Un límit convergent o destructiu (tectònica de plaques), és la línia de xoc entre dues o més plaques litosfèriques.[1]
Quan en el límit convergent una de les plaques de la litosfera s'enfonsa per sota de l'altra consumint-se en el mantell, es parla de subducció. La zona de subducció es defineix per un pla on hi ha una forta activitat sísmica, anomenat zona o pla de Wadati–Benioff.[2]
Aquests tipus de límits comporten la formació de serralades i estan associats a zones d'activitat volcànica i sísmica originades per la fricció de les dues plaques.
El punt d'intersecció de les dues plaques s'anomena zona de subducció i és allí on s'acumulen els sediments en una estructura anomenada prisma d'acreció.
Hi ha plaques litosfèriques continentals i oceàniques. L'escorça de les plaques continentals és força més gruixuda, però menys densa que no pas l'oceànica.
Quan les plaques conflueixen hi pot haver tres tipus de xoc:
Referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
