Krückau
riu de Slesvig-Holsteen From Wikipedia, the free encyclopedia
El Krückau és un afluent de l'Elba d'uns 40 km que neix a Kaltenkirchen a l'estat de Slesvig-Holstein (Alemanya) i que desemboca a l'Elba a Seestermühe.
| ||||
| Tipus | riu  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Cota inicial | 28[1] | |||
| Entitat territorial administrativa | Slesvig-Holstein (Alemanya) | |||
| Final | ||||
| Cota final | -1 m | |||
| Entitat territorial administrativa | Pinneberg (Alemanya) | |||
| Localització | Elba a Seestermühe | |||
| Desembocadura | Elba | |||
| ||||
| Afluent | ||||
| Conca hidrogràfica | conca de l'Elba | |||
| Característiques | ||||
| Mida | 37 ( ) km | |||
| Travessa | Estats de Slesvig-Holstein a Alemanya | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 275,7 km² | |||
Neix en uns aiguamolls i uns wettern al sud de Kaltenkirchen. Una part de la zona de la seva font va ser assecada per crear un polígon industrial a l'esquerra de l'estació AKN de Kaltenkirchen-Süd. Des de la ciutat d'Elmshorn fins a la desembocadura a l'Elba és navegable a marea alta, sobre una distància d'11,3 km.[2] La seva desembocadura es troba sota el nivell mitjà del mar, el que significa que el riu només pot desguassar a marea baixa, a marea alta s'ompleix, i sense dics, els pòlders al seu marge es submergirien.
Dues vegades cada dia, l'amplada del riu més que dobla a marea alta: per exemple de 16 a 40 m a Kronsnest i el calat hi varia de menys d'un metre cap a quatre metres.
Principals afluents
De la desembocadura cap a la font:
- Grosser Ritt
- Aussenwettern Schleusengraben
- Moorhusener Wettern
- Kleine Au
- Horster Bahngraben
- Offenau
- Ekholter Au
- Vielmoor Au
- Kreuzrebenbach
- Radebrooksbach
- Schleusenau
- Höllenbek (també escrit Hollenbek)
- Flottbek
- Moorbek
El nom de Krückau només va imposar-se al segle xix quan l'administració prussiana va estandarditzar i uniformitzar la toponímia. Abans, el riu tenia noms que es canviaven quasi d'un poble a l'altre: Zeistere, Zesterowe, Seester Au, Krocker Aue, Rantzau, Lange…[2] Un dels noms antics hom retroba al nom dels pobles de Seester i Seestermühe, que significa mühe (boca) del Seester, doncs boca del Krückau.
A l'edat mitjana, els primers ponts van construir-se més terra endins, a les assentaments prop del geest al qual el riu era molt més estret i on s'acaba la infuència de la marea. Riu avall, les travessades es feien per petits bacs de fusta. El dret de transbordar era un privilegi i un deure de l'ocupant de la casa darrere del dic, al pas del riu. La majoria dels bacs van suprimir-se quan des del segle xix l'enginyeria civil va permetre ponts més llargs o des de l'arribada del cotxe, quan una marrada d'una vintena de kilòmetres era més ràpida que a l'època del transport a peu o amb cavall. El 1993 una associació d'història local va reconstruir un típic bac de fusta, propulsada a força de braços, el pas de barca de Kronsnest que des de l'1 de maig fins al 3 d'octubre funciona els caps de setmana.
Història recent
Sota l'administració nazi, durant els anys 1930, el Servei del Treball del Reich va decidir de rectificar i estandarditzar el riu a Barmstedt, en un llit de formigó i de Lophira alata imputrescible d'amplada fixa entre ribes minerals sense cap arbre. A la primavera del 1988 va renaturalitzar-se un primer tram.[3]
Després de les aigües altes del 1962, es va construir una resclosa de protecció a la seva desembocadura que pot tancar-se quan hi ha un risc marejada fort que va ser acabada el 1969. Aquesta construcció està oberta en major part, de tal manera que l'effecte de la marea queda intacte i així es manté la fauna i la flora típica de tals rius. A l'estiu, aquesta resclosa a certes hores pot travessar-se amb bici o a peu, el que significa un escurçament considerable pels vianants. Fora de les hores d'obertura cal una marrada d'uns vint kilòmetres cap al primer pont fix a la ciutat d'Elmshorn.[4] Fins als anys 1970, era un riu dels més pol·luïts d'Alemanya, per causa de les fàbriques a la ciutat d'Elmshorn. Un testimoni dels anys 1930 va descriure el riu així: «Quan és mira al l'estació del ferrocarril, es veu l'aigua bruta de tots els colors que prové de les tintoreries que flueix al riu, a la dreta un tub de les fàbriques de carn enrogeixin l'aigua, més avall hi havia els efluents de les adoberies i de les fàbriques de llevat. No era cap sorpresa que a certs dies, Elmshorn pudia terriblement.» L'obertura d'una estació de depuració a Hettlingen el 1983 va millorar la situació que havia esdevingut insuportable. A poc a poc els peixes van tornar al riu.[5]
A la presa del molí de Ratzau, una central hidroelèctrica produeix uns deu quilowatt hora per hora. Després de la directiva marc de l'aigua europea del 2000, el govern de Slesvig-Holstein va catalogitzar entre els nous rius prioritàries per a un programa de renaturalització. S'ha ordenat a tots els organismes concernats de redactar junts un concepte global. El govern va mostrar-se menys entusiasta per a la recreació dels meandres que al segle xx van ser rectificats.[6] Fins al 2002, dues empreses d'Elmshorn de transformació de blat encara utilitzaven el transport fluvial. Des d'aleshores, el riu només s'utilitza per a la navegació esportiva i el turisme. El 2010 es va decidir de renaturalitzar el curs superior a Kaltenkirchen i de crear-hi un sender.[7]
Llocs d'interès
- La resclosa anti-marejada de Seestermühe
- El pas de barca de Kronsnest, reconstrucció funcional d'un bac manual històric
- La ciutat d'Elmshorn i el seu port esportiu
La resclosa anti-aigua alta a Seestermühe
La desembocadura a l'Elba
El Krückau a Langeln
A Elmshorn
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
