Lars Edvard Phragmén (Örebro, 2 de setembre de 1863 - Estocolm, 14 de març de 1937) va ser un matemàtic suec que va ser secretari editorial de la revista Acta Mathematica.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 setembre 1863 Örebro (Suècia) |
Mort | 14 març 1937 (73 anys) Estocolm (Suècia) |
Formació | Universitat d'Uppsala |
Activitat | |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
Ocupador | Allmänna Livförsäkringsbolaget (1908–1933) Försäkringsinspektionen (1903–1909) Universitat d'Estocolm (1892–1904) |
Membre de | |
Professors | Gösta Mittag-Leffler |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Cònjuge | Gyda Josephine Mathilde Sohlberg |
Fills | Gösta Phragmén |
Pare | Lars Jakob Phragmén i Hedvig Amalia Fernander |
Vida i obra
Phragmén era fill d'un rofessor de matemàtiques de l'institut d'Örebro, uns 200 quilòmetres a l'oest d'Estocolm. El 1882 va ingressar a la universitat d'Uppsala, però l'any següent es va traslladar a la d'Estocolm, on va ser deixeble de Gösta Mittag-Leffler qui va descobrir en ell un gran potencial, confiant-li el 1888 el càrrec de secretaria d'edició de la seva revista Acta Mathematica.[1] L'any següent, va fer una important aportació en descobrir un greu error que hi havia en un article d'Henri Poincaré sobre el problema dels tres cossos.[2]
A partir de la mort de Sófia Kovalévskaia (1891),[3] va ocupar el seu lloc de professor de matemàtiques a la universitat d'Estocolm, però el 1904 va deixar la docència per incorporar-se al negoci de les assegurances.[4] De 1904 a 1908 va ser director de la inspecció estatal d'assegurances i, a partir de 1908, va ser president d'una important companyia d'assegurances sueca.[5] També va ser president de la societat sueca d'actuaris.
Les seves aportacions més importants rauen en l'anàlisi complexa i és recordat, sobre tot, pel Principi de Phragmén-Lindêlöf per demostrar els límits d'una funció holomorfa.[6] Phragmén també es va interessar per la matemàtica actuarial[4] i per l'assignació eficient dels vots a diferents candidatures electorals.[7]
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.