Remove ads

Lars Edvard Phragmén (Örebro, 2 de setembre de 1863 - Estocolm, 14 de març de 1937) va ser un matemàtic suec que va ser secretari editorial de la revista Acta Mathematica.

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Plantilla:Infotaula personaLars Edvard Phragmén
Thumb
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 setembre 1863 Modifica el valor a Wikidata
Örebro (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 març 1937 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Estocolm (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Uppsala Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAllmänna Livförsäkringsbolaget (1908–1933)
Försäkringsinspektionen (1903–1909)
Universitat d'Estocolm (1892–1904) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsGösta Mittag-Leffler Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeGyda Josephine Mathilde Sohlberg Modifica el valor a Wikidata
FillsGösta Phragmén Modifica el valor a Wikidata
PareLars Jakob Phragmén i Hedvig Amalia Fernander
Tanca
Remove ads

Vida i obra

Phragmén era fill d'un rofessor de matemàtiques de l'institut d'Örebro, uns 200 quilòmetres a l'oest d'Estocolm. El 1882 va ingressar a la universitat d'Uppsala, però l'any següent es va traslladar a la d'Estocolm, on va ser deixeble de Gösta Mittag-Leffler qui va descobrir en ell un gran potencial, confiant-li el 1888 el càrrec de secretaria d'edició de la seva revista Acta Mathematica.[1] L'any següent, va fer una important aportació en descobrir un greu error que hi havia en un article d'Henri Poincaré sobre el problema dels tres cossos.[2]

A partir de la mort de Sófia Kovalévskaia (1891),[3] va ocupar el seu lloc de professor de matemàtiques a la universitat d'Estocolm, però el 1904 va deixar la docència per incorporar-se al negoci de les assegurances.[4] De 1904 a 1908 va ser director de la inspecció estatal d'assegurances i, a partir de 1908, va ser president d'una important companyia d'assegurances sueca.[5] També va ser president de la societat sueca d'actuaris.

Les seves aportacions més importants rauen en l'anàlisi complexa i és recordat, sobre tot, pel Principi de Phragmén-Lindêlöf per demostrar els límits d'una funció holomorfa.[6] Phragmén també es va interessar per la matemàtica actuarial[4] i per l'assignació eficient dels vots a diferents candidatures electorals.[7]

Remove ads

Referències

Bibliografia

Remove ads

Enllaços externs

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.

Remove ads