, Theatrum Instrumentorum, l'Osnabrück Jugend Chor, el Studio der Frühen Musik, dirigit per Thomas Binkley, Alla Francesca i la Capella de Ministrers, i fins i tot la Companyia Elèctrica Dharma.
Peces i lletres del Cançoner
Les peces de la col·lecció que ens han arribat són deu: tres cànons, dos cants polifònics i cinc danses:
- O virgo splendens. Cànon a 3 (fol. 21v-22).
- Antiphona dulcis armonia dulcissime virginis Marie de Monteserrato. Caça de duobus vel tribus:
- O Virgo splendens hic in monte celso Miraculis serrato fulgentibus ubique quem fideles conscendunt universi.
- Eya pietatis occulo placato cerne ligatos fune peccatorum ne infernorum ictibus graventur sed cum beatis tua prece vocentur.
- Sequitur alia cantilena ad trepudium rotundum:
- Stella splendens in monte ut solis radium miraculis serrato exaudi populum.
- Concurrunt universi gaudentes populi
- divites et egeni grandes et parvuli
- ipsum ingrediuntur ut cernunt oculi
- et inde revertuntur gracijis repleti.
- Principes et magnates extirpe regia
- saeculi potestates obtenta venia
- peccaminum proclamant tundentes pectora
- poplite flexo clamant hic: Ave Maria.
- Prelati et barones comites incliti
- religiosi omnes atque presbyteri
- milites mercatores cives marinari
- burgenses piscatores praemiantur ibi.
- Rustici aratores nec non notarii
- advocati scultores cuncti ligni
- fabri sartores et sutores nec non lanifici
- artifices et omnes gratulantur ibi.
- Reginae comitissae illustres dominae
- potentes et ancillae juvenes parvulae
- virgines et antiquae pariter viduae
- conscendunt et hunc montem et religiosae.
- Coetus hic aggregantur hic ut exhibeant
- vota regratiantur ut ipsa et reddant
- aulam istam ditantes hoc cuncti videant
- jocalibus ornantes soluti redeant.
- Cuncti ergo precantes sexus utriusque
- mentes nostras mundantes oremus devote
- virginem gloriosam matrem clementiae
- in coelis gratiosam sentiamus vere.
- Laudemus Virginem. Cànon a 3 (fol. 23).
- Caça de duobus vel tribus:
- Laudemus virginem mater est et ejus filius Ihesus est. Plangemus scelera acriter Sperantes in Ihesum jugiter.
- Mariam Matrem Virginem attolite Ihesum Christum extollite concorditer.
- Maria seculi asilum defende nos. Ihesu tutum refugium exaudi nos.
- Iam estis nos totaliter diffugium totum mundi confugium realiter.
- Ihesu suprema bonitas verissima. Maria dulcis pietas gratissima.
- Amplissima conformiter sit caritas ad nos quos pellit vanitas enormiter.
- Maria facta saeculis salvatio. Ihesu damnati hominis redemptio.
- Pugnare quem viriliter per famulis percussus duris iaculis atrociter.
- A ball redon:
- Polorum regina omnium nostra. Stella matutina dele scelera.
- Ante partum virgo Deo gravida Semper permansisti inviolata.
- Et in partu virgo Deo fecunda Semper permansisti inviolata.
- Et post partum virgo mater enixa Semper permansisti inviolata.
- A ball redon:
- Cuncti simus concanentes Ave Maria.
- Virgo sola existente en affuit angelus Gabriel est appellatus atque missus celitus.
- Clara facieque dixit: Ave Maria. Clara facieque dixit: audite karissimi.
- En concipies Maria Pariesque filium audite karissimi Vocabis eum Ihesum.
- Splendens ceptigera. Cànon a 3 (fol. 23).
- Caça de duobus vel tribus:
- Splendens ceptigera Nostris sis advocata Virgo puerpera. Tundentes pectora Crimina confitentes Simus altissimo.
- Los set gotxs. Dansa (fol. 23v).
- Ballada dels goytxs de Nostre Dona en vulgar cathallan a ball redon:
- Los set gotxs recomptarem et devotament xantant
- humilment saludarem la dolça verge Maria.
- Ave Maria gracia plena Dominus tecum Virgo serena.
- Verge fos anans del part pura e sans falliment
- en lo part e prés lo part sens negun corrumpiment.
- Lo Fill de Déus Verge pia de vós nasque verament.
- Verge tres reys d'Orient cavalcant amb gran corage
- al l'estrella precedent vengren al vostré bitage.
- Offerint vos de gradatge Aur et mirre et encenç.
- Verge estant dolorosa per la mort del Fill molt car
- romangues tota joyosa can lo vis resuscitar.
- A vos madre piadosa prima se volch demostrar.
- Verge lo quint alegratge que'n agues del fill molt car
- estant al munt d'olivatge Al cell l'on vehes puyar.
- On aurem tots alegratge Si per nos vos plau pregar.
- Verge quan foren complitz los dies de pentecosta
- Ab vos eren aunits los apostols et de costa.
- Sobre tots sens nuylla costa devallà l'espirit sant.
- Verge'l derrer alegratge que'n agues en aquest mon
- vostre Fill ab coratge vos munta al cel pregon.
- On sots tots temps coronada regina perpetual.
- Imperayritz de la ciutat joyosa / Verges ses par misericordiosa. Motet polifònic (fol. 25v).
- Imperayntz de la ciudad joyosa
- de paradis ab tot gaug eternal
- neta de crims de virtutz habundosa
- mayres de Dieu per obra divinal
- verges plasen ab fas angelical
- axi com sotz a Dieu molt graciosa
- placaus estar als fizels piadosa
- preyan per lor al rey celestial.
- Rosa flagran de vera benenanca
- fons de merce jamays no defallen
- palays d'onor on se fech l'alianca
- de deu e d'hom per nostre salvamen
- e fo ver Dieus es hom perfetamen
- ses defallir en alcuna substanca
- e segons hom mori senes dubtanca
- e com ver Dieus levech del monimen.
- Flor de les flor dolca clement et pia
- l'àngel de Dieu vesem tot corrocat
- e par que Dieus lamandat qu'ens alcia
- don el es prest ab l'estoch affilat.
- Donchos placa vos que'l sia comandat
- qu'estoyg l'estoch e que remes nos sia
- tot fallimen tro en lo presen dia
- ens done gaug e patz e sanitat.
- Ad mortem festinamus. Dansa en forma de virolai que és la més antiga de les danses de la mort conegudes (fol. 26v).
- Ad mortem festinamus peccare desistamus.
- Scribere proposui de contemptu mundano ut degentes seculi non mulcentur in vano.
- Iam est hora surgere a sompno mortis pravo.
- Vita brevis breviter in brevi finietur mors venit velociter quae neminem veretur.
- Omnia mors perimit et nulli miseretur.
- Ni conversus fueris et sicut puer factus et vitam mutaveris in meliores actus
- intrare non poteris regnum Dei beatus.
- Tuba cum sonuerit dies erit extrema et iudex advenerit vocabit sempiterna
- electos in patria prescitos ad inferna.
- Quam felices fuerint qui cum Christo regnabunt facie ad faciem sic eum adspectabunt
- Sanctus Dominus Sabaoth conclamabunt.
- Et quam tristes fuerint qui eterne peribunt pene non deficient nec propter has obibunt.
- Heu heu miseri numquam inde exibunt.
- Cuncti reges seculi et in mundo magnates advertant et clerici omnesque potestates
- fiant velut parvuli dimitant vanitates.
- Heu fratres karissimi si digne contemplemus passionem Domini amara et si flemus
- ut pupillam oculi servabit ne peccemus.
- Alma Virgo virginum in celis coronata apud tuum filium sis nobis advocata
- Et post hoc exilium occurens mediata.
- Vila cadaver eris cur non peccare vereris.
- Cur intumescere quearis. Ut quid peccuniam quearis. Quid vestes pomposas geris.
- Ut quid honores quearis. Cur non paenitens confiteris. Contra proximum non laeteris.
Enregistraments seleccionats
- Llibre Vermell de Montserrat. Hespèrion XX. Jordi Savall. 1979. (EMI-Reflexe 1C065-45-641)
- Llibre Vermell. Canti di pellegrinaggio al Monte Serrato XIV Secolo. Micrologus. 1998. (Micrologus CDM 0002.2)
- The Black Madonna: Pilgrim Songs from the Monastery of Montserrat (1400-1420). Ensemble Unicorn. Michael Posch. 1998. Naxos 8.554256).
- Llibre Vermell. Capella de Ministrers. Carles Magraner. 2002. (Licanus CDM 0201)
- 20 anys de Companyia Elèctrica Dharma. Stella Splendens [CD 1, pista 4]. (CD-92 0005) PICAP, 1994
- El Llibre Vermell de Montserrat: Carles Viarnés i Pep Massana. 2013
- Llibre Vermell (Companyia Elèctrica Dharma). B0025VLIKS - Discmedi, 2002
- Llibre Vermell de Montserrat (segle XIV): Escolania de Montserrat i Capella de Música de Montserrat. Llorenç Castelló, director. Discos Abadia de Montserrat, 2024.
Remove ads
- El 1988, Xavier Benguerel estrenà al Liceu la cantata escènica Llibre Vermell, on es glossa la música original.
- El 2002, la Companyia Elèctrica Dharma treu el disc Llibre Vermell, on barregen sons rock amb les melodies del Llibre Vermell de Montserrat.
- El 2007, Bernat Vivancos estrenà a l'Auditori de Barcelona l'obra simfònica Còdex: glosses sobre tres fragments del Llibre Vermell.
Remove ads
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
Remove ads