Josep Rodríguez Tortajada

Josep Rodríguez Tortajada (El Carme, València, 1899-1982) va ser el president del València CF durant la Guerra Civil Espanyola (entre 1936 i 1939), en què una comissió gestora composta per jugadors, empleats i socis va dirigir el club. També durant aquest període va ser regidor a l'Ajuntament de València en representació del Partit Valencianista d'Esquerra, on va ser responsable de les àrees de sanitat i d'hisenda i va ocupar el càrrec de tinent d'Alcalde i,^[1] posteriorment, va ser alcalde-delegat.

Josep Rodríguez Tortajada

Biografia
Naixement	1899 València
Mort	1982 (82/83 anys)
Regidor de l'Ajuntament de València
Activitat
Ocupació	polític
Partit	Partit Valencianista d'Esquerra (1935–)
Trajectòria   Equip Competició 1926- València CF

Agent comercial especialitzat en productes farmacèutics, la seua activitat el posa en contacte amb l'equip merengot durant la dècada dels anys 1920, esdevenint soci el 1926.^[2] També fou membre de la penya La Falca.^[2] Va accedir a la presidència del València CF després del mandat de quaranta-set dies de Rafael Bau, en una presidència pactada amb Luis Colina com una confiscació des de dins.^[2] Rodríguez Tortajada era vist com un polític moderat i amb molt de futur.^[2] Com a president del València CF va participar en les gestions de la creació de la Lliga de la Mediterrània i la Copa de l'Espanya Lliure, les competicions més prestigioses de Futbol al Bàndol Republicà durant la Guerra Civil espanyola.^[1]

A Mestalla, el 16 d'agost de 1936 s'hi celebraren mítings de la CNT amb la participació de Joan Garcia Oliver i Frederica Montseny, i els dies 17 i 18 d'octubre Tortajada va protagonitzar els actes de confraternització antifeixista de l'Homenatge a València de Catalunya, celebrat a Barcelona i on es va disputar un partit entre la selecció catalana i la valenciana, composta aquesta última per jugadors del València i del Gimnàstic de València i Llevant FC, actual Llevant UE. El combinat valencià va ser entrenat per Eduardo Cubells, exfutbolista merengot i directiu del València en aquest període. Durant la Guerra Civil va intentar protegir a futbolistes conservadors, com Ciril Amorós i Enrique Molina.^[3]

El 5 de setembre de 1939, amb les tropes feixistes a la ciutat, va ser condemnat a mort per rebel·lió militar, i empresonat a l'aleshores presidi de Sant Miquel dels Reis. Posteriorment se li rebaixaria la pena a 30 anys i un dia de presó, si bé el 27 de gener de 1944 va obtenir la llibertat condicional, ja que darrere d'ell no hi havia cap delicte de sang. Tot i això, la cancel·lació total d'antecedents penals no li arribaria fins al 14 de març^[4] de 1957.^[5]

Tot i la seua depuració per motius polítics, la directiva que va estar al capdavant del València CF durant la Guerra Civil Espanyola, amb noms com els exjugadors Eduard Cubells o Leopoldo Costa Payà (Rino), va mantindre's en acabar la contesa, amb la presidència de Lluís Casanova.^[6]