Llengües jicaque

Les llengües jicaque o llengües jicaque-tol formen una família de llengües ameríndies parlades a Hondures pels tolupans i anteriorment també pels jicaques del Palmar. El 1997 tenien uns 397 parlants.^[1]

Llengües jicaque

Tipus	llengua
Distribució geogràfica	Hondures (Departaments de Francisco Morazán i Yoro)
Parlat a	Hondures
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes
Subdivisions
Jicaque oriental Jicaque occidental
Distribució geogràfica
Localitzacions documentades de les llengües jicaque-tol (blau)
Codis
Codi Glottolog	jica1245

Classificació

La família jicaque- està formada per almenys dues llengües documentades:

• jicaque occidental o jicaque del Palmar, que s'havia parlat a El Palmar (Departament de Cortés, Hondures) actualment extint i conegut només per un vocabulari breu publicat per Membreño al segle XIX^[2] i reeditat per Lehmann a principis del segle xx,^[3]
• jicaque oriental o jicaque de la Montaña del Flor, també anomenat tol o tolupán, és parlat encara per uns 250-300 tolupans en una reserva oficial a La Montaña de la Flor, departament de Francisco Morazán, Hondures. També era parlat per alguns ancians al departament de Yoro el 1974. Antigament es parlava des del riu Ulúa a l'oest fins a l'actual Trujillo a l'est, i al riu Sulaco al sud cap a l'interior. Aquesta àrea inclou les zones que envolten El Progreso (Yoro), La Ceiba, i possiblement també San Pedro Sula. La majoria de tolupans havia marxat de les regions costaneres a principis de 1800 fugint dels espanyols. Els parlants jicaque de La Montaña de la Flor havien fugit de la vall de Yoro en 1865 per evitar ser reclutats per a treballs forçats pel governador local.^[4][5][6] Els parlants es refereixen a si mateixos com a Tolpán, però són anomenats jicaques o turrupanes pels ladinos.

Les dues llengües jicaque encara que emparentades guarden una certa distància, les estimacions glotocronológiques donen entre 10 i 16 segles de separació.

Relació amb altres llengües

Aquestes llengües jicaque estan emparentades amb les llengües tequistlateques parlades a l'estat mexicà d'Oaxaca formant la família tequistlateco-jicaque.^[7] També s'ha conjecturat molt especulativament en aquest últim grup podria estar relacionat amb el hoka.^[8]

Descripció lingüística

Fonologia

L'inventari fonològic del proto-jicaque va ser reconstruït per L. Campbell i Oltrogge:^[9][10]

		Labial	Alveolar	Palatal	Velar	Glotal
[- cont]	simple	*p	*t, *c		*k	*ʔ
	apirada	*pʰ	*tʰ, *cʰ		*kʰ
	glotaliz.	*pʼ	*tʼ, *cʼ		*kʼ
	nasal	*m	*n
[+ cont]	fricativa	(*β)	*s			*h
	aproximant	*w		*y

Els signes /c, c', c^h/ són notacions usades convencionalment pels americanistes per a /ʦ, ʦ^ʔ, ʦ^h/. Les vocals reconstruïdes pels mateixos autors inclouen endemés de /*i, *e, *a, *o, *u/ la vocal tancada central /*ɨ/.

Algunes correspondències fonètiques regulars entre el jicaque oriental i l'occidental són les següents:

Proto-JT	Jicaque Oc.	Jicaque Or. (Tolupán)
*-p	-k	-p
*-k	-k	-k
*l-	d-	l-
*-l	-n	-l
*-m	-n	-m
*k'-	k-	Ø
*-k'-	-g-	-ʔ-
*(-)ʦ'-	(-)ʧ-	(-)ʦ'-
*ʦh	ʃ	ʦh
*-ʦ-	-ʧ-	-s-
*s-	ʧ-	s-
*-s	Ø	-s

Referències

1. Ethnologue report for language code: Tol
2. Membreño, 1897, pàg. 195-6 i pàg. 233-42.
3. W. Lehman, 1920, pàg. 654-68.
4. Campbell & Oltrogge 1980:206
5. Hagen 1943
6. Chapman 1978
7. L. Campbell, 1979, p. 965-966
8. J. Greenberg & M. Swadesh, 1953
9. Campbell i Oltrogge, 1977
10. Campbell i Oltrogge, 1980

Bibliografia

• Campbell, Lyle (1979): "Middle American Languages" en The languages of native America: Historical and comparative assessment, Campbell, Lyle; & Mithun, Marianne (Eds.), Austin: University of Texas Press, pp. 902–999.
• Campbell, Lyle, and David Oltrogge (1980): "Proto-Tol (Jicaque)", International Journal of American Linguistics, Vol. 46, No. 3 (Jul., 1980), pp. 205–223.
• Holt, Dennis. (1999). Tol (Jicaque). Languages of the World/Materials 170. Múnic: LincomEuropa.
• Consulta el portal dedicat al Diccionario de las Lenguas de Honduras DLH i al de Hondureñismos de l'Academia Hondureña de la Lengua AHL, coeditat amb el Centro Cultural d'Espanya en Tegucigalpa