Llengües del Canadà
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les llengües del Canadà, és a dir, les que es parlen al Canadà, són nombroses. Tanmateix, només l'anglès (que coneix el 90% dels canadencs), francès (que coneix el 60% de la població) i certes llengües aborígens tenen estatus oficial. La constitució del Canadà en si reconeix dues llengües oficials, anglès i francès, i totes les actes constitucionals estan en ambdues llengües. Destaca l'inuktitut pel seu estatus oficial a Territoris del Nord-oest, a Nunavut i a Nunavik, Quebec.
1:Anglés 2:Bilingüe 3:Francès
D'acord amb el cens 2001, de 29,6 milions de canadencs (33 milions al juny de 2006), els anglòfons representen al voltant del 59,3% (17,3 milions) i els francòfons 22,9% (6,7 milions) de la població respectivament. L'11,6% (5,2 milions) tenien una altra llengua materna. Uns altres 380.000 tenien més d'una llengua materna.
L'anglès pertany a les família germànica com l'alemany. Les llengües romàniques i germàniques, oficials (anglès i francès) o no (espanyol, italià, alemany, portuguès i altres) són d'origen indoeuropeu, branca occidental (centum). Les llengües maternes de la majoria dels canadencs, al voltant del 80% (més de 25 milions) comparteixen aquest origen.
Distribució geogràfica
La següent taula detalla la població de cada província i territori, amb el total de població nacional, segons la llengua més parlada a la llar (“llengua materna”).
| Província/Territori | Població total | Anglès | % | Francès | % | Altres llengües | % | Llengua oficial |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Ontario |
12,028,895 | 9,789,937 | 81,4% | 304,727 | 2,5% | 1,934,235 | 16,1% | anglès (de facto), francès (de iure) |
 Quebec |
7,435,905 | 787,885 | 10,6% | 6,085,152 | 81,8% | 562,860 | 7,6% | francès |
 Colúmbia Britànica |
4,074,800 | 3,380,253 | 83,0% | 19,361 | 0,5% | 676,911 | 16,6% | anglès (de facto) |
 Alberta |
3,256,356 | 2,915,867 | 89,5% | 21,347 | 0,7% | 319,142 | 9,8% | anglès (de facto) |
 Manitoba |
1,133,515 | 997,598 | 88,0% | 20,515 | 1,8% | 115,398 | 10,1% | anglès (de facto), francès (de iure) |
 Saskatchewan |
953,850 | 900,231 | 94,4% | 4,318 | 0,5% | 49,301 | 5,2% | anglès (de facto) |
 Nova Escòcia |
903,090 | 868,408 | 96,2% | 17,871 | 1,9% | 16,811 | 1,9% | anglès (de facto) |
 Nova Brunswick |
719,650 | 496,850 | 69,0% | 213,878 | 29,7% | 8,913 | 1,2% | anglès, francès |
 Terranova i Labrador |
500,605 | 494,695 | 98,9% | 740 | 0,1% | 5,170 | 1,0% | anglès (de facto) |
 Illa del Príncep Eduard |
134,205 | 130,270 | 97,1% | 2,755 | 2,1% | 1,175 | 0,9% | anglès (de facto) |
 Territoris del Nord-oest |
41,055 | 36,918 | 89,9% | 458 | 1,1% | 3,678 | 9,0% | anglès, francès, llengües aborígens |
 Yukon |
30,195 | 28,711 | 94,8% | 578 | 1,9% | 985 | 3,3% | anglès, francès |
 Nunavut |
29,325 | 13,120 | 44,7% | 228 | 0,8% | 15,950 | 54,5% | Llengües inuit (Inuktitut, Inuinnaqtun), anglès, francès[1] |
 Canadà |
31,241,446 | 20,840,743 | 66,7% | 6,691,928 | 21,4% | 3,710,529 | 11,9% | anglès, francès |
Biligüisme i multiculturalisme o bilingüisme anglès/francès
El francès fora de Quebec
| Província/Territori | 1971 | 1981 | 1991 | 1996 |
|---|---|---|---|---|
| Nova Brunswick |
0.92 | 0.93 | 0.93 | 0.92 |
| Ontario |
0.73 | 0.72 | 0.63 | 0.61 |
| Nova Escòcia |
0.69 | 0.69 | 0.59 | 0.57 |
| Illa del Príncep Eduard |
0.60 | 0.64 | 0.53 | 0.53 |
| Manitoba |
0.65 | 0.60 | 0.49 | 0.47 |
| Yukon |
0.30 | 0.45 | 0.43 | 0.46 |
| Territoris del Nord-oest |
0.50 | 0.51 | 0.47 | 0.43 |
| Terranova i Labrador |
0.63 | 0.72 | 0.47 | 0.42 |
| Alberta |
0.49 | 0.49 | 0.36 | 0.32 |
| Saskatchewan |
0.50 | 0.41 | 0.33 | 0.29 |
| Colúmbia Britànica |
0.30 | 0.35 | 0.28 | 0.29 |
Llengües aborígens
Canadà té una gran varietat de llengües ameríndies que són parlades arreu del país. Hi ha 11 grups lingüístics amerindis, que parlen un total de 65 llengües i dialectes.[5] D'ells només el cree, l'inuktitut i l'ojibwa compten amb un important nombre de parlants per a considerar viable la seva supervivència a llarg termini.[6] Dos dels territoris del Canadà han concedit estatut oficial a les llengües nadiues. A Nunavut, inuktitut i inuinnaqtun són llengües oficials al costat de l'anglès i del francès, i inuktitut és la llengua vehicular comuna al govern territorial.[7] Als Territoris del Nord-oest, la Llei de Llengües Oficials declara que hi ha 11 llengües diferents: chipewyan, cree, anglès, francès, gwich’in, inuinnaqtun, inuktitut, inuvialuktun, North Slavey, South Slavey i Tłįchǫ.[8] A part del francès i de l'anglès, les altres llengües no són vehiculars a l'administració; l'estatut oficial autoritza als ciutadans a rebre serveis government; l'estatut oficial caracteritza el dret a rebre aquests serveis a qui ho demani.[6]
Segons el cens del 2006, menys de l'1% dels canadencs (250.000 individus) poden parlar una llengua indígena. Al voltant de la meitat (129.865) declaren usar habitualment una llengua indígena a la llar.[6]
En asbència d'estructures estatals els acadèmics classifiquen les llengües ameríndies ameríncies del Canadà per regions dins àrees culturals o per la seva família lingüistica.[9]
- Àrea cultural àrtica – (llengües esquimoaleutianes)
- Àrea cultural subàrtica - (Na-Dené – llengües àlgiques)
- Area Cultural dels Boscos del Nord-Est – (llengües àlgiques i llengües iroqueses)
- Àrea cultural de la Planura - (llengües siouan)
- Àrea cultural de la Meseta del Nord-oest – (llengües salish)
- Àrea cultural de la costa Pacífic del Nord-oest - (Haida, Tsimshian i llengües wakash)
| Llengües ameríndies | Nombre de parlants | Llengua materna | Llengua ètnica |
|---|---|---|---|
| Cree | 99.950 | 78.855 | 47.190 |
| Inuktitut | 35.690 | 32.010 | 25.290 |
| Ojibwa | 32.460 | 11.115 | 11.115 |
| Innu | 11.815 | 10.970 | 9.720 |
| Dene Suline | 11.130 | 9.750 | 7.490 |
| Oji-Cree (Anishinini) | 12.605 | 8.480 | 8.480 |
| Mi’kmaq | 8.750 | 7.365 | 3.985 |
| Llengües sioux (dakota/sioux) | 6.495 | 5.585 | 3.780 |
| Atikamekw | 5.645 | 5.245 | 4.745 |
| Blackfoot | 4.915 | 3.085 | 3.085 |
| Tłįchǫ o Dogrib | 2.645 | 2.015 | 1.110 |
| Algonquí | 2.685 | 1.920 | 385 |
| Carrier | 2.495 | 1.560 | 605 |
| Gitksan | 1.575 | 1.175 | 320 |
| Chilcotin | 1.400 | 1.070 | 435 |
| North Slave (Hare) | 1.235 | 650 | 650 |
| South Slave | 2.315 | 600 | 600 |
| Malecite | 790 | 535 | 140 |
| Chipewyan | 770 | 525 | 125 |
| Inuinnaqtun | 580 | 370 | 70 |
| Kutchin-Gwich’in (Loucheaux) | 570 | 355 | 25 |
| Mohawk | 615 | 290 | 20 |
| Shuswap | 1.650 | 250 | 250 |
| Nisga'a | 1.090 | 250 | 250 |
| Tlingit | 175 | 0 | 0 |
Referències
Vegeu també
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.