From Wikipedia, the free encyclopedia
Leyla Zana (Silvan, Turquia 1961) és una política turca d'origen kurd, activista dels drets humans.
(2007) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 maig 1961 (63 anys) Silvan (Turquia) |
Diputada a la Gran Assemblea Nacional de Turquia | |
17 novembre 2015 – 11 gener 2018 (loss of parliamentary status (en) ) Legislatura: 26a legislatura de la República de Turquia Circumscripció electoral: Ağrı (en) | |
Diputada a la Gran Assemblea Nacional de Turquia | |
Legislatura: 25th Parliament of Turkey (en) Circumscripció electoral: Ağrı (en) | |
Diputada a la Gran Assemblea Nacional de Turquia | |
Legislatura: 24th Parliament of Turkey (en) | |
Activitat | |
Ocupació | política, escriptora, activista, periodista |
Partit | Partit Socialdemòcrata Populista Partit de la Democràcia del Poble |
Família | |
Cònjuge | Mehdi Zana (1975–) |
Premis | |
Va néixer el 3 de maig de 1961 a la ciutat de Silvan, districte de la Província de Diyarbakır. Als 14 anys es casà amb Mehdi Zana, alcalde de Diyarbakır, i presoner polític durant el cop d'estat militar de 1980.
L'any 1991 fou escollida membre del Parlament turc per la circumscripció de Diyarbakır, esdevenint la primera dona kurda escollida per a aquest càrrec. El 1994 fou condemnada a 15 anys de presó per realitzar un discurs separatista al parlament, on s'expressà primerament en kurd i posteriorment en turc. La immunitat que gaudia com a parlamentària la protegí inicialment, però aquesta li fou retirada.
El desembre del mateix any fou arrestada al costat de tres parlamentaris més: Hatip Dicle, Selim Sadak i Orhan Doğan. Els quatre foren acusats de traïció i complicitat amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). La traïció no va ser provada per la cort de justícia i Zana refusà la seva pertinença al PKK, però els testimonis obtinguts per la tortura no van prohibir la seva condemna a 15 anys de presó.
Reconeguda com a presonera de consciència per part d'Amnistia Internacional, l'any 1995 fou guardonada amb el Premi Sàkharov per la Llibertat de Consciència, concedit pel Parlament Europeu, que demanà a Turquia el seu alliberament. Així mateix l'any 2001 el Tribunal Europeu dels Drets Humans, amb seu a Estrasburg, demanà al govern turc la revisió del seu sumari, causa que no fou revisada fins al 2004. Aquell mateix any els quatre activistes kurds aconseguiren la seva llibertat.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.