La Sonata per a piano núm. 7 en do major, K. 309 (284b) és una obra de Wolfgang Amadeus Mozart composta el 18 novembre 1777 durant un viatge a Mannheim i París (1777-78). Aquesta obra mostra el nou aspecte simfònic de la producció pianística de Mozart. L'estil, la severitat de l'Escola de Mannheim es manifesta en aquesta sonata a través d'expressions amb una humanitat molt profunda, de vegades dolorosa, que encara no s'havia trobat en composicions anteriors.[2]
Estructura
Consta de tres moviments:
- Allegro con spirito
- Andante un poco adagio
- Rondo (allegretto grazioso)
L'Andante és un "retrat" de Rosa Cannabich, una alumna seva de 15 anys que era la filla de Christian Cannabich, el mestre de capella de Mannheim.[3] Mozart va descriure aquest retrat com la representació d'una nena "molt bonica, molt educada, assenyada i madura per la seva edat, seriosa i callada. Però quan parla, ho fa amb gràcia i amabilitat". El pare de Mozart, Leopold, va descriure aquesta peça com "estranya".[4] El Rondo acaba amb una coda sottovoce típicament mozartiana, recurs que es repetirà en nombroses ocasions en altres moments de la seva obra.[2]
Referències
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
