Llengües penutianes de l'Altiplà

Penutianes de l'Altiplà (també Shahapwailutan) són una família de llengües del grup penutià parlades al nord de Califòrnia, centre-oest d'Oregon fins al nord de Washington i central-nord d'Idaho.

Llengües penutianes de l'Altiplà

Tipus	família lingüística
Distribució geogràfica	Oest dels Estats Units
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Nord llengües penutianes
Subdivisions
Lutuami Wailatpua Shahaptià
Distribució geogràfica
Extensió de les llengües penutianes de l'Altiplà abans del contacte

Divisió familiar

Les Penutianes de l'Altiplà consisteixen en quatre llengües:

A. Lutumi

1. . Klamath (també anomenada Klamath-Modoc i Lutuami) (c. 2.500 parlants 1981)

B. Waiilatpuao (†)

1. . Molala (també anomenada Molale) (extint, †)
2. . Cayuse (extint, †)

C. Llengües shahaptianes (c. 1.400 parlants 1981)

1. . Nez percé
2. . Sahaptin

S'ha proposat que aquestes llengües podrien haver divergit segons el següent arbre filogenètic:

Penutià de l'Altiplà	Klamath-modoc Waiilatpua Molala Cayuse  Shahaptià  Nez percé Sahaptin

Història

La unitat filogenètica del grup shahaptin, format pel Sahaptin pròpiament dit i el Nez percé ha estat reconegut des de fa temps, i la seva unitat filogenètica sembla indubtable.

Per una altra, part des de la proposta de Sapir [1929] del penutià dels turons, diversos lingüistes han publicat abundant evidència en suport del parentiu entre el klamath (també anomenat Klamath-Modoc) i el grup sahaptià. Recentment, Berman (1996) va proveir evidència convincent per incloure al molala entre les llengües penutianes dels turons. Altres investigadors han indicat prometedores similituds entre el penutià dels turons i la família de maidu, encara que aquesta proposta no està totalment demostrada i roman a nivell d'hipòtesi pendent de confirmació.

Silverstein [1979] considera que després d'examinar l'evidència disponible de les llengües penutianes dels turons que és molt improbable que formin una unitat filogenètica ben definida, i per tant, han d'entendre's com un grup geogràfic i no com una subfamília de llengües vàlida.^[1]

Característiques comunes

Alguns autors com Silverstein jutgen que és improbable que les llengües penutianes dels turons constitueixin una unitat filogenètica vàlida. Per la qual cosa aquesta branca ha d'entendre's abans de res com una classificació geogràfica convenient dins de la macrofamília penutiana.

Gramàtica

La següent és una llista comparativa dels pronoms:^[2]

GLOSSA	Sahaptin	Molala	Cayuse	Klamath	Lutuami
1a persona singular	in	ʔína	ínin	ni	ni
2a persona singular	im	kíˑ	nikí	ʔi	i
3a persona singular	ipi	níˑp	nip	bi	hut
1a persona plural	nun	kimt	námək	naˑd	nat
2a persona plural	ima		mkímiš	ʔaˑd	at
3a persona plural	inma	nimt	nípik	baˑd	hutsa

Diverses llengües mostrwn una alternança n-/l- en l'arrel, a vegades aparentment condicionada per l'accent:

(Sahaptin) náxs 'un' / uy-láxs 'sis' (= '5 + 1')

(Nez-Percé) náqe 'un' / ʔoy-láqe 'sis' (= '5 + 1')

(Cayuse) nowi 'cinc' + na 'un' > nowína 'sis' / nowi 'cinc' + mat 'tres' > nomiwát 'vuit'

Comparació lèxica: numerals

Els numerals de l'1 al 10 són:^[3][4]

GLOSSA	Sahaptià			Klamath- Modoc	Molala	Cayuse	PROTO- PENUTIÀ DE L'ALTIPLÀ
	Sahaptin	Nez-Percé	Yakima
'1'	náx̩š	náqc	naxš	n̥a:s	nánga	ná	*naqs
2	napt	lepít	ni:pt	la:p	lâ'p.ka	lip.lint	*lip-~ *lap-
3	míta:t	mitá:t	míta:t	ndan	mát.ka	mat.nint	*mit-~ *mat-
4	pí.napt	pí:lept	píni:pt	woni:p	píp.a	píping	*pi-lip-
5	páxat	páxlo	páχa:t	ton'ip	pí.kuu	tauwít
6	uy.láxs	ʔoy.lá:qc	ptáχninš	n̥ač.ksept	ná.pit.ha	nowí.na	*na+5 *5+na
7	uy.nápt	ʔuy.né:pt	túska:s	lap.ksept	lá.pit.ha	nowi.líp	*lap+5 *5+lap
8	uy.mátat	ʔuy.métet	paχatʼumá:t	ndan.ksept	mát.pit.ha	nomi.wát	*mat+5 *5+mat
9	k'uyc	k'uyc	cʼmɨst	n̥ač.qʼe:ks	la.kint.shi-átks	tanawiashint
10	pútimt	pú:timt	pútɨmpt	tewnʼip	lák.nan	miníti.t

Referències

1. Silvertein, 1979, p. 679
2. F. Barriga Puente, Los sistemas pronominales indamericanos, Conaculta-INAH, México, 2005, p.90
3. Numerals in Penutian languages (Rosenfelder's Metaverse)
4. «Penutian Numerals (Eugene Chan)». Arxivat de l'original el 2011-08-16. [Consulta: 8 març 2014].

Bibliografia

• Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
• Campbell, Lyle; & Mithun, Marianne (Eds.). (1979). The languages of native America: Historical and comparative assessment. Austin: University of Texas Press.
• Goddard, Ives (Ed.). (1996). Languages. Handbook of North American Indians (W. C. Sturtevant, General Ed.) (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-048774-9.
• Goddard, Ives. (1999). Native languages and language families of North America (rev. and enlarged ed. with additions and corrections). [Map]. Lincoln, NE: University of Nebraska Press (Smithsonian Institute). (Updated version of the map in Goddard 1996). ISBN 0-8032-9271-6.
• Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
• Sapir, Edward. (1929). Central and North American languages. In The encyclopædia britannica: A new survey of universal knowledge (14 ed.) (Vol. 5, pp. 138-141). London: The Encyclopædia Britannica Company, Ltd.