pel·lícula de 1951 dirigida per John Huston From Wikipedia, the free encyclopedia
La reina d'Àfrica (títol original en anglès: The African Queen) és una pel·lícula dirigida per John Huston l'any 1951. El guió va ser adaptat a partir de la novel·la homònima de C.S. Forester, de 1935. S'ha doblat al català.[1]
The African Queen | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | John Huston |
Protagonistes | |
Producció | Sam Spiegel i John and James Woolf |
Dissenyador de producció | Wilfred Shingleton |
Guió | John Huston, James Agee, Peter Viertel i Cecil Scott Forester |
Música | Allan Gray |
Fotografia | Jack Cardiff |
Muntatge | Ralph Kemplen |
Productora | Horizon Pictures |
Distribuïdor | United Artists i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica i Regne Unit |
Estrena | 1951 |
Durada | 105 min |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Rodatge | República Democràtica del Congo i Turquia |
Color | en color i en blanc i negre |
Descripció | |
Basat en | La reina d'Àfrica |
Gènere | drama, comèdia romàntica i pel·lícula basada en una novel·la |
Tema | distinció |
Lloc de la narració | Àfrica |
Època d'ambientació | Primera Guerra Mundial |
Premis i nominacions | |
Nominacions | Oscar al millor actor (1952) Oscar a la millor actriu (1952) Oscar a la millor direcció (1952) Oscar al millor guió adaptat (1952)
|
Premis | |
Lloc web | african-queen-movie.com |
Va rebre quatre nominacions a l'Oscar (actor, actriu, director i guió), dels quals en va guanyar un Humphrey Bogart al millor actor.
Durant la Primera Guerra Mundial, un capità de vaixell amb tendència a la beguda i una missionera estirada descendeixen un riu en una ruïnosa embarcació, a través de la selva, fugint de les tropes alemanyes. Ambdós són completament diferents, però hauran d'ajudar-se mútuament per salvar les seves vides.[2]
Els censors de la producció van posar objeccions a uns quants aspectes del guió original, que incloïa els dos personatges cohabitant sense la formalitat del matrimoni. Es van fer alguns canvis abans que la pel·lícula s'hagués completat.[3] La pel·lícula va ser parcialment finançada per John Woolf i James Woolf de Romulus Films, una companyia britànica, que va quedar tan complagut amb els resultats que va dur John Huston a dirigir la seva següent obra, Moulin Rouge (1952).
Les escenes que Bogart i Hepburn són a l'aigua es van filmar al Isleworth Studios, Middlesex, Anglaterra, per problemes de salut. Gairebé totes les altres escenes es van filmar a Àfrica central, provocant dificultats considerables pel repartiment i tripulació, però el resultat va ser un èxit de crítica i comercial.
La majoria de l'acció té lloc dalt d'un vaixell – de nom Reina d'Africà – i les escenes a bord del vaixell es van filmar utilitzant un gran bot amb un model a sobre. Parts del vaixell es podien treure del plató per fer espai per la càmera de Technicolor. Això resultava perillós: en una ocasió quan la caldera del vaixell - una pesada còpia de coure – gairebé cau a sobre de la Hepburn. El petit vaixell de vapor utilitzat a la pel·lícula per servir de model al Reina d'Àfrica va ser construït el 1912, a Lytham St Annes, Anglaterra, per a servei a l'Àfrica, i és ara la Reina d'Àfrica, un bot d'exhibició a Cayo Largo a Florida, EUA.
La pel·lícula també presenta un canoner alemany, l'Emperadriu Lluïsa, que és basat en l'antic vaixell de la Primera Guerra Mundial MV Liemba (conegut fins al 1924 com el Graf von Götzen ), que es va enfonsar el 1916 durant la batalla del Llac Tanganyika, però va ser posteriorment reflotat pels britànics i continua operant com a transbordador de passatgers fins a l'actualitat.
La reina d'Àfrica es va estrenar el 23 de desembre de 1951 a Los Angeles, per a competir pels Oscars de 1951, i el 20 de febrer de 1952 al Teatre Capitol a Nova York.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.