Juan Clarós Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba

Juan Clarós Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba (?, 19 de març de 1642 - Madrid, 17 de desembre de 1713), noble castellà que va pertànyer a la casa de Medina Sidonia. Fill de Gaspar Pérez de Guzmán y Gómez de Sandoval i de Juana Fernández de Córdoba y Enríquez de Ribera, va ostentar els títols de I marquès de Valverde, XVI comte de Niebla, XI duc de Medina Sidonia i IX marquès de Cazaza.

Juan Clarós Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba

Biografia
Naixement	1642
Mort	1713 (70/71 anys)
Cavallerís major del rei
Altres
Títol	Comte Duc de Medina Sidonia
Família	Casa de Medina Sidonia
Fills	Manuel Alonso Pérez de Guzmán y Pimentel
Pares	Gaspar Pérez de Guzmán y Sandoval   i Juana Fernández de Córdoba y Enríquez de Ribera

Durant el regnat de Carles II fou virrei de Catalunya entre 1690 i 1693,^[1] conseller d'estat des de 1699 i l'últim majordom major del rei. Quan Felip V va arribar al tron el va substituir pel marquès de Villafranca i el va fer caballerís major.^[2][3]

Núpcies i descendència

1. Antonia Teresa Pimentel, filla del XI comte i VIII duc de Benavente.
   1. Manuel Alonso Pérez de Guzmán y Pimentel.
2. María Sinforosa Núñez de Guzmán y Vélez de Guevara, IV duquessa de Medina de las Torres, III duquessa de Sanlúcar la Mayor, IV marquesa de Toral. No van tenir descendència.

Càrrecs públics
Precedit per: Carlos de Gurrea Aragón y de Borja	Virrei de Catalunya 1690-1693	Succeït per: Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga