Josep Calmette

Josep Calmette (Perpinyà, 1 de setembre del 1873 - Tolosa, 1952) fou un historiador català sobre la Catalunya del Nord. Estudià a l'École des Chartes del 1896 al 1900. Del 1900 al 1902 fou membre de l'École Française de Roma i es doctorà en lletres. S'especialitzà en història medieval (períodes carolingi i del segle xv) i ensenyà a les universitats de Montpeller, Dijon i Tolosa. També fou president de la Société Archéologique du Midi de la France del 1937 al 1952 i publicà nombrosos treballs a les revistes Revue Catalane i Annales du Midi.

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Josep Calmette

Nom original	(fr) Joseph Calmette
Biografia
Naixement	1r setembre 1873 Perpinyà (França)
Mort	16 agost 1952 (78 anys) Tolosa (França)
President Federació històrica de Migdia-Pirineus
1943 – 1952 – Daniel Faucher →
Dades personals
Formació	École pratique des hautes études (–1901) École des chartes (1896–1900) Universitat de París
Activitat
Ocupació	historiador, paleògraf, arxiver, medievalista, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Tolosa, professor d'universitat (1911–1946) Universitat de Borgonya, professor lector, professor d'universitat (1905–1911) Universitat de Montpeller, docent (1903–1905)
Membre de	Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre corresponent de l'IEC) (1945–) Société de l'histoire de France (1937–) Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (membre lliure) (1934–1952) École française de Rome (1900–1902) Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Institut Universitari de França Reial Acadèmia de la Història Comité des travaux historiques et scientifiques
Premis
(1929)  Premi Montyon (1927)  Premi Saintour (1921)  Premi Charles-Blanc  Oficial de la Legió d'Honor  Oficial d'Instrucció Pública

Tot i la seva adscripció a la cultura i a la història franceses, aviat s'interessà per la història catalana. El 1903 unes notes sobre bibliografia catalana, aportà precisions sobre els historiadors rossellonesos i estudià els orígens de la casa comtal de Barcelona de Guifré el Pelós i dels primers comtes carolingis de Girona i d'Urgell. Amb Pere Vidal i Joan Amade fou un dels fundadors de la Societat d'Estudis Catalans el 1906. Per encàrrec de l'Institut d'Estudis Catalans, del qual en formaria part des del 1945, el 1921 pronuncià a Barcelona sis conferències sota el títol El feudalisme i els orígens de la nacionalitat catalana, les quals foren resumides per Ferran Valls i Taberner.

Obres

• Études sur les relations de Louis XI avec Jean II d'Aragon et le principat de Catalogne (1461- 1473) (1900)
• La diplomatie carolingienne du traité de Verdun à la mort de Charles le Chauve (1901)
• Louis XI, Jean II et la Révolution catalane (1903)
• Bibliographie roussillonnaise (1906) amb Pere Vidal
• Histoire du Roussillon (1923) amb Pere Vidal
• Les grands Ducs de Bourgogne (1949)