Kostiantínivka (Donetsk)
ciutat d'Ucraïna From Wikipedia, the free encyclopedia
Kostiantínivka (en ucraïnès Костянтинівка, en rus Константиновка, Konstantínovka) és una ciutat industrial de l'óblast de Donetsk a Ucraïna.[1][2] Formava part del districte de Kostiantínivka fins al 2020, després passà al districte de Kramatorsk. El 2021 tenia 68.792 habitants.
Константиновка (ru)  | ||||
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Ucraïna | |||
| Óblast | óblast de Donetsk | |||
| Raion | raion de Kramatorsk | |||
| Comuna | Kostiantynivka urban hromada (en)  | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 72.888 (2017) (1.104,36 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 66 km² | |||
| Altitud | 190 m | |||
| Dades històriques | ||||
| Creació | 1870 | |||
Esdeveniment clau
| ||||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 85114 | |||
| Fus horari | ||||
| Lloc web | konstrada.gov.ua | |||
Història
La ciutat de Kostiantínivka conté el jaciment arqueològic de Strominkon, on s'hi ubiquen artefactes del paleolític inferior, establint la colonització homínida amb tecnologia lítica a l'actual Donbàs entre fa 400.000 i 1,2 milions d'anys.[3]
Des de la incursió tàtara el 1769, al territori operaren els cosacs de Zaporíjia.[4] El 1812 el terratinent Nomikossov establí amb 20 famílies la vila de Santurinovku, que el 1870 rebé el nom del seu fill gran i hereter, Konstantín. El 1897 s'establiren les primeres fàbriques importants i des del 1900 va haver-hi moviments de vagues de treballadors.
Durant la Primera Guerra Mundial, l'Imperi Rus remeté a molts presoners de guerra alemanys a treballar a les mines i fàbriques de la conca del Donets, incloent-hi Kostiantínivka.[5] L'abril de 1918 les tropes alemanyes establiren a la ciutat les autoritats de la República Popular Ucraïnesa.[6] El desembre de 1918 es retiraren els alemanys i la ciutat fou alliberada successivament per les tropes russes de l'Exèrcit Blanc i per l'Exèrcit Roig, que finalment controlà el territori a partir de desembre de 1919 i fou inclosa a la República Socialista Soviètica d'Ucraïna. El 1926 Kostiantínivka adquirí l'estatus de municipi i des de 1931 hi circulà el tramvia.
Entre el 28 d'octubre de 1941 i el 6 de setembre de 1943, les tropes nazis ocuparen la ciutat.[7] Durant aquells 22 mesos, els alemanys causaren la mort de 15.382 persones: 1.000 civils, majoritàriament jueus, foren executats a Serguéievskaia, als afores del nord-oest de la ciutat, 1.434 homes foren desplaçats a treballs forçats a Alemanya. Durant la retirada, les tropes alemanyes causaren grans danys materials a la ciutat, destruint i cremant gairebé totes les fàbriques i el 60% dels edificis públics. El 1945, els treballadors de la fàbrica Autoglass produïren 200 reflectors que foren emprats durant l'operació militar per prendre Berlín. Durant els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, foren construïdes 20 instal·lacions industrials i el 1949 les empreses de la ciutat havien estat totalment restaurades.
Després de la independència d'Ucraïna el 1991, la ciutat passà a formar part de la nova república. A les eleccions presidencials del 2004 la ciutat votà a favor de Víktor Ianukóvitx amb un 93,75% i per Víktor Iúsxenko només un 4,26%. El 28 d'octubre del 2012 els habitants de la ciutat participaren a les eleccions parlamentàries de nou, votant amb un 60,12% pel Partit de les Regions i un 24,24% pel Partit Comunista d'Ucraïna, i només un 5,36% pel partit Pàtria.[8]
El 28 d'abril del 2014, milicians de la República Popular de Donetsk prengueren la comissaria de policia de Kostiantínivka i controlaren els carrers al voltant de l'ajuntament durant la Guerra al Donbàs.[9] La ciutat finalment fou ocupada per les Forces Armades d'Ucraïna el 7 de juliol del 2014, juntament amb Drujkivka.[10][11] El setembre de 2014, una gran quantitat de refugiats arribaren a la ciutat des dels territoris on s'estaven produint els conflictes.
Després de la invasió russa d'Ucraïna el 2022, Kostiantínivka tornà a ser un bastió de les forces ucraïneses.[12] Rússia anuncià la destrucció d'armaments d'origen estatunidenc als afores de Konstantínovka.[13] Una base militar propera a Kostiantínivka fou contínuament bombardejada, seguida per bombardeigs constants de la ciutat en nombroses ocasions.[14] El 20 de març del 2022 Kostiantínivka fou atacada per un míssil hipersònic rus Kh-47M2-Kinjal, impactant en un dipòsit de combustible i provocant un incendi a la ciutat. Així ho confirmà el president americà Joe Biden.[14] Kostiantínivka fou bombardejada per les forces armades russes el juliol,[15] setembre,[16] amb municions d'alta precisió,[17] i octubre del 2022, causant estralls entre els civils. Els bombardeigs s'estengueren durant el 2023,[18] incloent-hi l'ús de míssils,[19] i causant més baixes civils[20] i danys a edificis no militars.[21]
El 6 de setembre es va produir un dels bombardejos sobre civils més mortífer del conflicte. Un mínim de 16 persones mortes i 30 de ferides va ser el resultat d'un atac, segurament amb míssils, sobre un mercat de la ciutat situat en un carrer molt concorregut, amb moltes botigues i terrasses de cafeteries. Zelenski va culpar a Rússia de l'atac, mentre que d'entrada aquest país no es va pronunciar al respecte.[22]
Referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
