parlar de transició From Wikipedia, the free encyclopedia
El brigasc es una varietat dialectal de la llengua lígur. Es parla a la Tèrra Brigasca, entre Itàlia (Ligúria) i França (Occitània).[1]
S'ha proposat fusionar aquest article a «roiasc». (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2020 Motiu: context |
Tipus | parlar de transició |
---|---|
Dialecte de | lígur |
Ús | |
Parlants nadius | 750 |
Autòcton de | La Briga, La Briga Auta, Triora i Ormea |
Estat | Itàlia i França |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques gal·loitàlic lígur | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Linguasphere | 51-AAA-og |
El dialecte brigasc es parla a les fronteres de França (La Brigue) i Itàlia (Briga Alta, Realdo i Verdeggia) i alguns pobles dels municipis d'Ormea i Triora. És molt proper al dialecte royasc.[1]
S'anomena Ligúria alpina, perquè el seu territori s'estén tant per l'actual Piemont com per la Ligúria, i els territoris una vegada van caure sota el comtat de Niça.
Està il·lustrat per les revistes locals R̂ nì d'áigüra (el niu de l'àguila, on " R̂ [2] és l'article masculí) i A Vaštéra, üniun de tradisiun brigašche.
Durant el Renaixement la llengua lígur es parlava a tots els territoris de la República de Gènova: a la zona occidental d'aquesta república un dels seus grups (parlat principalment a la zona entre el Principat de Mònaco i Sanremo) s'anomenava Intemelio.[3]
La llengua que es parlava a les muntanyes dels voltants de Briga s'anomenava Brigasc i va rebre certa influència de la llengua occitana.[4]
Els trets estructurals són ligurs, però les influències occitanes, sobretot al nivell del lèxic, són tanmateix nombroses. La reivindicació, per part italiana, del brigasc com a occità [5] li permet, en tot cas, beneficiar-se dels efectes de la llei núm 482/1999 pel que fa a les minories històriques, de la qual queden exclosos els dialectes nord-italians.
No obstant això, en el passat, i en particular poc després de la cessió de Brigue i Tende a França el 1947, l'atribució, més o menys exclusivament, del brigasc i del royasque al sistema de dialectes vivaro-alpins (i per tant occità i provençal),[6][7] mentre que més recentment, els lingüistes especialitzats en la matèria reconeixen la prevalença dels trets fonètics, lèxics i morfològics lígurs (Werner Forner,[8] Jean-Philippe Dalbera [9] i Giulia Petracco Sicardi).[10]
Hi ha entre 700 i 800 brigascs que saben parlar brigasc distribuïts així :
Occità alpí[11] | Brigasc | Lígur | Italià | Francès |
---|---|---|---|---|
labrena | labrena / cansëneštr | rascassa-canfenestru | salamandra | Salamandre |
ulhauç | jlaus o žlaus | lampu | lampo | éclair |
besson, gemel | binèe | binélu | gemello | jumeau |
cauçaa, grolla | causée/cuusée | scarpa | scarpa | chaussure |
faudilh, faudal | fudìi | faudà'/fudà' /scussà' | grembiule | tablier |
ren | ren | rèn / nièn / nìnte | niente | rien |
quauquarren | cücren | càicherèn/caicòsa/carcosa | qualcosa | quelque chose |
luenh | lögn | lògni / lònzi | lontano | loin |
a raitz | arè | aréu / de tuttu | completamente | complètement |
Deineal, Chalendas, Calènas | Dëneàa | natale / deinà' | Natale | Noël |
bealera | beàa/bearera | béu / béa | canaletto | canal |
agulha | agüglia/agüya | aguglia / aguya / agugia | ago | aiguille |
mai, pus | ciü - mai | ciü | più | plus |
c(l)han, pl(h)an | cian | cian | piano | plat |
fl(h)or | sciu(u) | sciùua/sciùra | fiore | fleur |
cl(h)au | ciau | ciave | chiave | clé |
uelh | ögl/öy | oegliu/oeyu/oeggiu | occhio | œil |
pònt | pont | ponte / punte | ponte | pont |
pòrc | porc | porcu | maiale | porc |
muralha, mur | muragn | muàglia / muragni/ | muro | mur |
escoba | dëvìa | ràma / spassùia | scopa | balai |
sentièr | dëraira | camìn / senté | sentiero | sentier |
fea, feia | fea | féa / pégua | pecora | brebis |
abelha | abeglia/abeya | àve | ape | abeille |
aret | aré | mautùn/aréu | montone | mouton |
volp, rainard | vurp / rinard | gurpe | volpe | renard |
singlar | sëngriée | cinghiale | cinghiale | sanglier |
masatge, ruaa | ruà | burgà | borgata | hameau |
frema, molher | femna | fémena / dòna / muglié | moglie | femme, épouse |
òme | om | òmu | marito | époux |
marrit, chaitiu | marì | marìu / gràmu | cattivo | méchant |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.