filòsof espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
Julián Marías Aguilera (Valladolid, Castella i Lleó 1914 - Madrid 2005), filòsof catòlic espanyol, deixeble i amic de José Ortega y Gasset.
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 juny 1914 Valladolid (Espanya) |
| Mort | 15 desembre 2005 (91 anys) Madrid |
| Sepultura | cementiri de l'Almudena |
 Senador al Senat espanyol | |
| 15 juny 1977 – 2 gener 1979 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Director de tesi | Xavier Zubiri |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filòsof |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | Filòsof, assagista |
| Ocupador | Universitat de Califòrnia a Los Angeles Wellesley College Universitat Yale Universitat Harvard Universitat d'Indiana a Bloomington |
| Membre de | |
| Participà en | |
| 1933 | Creuer universitari pel Mediterrani de 1933 |
| Família | |
| Cònjuge | Dolors Franco Manera |
| Fills | Julián, Miguel, Fernando, Javier, Álvaro |
| Premis | |
| Lloc web | Julián Marías Aguilera |
  | |
Va néixer a Valladolid el 17 de juny de 1914, i el 1919 es traslladà amb la seva família a Madrid on va rebre educació escolar al Col·legi Hispà i va rebre el títol de Batxiller l'any 1931 a l'Institut Cardenal Cisneros.
Amb gran cura va cursar entre els anys 1931 i 1936, durant la Segona República espanyola, el doctorat en Filosofia a la Universitat de Madrid, on va ser deixeble de José Ortega y Gasset, Xavier Zubiri, José Gaos, Julián Besteiro i Manuel García Morente, entre d'altres.
Iniciada la Guerra Civil espanyola, Marías no va dubtar en llicenciar-se a la universitat el juny de 1936 per ingressar a les files republicanes, on també va deixar la seva marca en diversos articles als diaris ABC, Blanco i Negro i Hora de España, editats a Madrid durant la guerra, i col·laborant amb Julián Besteiro fins a la rendició de Madrid.
Després que el general Franco assumís el govern, va ser denunciat pel seu millor amic i per un professor d'arqueologia, els quals van obtenir en recompensa una càtedra. Va passar uns mesos a la presó, on fou jutjat i es trobà amb l'hostilitat i el veto del règim victoriós. Per raons polítiques li va ser suspesa la tesi l'any 1942 i no va poder ser doctor fins al 1951, any en el qual per fi se li va permetre publicar articles a la premsa diària. Va tornar a les seves activitats filosòfiques, realitzant una sèrie de cursos de reforç, amb els quals va concebre l'esborrany del seu llibre sobre Historia de la Filosofía, un conjunt de resums sobre els corrents filosòfics en ordre cronològic des de la Grècia Antiga fins a l'Edat contemporània, que va ser publicada per primera vegada l'any 1941 i que en pocs anys va ser pres com llibre de guia per a la càtedra a nivell internacional.
Aquell mateix any va contraure matrimoni amb Dolores Franco Manero, professora i escriptora, que en el període previ a la guerra havia estat una alumna en els seus cursos de reforç de filosofia, i que li donà suport durant el desenvolupament del seu llibre. Van tenir cinc fills: Julián (1945-1949); Miguel (1947), afeccionat al cinema i doctor en economia; Fernando (1949), catedràtic d'Història de l'Art; Javier Marías (1951), escriptor i novel·lista; i Álvaro (1953), músic.
El 1948, juntament amb Ortega y Gasset funden l'"Institut d'Humanitats de Madrid", on va residir com a secretari i guia del mateix després de la mort d'Ortega y Gasset el 1955. Anteriorment però, el 1949 li permeten realitzar de nou la seva tesi "La Metafísica del conocimiento en Gratry", i així va aconseguir el doctorat, però veient-se rebutjat per diverses universitats espanyoles, va decidir ensenyar als Estats Units, entre elles la Universitat Harvard, Universitat Yale i la Universitat de Califòrnia.
El 1964 fou nomenat membre de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, i senador per designació reial entre 1977 i 1979. També va integrar l'any 1982 el "Consell Internacional Pontifici per a la Cultura", creat per Joan Pau II.
El 1996 se li va atorgar el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats, juntament amb el periodista i historiador italià Indro Montanelli.
Va morir a la ciutat de Madrid el dia 15 de desembre de 2005, a l'edat de 91 anys.
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Wenceslao Fernández Flórez |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira S 1965-2005 |
Succeït per: Salvador Gutiérrez Ordóñez |
| Precedit per: Miguel León-Portilla |
Premi Internacional Menéndez Pelayo 2002 |
Succeït per: Nélida Piñón |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
.svg){kind=small}
