From Wikipedia, the free encyclopedia
La Llei Orgànica de Reintegració i Amillorament del Règim Foral de Navarra (abreujada en castellà com a Amejoramiento o LORAFNA), de 10 d'agost de 1982, és una norma que dota Navarra d'autogovern, conegut com a règim foral, dintre del disseny autonòmic promulgat per la Constitució espanyola de 1978 i equivalent als Estatuts d'Autonomia.[1] Va ser modificada per la Llei Orgànica 1/2001 i la Llei Orgànica 7/2010.
Amejoramiento del Fuero de Navarra  | |||
| |||
| Tipus | estatut d'autonomia | ||
|---|---|---|---|
| Vigència | 10 agost 1982 - | ||
| Interval de temps | 16 agost 1982 - | ||
| Data de publicació | 16 agost 1982 | ||
| Estat | Espanya | ||
| Jurisdicció | Navarra | ||
UCD, PSE-PSOE, UPN i Partit Carlista van promoure la vigent "Llei Orgànica de Reintegració i Amillorament del Règim Foral de Navarra", en un procés que duraria més de dos anys. Promulgats que fossin els Estatuts d'Autonomia de les denominades comunitats històriques, Navarra intentava imitar els seus ordenaments, però després del fallit cop d'estat de 1981 i consegüent promulgació de la LOAPA (llei que pretenia reconduir la situació autonòmica, que per alguns sectors es considerava desbordada després dels Estatuts abans referits), va suposar que Navarra hagués d'adaptar el seu text i limitar-lo d'acord amb aquesta Llei. Les limitacions imposades per la LOAPA, encara que fos declarada inconstitucional en 1983, van afectar l'"Amillorament", que es va tramitar com els Estatuts de les comunitats de l'article 143 de la Constitució, que tenien menors competències que les comunitats considerades històriques; així no es podia dissoldre el parlament i convocar noves eleccions i la llista més votada havia de presidir el govern "automàticament", a causa d'això es van succeir posteriorment gran nombre de governs en franca minoria, repercutint en l'estabilitat institucional.
Malgrat que la policia foral tenia competències de Tràfic fins a finals dels anys 60, el text no va poder recollir-les el que avui dia impossibilita la creació d'una Policia Foral integral Per a la redacció de l'articulat de la Llei es va formar una comissió composta per set membres que representaven UCD, AP i PSOE, excloent-se de la mateixa als sectors basquistes, que va negociar amb altra comissió formada per l'Estat que va mantenir un total de 12 reunions oficials. El President de la Diputació i promotor del projecte, Jaime Ignacio del Burgo, havia estat destituído del seu càrrec (i substituït per Juan Manuel Arza Muñazuri) per acusacions de corrupció (Cas FASA), de les quals va anar posteriorment absolt, però va formar part de la Comissió negociadora per part de l'Estat. La llei va ser aprovada pel parlament Foral el 15 de març de 1982, amb 49 vots a favor (els d'UCD, PSE-PSOE, UPN i Partit Carlí) i 5 en contra (PNB i EE). A la sessió no van assistir els 16 parlamentaris restants (Herri Batasuna i membres d'agrupacions electorals afins). Posteriorment va ser aprovada per les Corts Generals, entrant en vigor el 16 d'agost de 1982. La llei es va aprovar sense requerir la seva ratificació en un referèndum de la població navarresa.
El seu contingut és similar a la d'un Estatut d'Autonomia: organització de les institucions de la comunitat, competències, etc. La seva principal diferència va ser el sistema d'elaboració, mitjançant una negociació i posterior pacte entre la Diputació Foral de Navarra i el Govern. El conveni econòmic havia estat ja reconegut en 1978 pel que el seu reconeixement no va suposar cap problema per a la seva tramitació. La LORAFNA instaura la zonificació lingüística a Navarra i reconeix el caràcter cooficial del "basc" en aquestes "zones bascoparlants" (Art.9).
Tenint en compte que, com s'ha esmentat anteriorment, la disposició transitòria quarta de la Constitució espanyola preveia una possibilitat d'incorporació de Navarra a les províncies basques, l'Amillorament inclou un mecanisme perquè Navarra pugui abandonar aquesta unió (disposició addicional segona).
Així mateix, expressament habilita la possibilitat d'arribar "convenis" (art.70.2) i "acords de cooperació" (art.70.3) amb les comunitats limítrofes (Aragó, La Rioja i País Basc).
Curiosament l'Amillorament no és reformable unilateralment i per a la seva anul·lació o modificació bastaria que una formació obtingués la majoria parlamentària en la càmera navarresa i en les corts espanyoles, fet que repetidament ha succeït durant els governs socialistes i populars sense que s'hagi realitzat cap canvi en el text.
Guiats per un esperit basat en el foralisme tradicional, es pretenia donar continuïtat de la Llei de derogació foral la Llei paccionada de 16 d'agost de 1841 i, per això, no es va considerar la posiblidad de sotmetre la Llei a referendum, sent aprovada a Madrid mitjançant lectura única tal com es fes amb la citada Llei de 1841 i com a tal té la consideració de llei estatal. Aquest sentiment és perceptible en el preàmbul del text.
L'Amillorament es basa en el concepte d'"autonomia originària" i no de "sobirania originària" del poble navarrès, és a dir que la ciutadania no pot canviar el que la història ha determinat per a Navarra, sent aquesta la raó per la qual no es pot realitzar un referendum; aquest pensament va rebre influències d'autors com l'ideòleg Juan Vázquez de Mella. No se sol utilitzar tampoc comunament el concepte de "nacionalitat" previst constitucionalment per a referir-se a Navarra i es prefereix la denominació de "comunitat foral". Hi ha autors que han negat que l'Amillorament tingui naturalesa d'Estatut d'Autonomia, assenyalant que es tractaria d'un pacte entre Navarra i l'Estat que ve a actualitzar el contingut en la Llei de Modificació de Furs de 1841 (Llei Paccionada Navarresa).
Mentre altres autors opinen que l'Amillorament té una naturalesa bifrontal: d'un costat és un autèntic Estatut d'Autonomia que organitza Navarra com a Comunitat Autònoma i d'altre costat és també un pacte foral i per això Navarra no és una Comunitat Autònoma, sinó que té un caràcter singular i per això es denomina Comunitat Foral. Per la seva banda altres sectors avui minoritaris, entre els quals es troben historiadors com Bartolome Clavero, opinen que el poble de Navarra és "subjecte de sobirania" i està reconegut en la disposició addicional primera del text constitucional i solament a ell li correspon lliurement decidir el seu status i identitat, sense que ésté determinat per fets històrics anteriors.
El 2006 van ser dues les sentències dels alts tribunals de l'Estat que expressen que l'Amillorament és un "Estatut d'Autonomia" més. Actualment la majoria de partits navarresos (Nabai, PSN, IUN) estarien a favor de sotmetre una reforma del'Amillorament a referèndum, tenint en compte que algunes comunitats ja han realitzat en dates recents canvis substancials en els seus estatuts per a adaptar-los a les noves realitats (Unió Europea, ...). No han prosperat diversos intents per part d'Aralar i del PNB de realitzar una reforma del text de la LORAFNA que, en 2007, complix els seus 25 anys d'existència.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
.png)
