Laissez faire

L'expressió francesa "laissez faire, laissez passer" ("deixeu fer, deixeu passar") il·lustra la teoria econòmica que preconitza una llibertat absoluta: lliure mercat, lliure manufactura, impostos molt baixos o nuls, lliure mercat laboral i intervenció mínima dels governs. Va ser usada per primera vegada per Jean-Claude Marie Vicent de Gournay, fisiòcrata del segle xviii, contra l'intervencionisme del govern a l'economia.

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Escola d'Economia de Chicago

Moviments Liberalisme llibertari Neoliberalisme Neoconservadorisme Organitzacions Cato Institute Reason Foundation George Mason University Library of Economics and Liberty Creences Monetarisme Economia neoclàssica Consequentialist libertarianism Economistes Ronald Coase Gary Stanley Becker David D. Friedman Milton Friedman Rose Friedman Frank Knight Ronald Coase Robert Fogel Gary Becker Robert E. Lucas Richard Posner Thomas Sowell George Stigler Friedrich von Hayek (associat) Teories Avantatge comparatiu Índex de preus al consum Creixement econòmic Racionalisme econòmic Hipòtesi dels Mercats Eficients Friedman rule Friedman's k-percent rule Teoria dels jocs Producte interior brut Homo economicus Economia internacional Finances internacionals Comerç internacional Corba de Laffer Economia monetària Teoria de l'elecció pública Teoria quantitativa del diner Agent racional Teoria de l'elecció racional Teoria de les expectatives racionals Symmetrical inflation target Principis Banc centrals Privatització Desregulació Llibertat econòmica Integració econòmica Interdependència econòmica Liberalització econòmica Taxa de canvi Valor fiduciari Mercat lliures Lliure comerç Reserva internacional Globalització Inflation adjustment Objectiu d'inflació Propietat intel·lectual Laissez faire Marketization Impost negatiu sobre la renda Operacions de mercat obert Propietat privada Mercat comú  ·  ·  · Categoria:Finances  ·

Història

En la segona meitat del segle xviii, a la calor de la Revolució industrial anglesa, Adam Smith va ocupar un paper molt important en la popularització de les teories econòmiques del laissez-faire, sent considerat el pare del lliure mercat o lliurecanvisme. La idea principal d'aquestes teories era la no ingerència dels Estats en assumptes econòmics. Segons Adam Smith, hi havia una mà invisible que guiava a l'economia de mercat per la qual la suma dels egoismes responsables repercutiria en benefici de tota la societat i el desenvolupament de l'economia. Les regulacions socials, des d'aquest punt de vista, resultaven poc desitjables.

En la França del segle xviii l'expressió laissez faire era la fórmula mitjançant la qual els revolucionaris comprimien el seu programa. El seu objectiu era l'establiment d'una societat de mercat sense obstacles. Amb la finalitat d'arribar a aquest fi advocaven per l'abolició de totes les lleis que prevenien que gent més eficient superés a competidors menys preparats.

Avui dia s'utilitza com a sinònim d'economia de liberalisme econòmic o neoliberalisme mes no obstant això, la teoria laissez-faire suposaria reduir dràsticament la influència dels governs començant per abstenir-se de participar en l'economia. Això també suposa una massiva reducció de la grandària dels programes socials i el predomini de la llei de l'oferta i la demanda en tots els àmbits de la vida.

Vegeu també

• Liberalisme
• Lliurecanvisme
• Lliure comerç
• Lliure mercat