província de l'Imperi Romà (6-135 dC) From Wikipedia, the free encyclopedia
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
Judea (hebreu: יהודה, hebreu modern Yehuda tiberià Yehûḏāh, "Lloança de Déu"; grec: Ιουδαία; llatí: Iudaea) fou una divisió administrativa romana sota l'autoritat d'un prefecte (militar) o procurador (civil) depenent del governador de la província de Síria.
L'any 41 Claudi la va incloure al regne del seu amic Herodes I Agripa, però la unió només va durar fins a la seva mort el 44 i es va retornar a la situació anterior. El 66 va esclatar la revolta dels jueus, però Galilea fou reconquerida pels romans el 67, i Judea i Idumea el 68; Samaria va ser dominada entre el 69 i el 70 i el temple fou destruït l'any 70; la resistència a Masadà va durar fins al 73.
Fins a l'any 41 Judea fou una prefectura i després del 44 una procuradoria. Després de la revolta de Bar kochba (132-135) es va establir la província de Palestina oficialment província de Síria-Palestina.
La capital fou Cesarea.
Una vegada deposat Arquelau l'any 6 (vegeu Regne de Judea) el seu domini fou unit a la província de Síria sota administració d'un prefecte o un procurador subordinat del governador de Síria. El mateix va passar quan va morir Herodes Filip, fins que Cal·lígula va formar un regne per Herodes Agripa, al que es va afegir la tetrarquia de Lisànies i més tard, deposat Herodes Antipes, també la seva; Claudi hi va afegir Judea i Samària, però a la seva mort el regne va revertir a Roma, tornant a quedar unit a la província de Síria. A la mort d'Herodes rei de Calcis, aquest territori fou donat a Herodes Agripa II, però bescanviat per les tetrarquies d'Herodes Filip i Lisànies a les que Neró va afegir part de Galilea (la part tocant al llac Tiberíades) i la ciutat de Julias a la Decàpolis. Aquestos dominis van tornar a Roma en temps de Trajà.
Es va establir una divisió en toparquies que Flavi Josep i Plini el Vell esmenten (Plini n'esmenta 10 i Josefus 8):
Hi havia dos cohorts auxiliats a Jerusalem a la fortalesa Antònia amb uns mil homes, i una tercera cohort a Cesarea, la capital. Dos cohorts d'infanteria (una d'elles la Cohors I Sebastenorum formada per samaritans) i una de cavalleria (Ala I Sebastenorum formada per samaritans) servien per tota la província. Altres tres cohorts eren la Cohors Prima Italica Civium Romanorum, la Cohors Secunda Italica Civium Romanorum i la Cohors Prima Augusta (d'italians). De la darrera cohort no es coneix el nom. Després de l'any 70, la Legio X Fretensis, sota comandament del procurador, va estacionar permanement a Judea.
