Lars Edvard Phragmén

Lars Edvard Phragmén (Örebro, 2 de setembre de 1863 - Estocolm, 14 de març de 1937) va ser un matemàtic suec que va ser secretari editorial de la revista Acta Mathematica.

Lars Edvard Phragmén

Biografia
Naixement	2 setembre 1863 Örebro (Suècia)
Mort	14 març 1937 (73 anys) Estocolm (Suècia)
Formació	Universitat d'Uppsala
Activitat
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Allmänna Livförsäkringsbolaget (1908–1933) Försäkringsinspektionen (1903–1909) Universitat d'Estocolm (1892–1904)
Membre de	Reial Acadèmia Sueca de Ciències
Professors	Gösta Mittag-Leffler
Obra
Obres destacables principi de Phragmén-Lindêlöf teorema de Phragmen-Brouwer
Família
Cònjuge	Gyda Josephine Mathilde Sohlberg
Fills	Gösta Phragmén
Pare	Lars Jakob Phragmén i Hedvig Amalia Fernander

Vida i obra

Phragmén era fill d'un rofessor de matemàtiques de l'institut d'Örebro, uns 200 quilòmetres a l'oest d'Estocolm. El 1882 va ingressar a la universitat d'Uppsala, però l'any següent es va traslladar a la d'Estocolm, on va ser deixeble de Gösta Mittag-Leffler qui va descobrir en ell un gran potencial, confiant-li el 1888 el càrrec de secretaria d'edició de la seva revista Acta Mathematica.^[1] L'any següent, va fer una important aportació en descobrir un greu error que hi havia en un article d'Henri Poincaré sobre el problema dels tres cossos.^[2]

A partir de la mort de Sófia Kovalévskaia (1891),^[3] va ocupar el seu lloc de professor de matemàtiques a la universitat d'Estocolm, però el 1904 va deixar la docència per incorporar-se al negoci de les assegurances.^[4] De 1904 a 1908 va ser director de la inspecció estatal d'assegurances i, a partir de 1908, va ser president d'una important companyia d'assegurances sueca.^[5] També va ser president de la societat sueca d'actuaris.

Les seves aportacions més importants rauen en l'anàlisi complexa i és recordat, sobre tot, pel Principi de Phragmén-Lindêlöf per demostrar els límits d'una funció holomorfa.^[6] Phragmén també es va interessar per la matemàtica actuarial^[4] i per l'assignació eficient dels vots a diferents candidatures electorals.^[7]

Referències

1. Mora i Oliver, 2015, p. 91.
2. Janson, 2016, p. 70.
3. Gårding, 1994, p. 113.
4. E., 1937, p. 440.
5. Mora i Oliver, 2015, p. 94.
6. Gårding, 1994, p. 113-115.
7. Janson, 2016, p. 71.

Bibliografia

• E., W.P. «Edvard Phragmen» (en anglès). Journal of the Institute of Actuaries, Vol. 68, Num. 3, 1937, pàg. 440-441. DOI: 10.1017/S0020268100010830. ISSN: 2058-1009.
• Gårding, Lars. Mathematics and Mathematicians. Mathematics in Sweden before 1950. (en anglès). American Mathematical Society, 1994. ISBN 0-8218-0612-2.
• Janson, Svante «Phragmén's and Thiele's Election Methods» (en anglès). arXiv.org, 2016. OCLC: 1013962807.
• Mora, Xavier; Oliver, Maria «Eleccions mitjançant el vot d'aprovació. El mètode de Phragmén i algunes variants». Butlletí de la Societat Catalana de Matemàtiques, Vol. 30, Num. 1, 2015, pàg. 57-101. DOI: 10.2436/20.2002.01.59. ISSN: 0214-316X.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Lars Edvard Phragmén» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Domar, Yngve. «Matematisk forskning under Stockholms högskolas första decennier». Uppsala universitet, 1978. Arxivat de l'original el 12 de maig 2017. [Consulta: 25 desembre 2018]. (suec)
• Macho, M. «El teorema de Phragmén–Brouwer». ZTFNews.com Euskal Herriko Unibersitatea, 2013. [Consulta: 25 desembre 2018]. (castellà)
• Aarnes, Johann F. «Lars Edvard Phragmén». Store norske leksikon, 2009. [Consulta: 25 desembre 2018]. (noruec)