From Wikipedia, the free encyclopedia
Jules Cornu (Villars-Mendraz, Districte del Gros-de-Vaud (Vaud, Suïssa), 24 de febrer de 1849 - Leoben, Estíria (Àustria), 27 de novembre de 1919) fou un romanista i dialectòleg suís.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 24 febrer 1849 Villars-Mendraz (Suïssa) (en) |
Mort | 27 novembre 1919 (70 anys) Leoben (Àustria) |
Activitat | |
Camp de treball | Filologia romànica, literatura romànica i portuguès |
Lloc de treball | Graz |
Ocupació | romanista, filòleg, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Basilea Universitat de Graz |
Membre de | |
Professors | Gaston Paris i Edmund Stengel |
Alumnes | Jules Gilliéron |
Cornu va estudiar a la Universitat de Basilea amb Edmund Stengel i després a la Sorbona amb Gaston Paris. Es va doctorar el 1874 a Basilea amb una tesi, no publicada, sobre el dialecte del Pays-d'Enhaut i hi va ser professor fins a 1877. Hi tingué com a alumnes Jules Gilliéron, Rudolf Thurneysen o Carlo Salvioni. De 1877 a 1901 va ser catedràtic a la Universitat de Praga, succeint Wendelin Foerster. I de 1901 fins a 1911 ensenyà a la Universitat de Graz. Cornu col·laborà al Glossaire des patois de la Suisse romande; ell mateix era parlant del dialecte de la seva regió. Contribuí també a posar els fonaments de la lusitanística amb la seva contribució al Grundriss de Gröber.
El seu fill fou el mineralòleg Felix Cornu.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.