Karl Lachmann

Karl Konrad Friedrich Wilhelm Lachmann (4 de març de 1793 - 13 març 1851), filòleg alemany i editor de textos clàssics grecollatins, bíblics i germànics, creador del mètode d'ecdòtica i crítica textual.

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Karl Lachmann

Biografia
Naixement	(de) Karl Konrad Friedrich Wilhelm Lachmann 4 març 1793 Brunsvic (Alemanya)
Mort	13 març 1851 (58 anys) Berlín (Alemanya)
Sepultura	Dreifaltigkeitskirchhof II (en)
Religió	Cristianisme
Formació	Universitat de Göttingen Universitat de Leipzig
Activitat
Camp de treball	Germanística i filologia clàssica
Ocupació	lingüista, germanista, erudit clàssic, filòleg, professor d'universitat, traductor, filòleg clàssic, escriptor
Ocupador	Universitat Humboldt de Berlín
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1844–) Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Prussiana de les Ciències
Alumnes	Clemens Friedrich Meyer
Família
Pare	Karl Ludolph Friedrich Lachmann
Germans	Friedrich Lachmann Heinrich Lachmann Wilhelm Lachmann
Signatura

Lachmann va néixer a Braunschweig. Va estudiar a Leipzig i Göttingen. En 1815 va formar part de l'exèrcit prussià que va arribar a París en el marc de les guerres Napoleòniques. El gener de 1818 va ser nomenat professor extraordinari de filologia clàssica a la Universitat de Königsberg, i va dedicar el seu temps lliure a la germanística i la poesia medieval alemanya. Després va ser professor a la universitat, de Friedrich Wilhelm, Berlín (1825-1851) i, el 1830, membre de l'Acadèmia de Ciències d'aquesta ciutat. Va dedicar la seva vida a la investigació de la llengua i la literatura de l'alt alemany antic i alt alemany mitjà; va delinear els principis fonètics i mètrics de l'alt alemany mitjà en treballs primerencs de 1816-17, la seva obra major en aquest camp és la forma primitiva dels «Nibelungs » (1826), obra que a la seva mort revisà el seu amic i col·laborador Moriz Haupt (1808-1874). Després es va orientar preferentment a l'estudi de la crítica textual de la literatura grecollatina. Entre altres, va editar a Properci (1816, 2a ed. 1829, amb Catul i Tibul), Genesius (1834); Terentianus Maurus (1836); Babrio (1845); Aviano (1845); Gai (1841-1842); els Agrimensores Romani (1848-1852); els Des Minnesangs Frühling de Reinmar de Haguenau i Lucili (editat després de la seva mort per Vahlen, 1876). També va traduir els Sonets de Shakespeare i Macbeth (1829). Va dedicar els últims anys de la seva vida, des de 1845, a editar el De rerum natura de Lucreci (1850), que es considera la seva obra mestra. Va morir a Berlín.