La Font d'en Fargues
Barri del districte d'Horta-Guinardó (Barcelona) From Wikipedia, the free encyclopedia
Barri del districte d'Horta-Guinardó (Barcelona) From Wikipedia, the free encyclopedia
La Font d'en Fargues[1] és un barri del districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona. Es troba al sud del barri d'Horta i al nord del turó de la Rovira, just entre la font que li dona nom i el torrent de Carabasses. Al voltant de la font, que es deia que tenia molta qualitat i propietats, s'hi celebraven festes i aplecs.
Aquest article tracta sobre el barri. Vegeu-ne altres significats a «Font d'en Fargues». |
Tipus | barri administratiu de Barcelona i barri | |||
---|---|---|---|---|
Epònim | font d'en Fargues | |||
Localització | ||||
| ||||
Estat | Espanya | |||
Comunitat autònoma | Catalunya | |||
Província | província de Barcelona | |||
Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | |||
Comarca | Barcelonès | |||
Municipi | Barcelona | |||
Districte | Horta-Guinardó | |||
Població humana | ||||
Població | 9.505 (2021) (14.401,52 hab./km²) | |||
Geografia | ||||
Superfície | 0,66 km² | |||
Històricament el territori del barri actual formava part del municipi de Sant Andreu de Palomar, agregat al de Barcelona el 1897. A partir de principis de segle xx ja s'hi havien construït algunes cases, però el projecte d'urbanització de les terres del mas Pujol (després conegut per can Fargas) es va dur a terme amb l'aprovació del projecte per part de l'Ajuntament de Barcelona, de la urbanització de la finca propietat de Montserrat de Casanovas Fernández de Landa, segons idea d'ella mateixa i del seu espòs Pere Fargas i Sagristà.[2]
El nom del barri prové de la font propietat de can Fargas que a finals del segle xix van arranjar amb la construcció d'una gruta i un quiosc modernista, alhora que l'aigua de la font es va començar a comercialitzar amb garrafes i distribuir a Barcelona.[3]
El barri de la Font d'en Fargues s'ha anat fent a partir que Montserrat de Casanovas, hereva del mas Pujol (can Fargas), i el seu marit Pere Fargas i Sagristà, van presentar a l'Ajuntament de Barcelona un projecte de parcel·lació de les seves terres per crear una ciutat-jardí, el 1912, a partir de l'eix del passeig Font d'en Fargues (ja obert). El 1915 es va obrir el carrer de Verdi (després de Pedrell), transversal al passeig principal.
En aquells primers anys del segle xx es van construir torres en parcel·les més petites (bàsicament en terres de la muntanya i de més difícil accés) i torres més grans amb jardins generosos, més avall, i més a prop de la carretera d'Horta (passeig de Maragall).
Uns anys més tard, un col·lectiu molt influent a l'època, els periodistes, van formar la Cooperativa de Periodistes per a la Construcció de les Cases Barates i van tirar endavant el projecte de construcció de xalets per als seus associats. El primer grup es va construir en el sector del carrer de Peris Mencheta (abans passeig de la Font de la Mulassa) i carrer de Maryland (actual carrer del Marquès de Foronda); l'altre a la zona de la Font d'en Fargues.
Aquesta barriada, en plena muntanya, es triava per fer-hi la torre o torreta per descansar i fer salut, ja que en èpoques de tuberculosis freqüents, els metges recomanaven de passar temporades en llocs més sans i allunyats de la gran ciutat.
Després de la Guerra Civil espanyola molts d'aquells veïns benestants de les torres més grans, ja no hi van tornar i amb els anys moltes cases es van transformar en escoles, després en llars d'avis i d'altres es van enderrocar per aixecar-hi pisos d'un cert nivell econòmic, ja que la tranquil·litat i la sensació de ser encara a la muntanya, es van transformar en un valor afegit.
Ara és un barri tranquil que, malgrat no ser gaire gran, té un sòlid teixit associatiu, potser per herència d'aquells veïns pioners que se les van haver d'arreglar amb les dificultats que representava ser un barri "tan lluny de Barcelona" (recordem que la gent dels barris perifèrics, antics pobles del pla de Barcelona, sempre encara deien que "anaven a Barcelona" quan es traslladaven a l'actual centre de la ciutat).[4]
Resultats electorals al barri Font d'en Fargues.
Candidatures | Electors | Votants | Vots | % Vot 2011 | |
---|---|---|---|---|---|
Convergència i Unió (CiU) | 7.490 | 4.095 | 1.174 | 28,7% | |
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM) | 7.490 | 4.095 | 834 | 20,4% | |
Partit Popular de Catalunya (PPC) | 7.490 | 4.095 | 622 | 15,2% | |
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-UpB) | 7.490 | 4.095 | 274 | 6,7% | |
Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM) | 7.490 | 4.095 | 455 | 11,1% | |
altres | 7.490 | 4.095 | 473 | 11,6% | |
en blanc | 7.490 | 4.095 | 215 | 5,3% | |
nuls | 7.490 | 4.095 | 48 | 1,2% |
Candidatures | Vots[10] | % Vot 2015 | |
---|---|---|---|
Barcelona en Comú (BComú-E) | 1.149 | 24,00% | |
Convergència i Unió (CiU) | 1.119 | 23,38% | |
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM) | 638 | 13,33% | |
Ciutadans-Partit de la Ciutadania (C's) | 467 | 9,76% | |
Candidatura d'Unitat Popular - Poble Actiu (CUP-PA) | 450 | 9,40% | |
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM) | 420 | 8,77% | |
Partit Popular (PP) | 356 | 7,44% | |
altres | 122 | 2,55% | |
en blanc | 43 | 0,89% | |
nuls | 23 | 0,48% |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.