físic espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
Julio Palacios Martínez (Paniza, Saragossa, 12 d'abril de 1891 - Madrid; 12 de febrer de 1970) va ser un dels físics més rellevants d'Espanya.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Julio Palacios Martínez 12 abril 1891 Paniza (província de Saragossa) |
Mort | 21 febrer 1970 (78 anys) Madrid |
President de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals | |
1966 – 1970 ← Alfonso Peña Boeuf – Manuel Lora-Tamayo Martín → | |
Vicepresident Instituto de España | |
1939 – | |
President Reial Societat Espanyola de Física i Química | |
1927 – 1928 | |
Vocal de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Investigacions científiques | |
1926 – | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Complutense de Madrid |
Director de tesi | Blas Cabrera Felipe i Blas Cabrera Felipe |
Activitat | |
Ocupació | Físic |
Ocupador | Universitat Complutense de Madrid Universitat Central |
Membre de | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Julio Garrido Mareca i Armando Durán Miranda |
Premis |
Estudià a Barcelona, on s'inicià en la Física.[1] Després de doctorar-se en la Universitat Central de Madrid, Blas Cabrera li va aconsellar que ampliés estudis a Leiden (Països Baixos), on va estudiar les isotermes a baixa temperatura corresponents als gasos nobles. A la seva tornada, es va incorporar en el laboratori del seu mentor treballant sobre la tensió superficial del mercuri i la correcció corresponent de les lectures baromètriques. A més, va investigar sobre la lluminositat dels rajos canals i sobre les substàncies per i diamagnètiques.
El 1926 va aconseguir la càtedra de Termologia de la Universitat de Madrid.[2] Aquest mateix any, l'Institut d'Estudis Catalans li publicà en català Propietats dels gasos ultraenrarits.[1] Posteriorment va investigar sobre les estructures cristal·lines per difracció de rajos X.
El seu ingrés en la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals va ser el 8 d'abril de 1932, amb un discurs sobre Mecànica Quàntica.[3] En crear-se l'Institut Nacional de Física i Química (1932), Palacios va ser el director de la secció de raigs X.
Després de la Guerra Civil, Palacios va abandonar els estudis estructurals per interessar-se per la Biologia, des d'un punt de vista físic. Va ser nomenat director de la secció de Física de l'Institut d'Oncologia de Lisboa (Portugal), compaginant la seva labor a Portugal amb el seu treball a Madrid. En l'última etapa de la seva vida va desenvolupar una crítica de la teoria de la relativitat, postulant una tornada a les nocions clàssiques de temps i espai absoluts.
Va ocupar diversos càrrecs i va pertànyer a diverses institucions: vocal de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis, president de la Societat Espanyola de Física i Química, membre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i de les Acadèmies de Ciències de Saragossa, Buenos Aires, Córdoba (Argentina), Lisboa, Lima, Coïmbra i Puerto Rico, així com membre de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina. El 1953 ingressà a la Reial Acadèmia Espanyola. El 1967 va ser nomenat rector de International Center for Mechanical Sciences, amb seu a Trieste i a Udine.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.