Palaia bruixa

La palaia bruixa, la bruixa de quatre taques, la bruixa, el serrandell o la llisèria^[2] (Lepidorhombus boscii) és un peix teleosti de la família dels escoftàlmids i de l'ordre dels pleuronectiformes.^[3]

Palaia bruixa

Lepidorhombus boscii
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	198729
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Pleuronectiformes
Família	Scophthalmidae
Gènere	Lepidorhombus
Espècie	Lepidorhombus boscii Risso, 1810
Nomenclatura
Sinònims	Arnoglossus boscii (Risso, 1810) Hippoglossus boscii (Risso, 1810) Pleuronectes boscii (Risso, 1810) Rhombus boscii (Risso, 1810)[1]

Morfologia

• Pot arribar als 40 cm de llargària total.^[4]
• El cos és comprimit, deprimit i allargat.
• Color ocre grisós o marronós al costat esquerre i blanquinós al dret.
• La línia lateral es troba arquejada a la part anterior.
• El cap és petit amb la boca grossa i les dues mandíbules d'igual mida.
• Els ulls, grossos, són al costat esquerre i es troben separats per una cresta òssia. L'ull inferior es troba en una posició lleugerament més avançada que el superior. El diàmetre ocular és més gran que la longitud preorbitària.
• L'aleta dorsal i l'anal són llargues i comencen per davant els ulls.
• Les pectorals són asimètriques.
• La caudal és rodona.
• Escates petites.
• Té quatre clapes a la part posterior de la dorsal i de l'anal.^[5][6]

Reproducció

Es reprodueix entre el març i l'abril en aigües pregones.^[6] Tant els ous com les larves són pelàgics.

Alimentació

Menja cucs, crustacis,^[7] peixets i cefalòpodes.^[6][8]

Hàbitat

És un peix de costums bentònics, el qual apareix colgat a fons sorrencs i fangosos entre els 100 i 900 m de fondària -més abundant entre els 100 i els 400-.^[6]

Distribució geogràfica

Es troba a les costes de l'Atlàntic nord-oriental (des de les Illes Britàniques^[9][10][11] fins al Cap Bojador -Sàhara Occidental-)^[12] i a la Mediterrània (zones central i occidental), incloent-hi els Països Catalans.^[13]

Pesca

Es captura amb tresmalls de fons i, sobretot, bous d'arrossegament. És una espècie accessòria de la pesca de la gamba i la seua talla mínima legal de pesca és de 15 cm.^[6]

Referències

1. Catalogue of Life (anglès)
2. TERMCAT (català)
3. The Taxonomicon (anglès)
4. FishBase (anglès)
5. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 262-263.
6. Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pòrtic Editorial. Col. Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. ISBN 9788498090505. Pàg. 114.
7. Sanz Brau, A. i S. Morte, 1992. Crustaceos decapodos (Crustacea: Decapoda) en el regimen alimentario de algunos peces. Suplemento núm. 3. Ao Boletim da Sociedade Portuguesa de Entomologia. V Congresso Ibérico de Entomologia, Lisboa, Portugal. 9-13 Novembro 1992.
8. Sartor, P. i S. De Ranieri, 1996. Food and feeding habits of Lepidorhombus boscii (Pisces, Scophthalmidae) in the southern Tuscan Archipelago, Tyrrhenian Sea. Vie Milieu 46, 57-64.
9. Went, A.E.J., 1957. List of Irish fishes. Department of Lands, Fisheries Division, Dublín. 31 p.
10. Swaby, S.E. i G.W. Potts, 1990. Rare British marine fishes - identification and conservation. J. Fish Biol. 37 (Suppl. A):133-143.
11. Russell, F.S., 1976. The eggs and planktonic stages of British marine fishes. Academic Press, Londres, la Gran Bretanya. 524 p.
12. Alonso-Allende, J.M., A. Vazquez, E. Labarta, J.R. Fuertes, G. Perez-Gandaras i J. Touron, 1978. Análisis de la pesquería demersal de Galicia. Resultados de la campaña Galicia III (Junio 1976). Res. Exp. Clent. B/O Cornide 7:93-130.
13. Morte, S., M.J. Redon i A. Sanz-Brau, 1999. Feeding ecology of two megrims Lepidorhombus boscii and Lepidorhombus whiffiagonis in the western Mediterranean (Gulf of Valencia, Spain). J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 79:161-169.

Bibliografia

• Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
• Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid)
• Froese, R. i C. Papasissi, 1990. The use of modern relational databases for identification of fish larvae. J. Appl. Ichthyol. 6:37-45.
• ICES, 2002. Report of the working group on the assessment of southern shelf demersal stocks. ICES CM 2002/ ACFM:05.
• Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
• Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
• Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (editors), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

• AQUATAB (anglès)
• BioLib (anglès)