La margenera aranesa (Lasiommata petropolitana),[1] també anomenada margera aranesa,[2] és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.

Dades ràpides Lasiommata petropolitana, Dades ...
Infotaula d'ésser viuMargenera aranesa
Lasiommata petropolitana Modifica el valor a Wikidata
Thumb
Imago a Tirol del Sud, Itàlia  
Dades
Hoste
Estat de conservació
Thumb
Risc mínim
UICN174363 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaNymphalidae
TribuSatyrini
GènereLasiommata
EspècieLasiommata petropolitana Modifica el valor a Wikidata
(Fabricius, 1787)
Tanca

Distribució

S'estén pels principals massissos muntanyosos d'Europa, com ara Pirineus, Alps, Carpats, Balcans i Escandinàvia. A l'Àsia ocupa zones temperades fins a Mongòlia, nord-est de la Xina, extrem est de Rússia i el Japó. Absent de les principals illes mediterrànies.[3][4] A la península Ibèrica només és present als Pirineus centrals, mentre que a Catalunya només es troba a la Vall d'Aran.[5]

Descripció

Envergadura alar d'entre 35 i 41 mm.[6] Dimorfisme sexual evident per la presència, en els mascles, d'una banda androconial vellutada a l'ala anterior. Anvers de l'ala anterior de color bru fosc amb una franja taronja discontínua a la part exterior que conté un gran ocel negre amb centre blanc i un o dos més de molt petits a sobre i a sota, respectivament. Ala posterior també bruna i amb franja taronja que inclou diversos ocels. Revers de l'ala anterior semblant a l'anvers, però amb major presència de color taronja. Revers de l'ala posterior de color gris fosc amb diverses línies fosques primes i sinuoses, i una sèrie d'ocels a la part exterior.[5]

Hàbitat

Vessants pedregosos, sorrencs o rocosos, barrancs, i vores i clarianes de boscos.[4] Rang altitudinal des dels 100 m fins als 2250 m.[4] L'eruga s'alimenta de diverses gramínies, com ara Calamagrostis, Festuca o Dactylis.[4]

Període de vol i hibernació

Vola en una única generació des de finals d'abril fins a principi d'agost, segons l'altitud. A la part sud de la seva distribució, possiblement existeix una segona generació parcial.[4] Hiberna com a eruga o crisàlide.[4]

Espècies ibèriques similars

Referències

Enllaços externs

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.