anarquista català, considerat un dels configuradors de l'anarcosindicalisme From Wikipedia, the free encyclopedia
Josep Prat i Rogent (Barcelona, 17 de desembre de 1866 - Barcelona, 17 de juliol de 1932)[1][2] fou un anarquista català, considerat un dels configuradors de l'anarcosindicalisme.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 desembre 1866 Barcelona |
| Mort | 17 juliol 1932 (65 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, sindicalista |
| Partit | Partit Republicà Democràtic Federal |
Josep Prat neix al carrer Tallers, 25 tercer pis de Barcelona, fill de Francesc Prat i Moragas, nascut a Terrassa i ebenista d'ofici, i de Teresa Rogent i Poch nascuda a Barcelona.[3]
Milità al Partit Republicà Federal, però es convertí a l'anarquisme cap al 1890. L'any 1896, fugint de la repressió imperant a Barcelona durant el procés de Montjuïc, va anar a viure a Vigo a casa de Ricardo Mella. Del 29 al 31 de juliol de 1896 va assistir a la Conferència anarquista de Londres representant els anarquistes espanyols. El 1907 participà en l'organització de Solidaridad Obrera a Barcelona. Contrari a l'anarquisme individualista i intel·lectualista influït per Max Stirner i Friedrich Nietzsche, procurà de fer una crítica coherent del socialisme marxista i finalment fou un decidit defensor i configurador de l'anarcosindicalisme. Entre 1909 i 1910 va recórrer diferents localitats de Catalunya (Sant Feliu de Guíxols, Terrassa, Valls) exposant la seva concepció sobre el sindicalisme i el socialisme, insistint en la necessitat que el Sindicalisme havia de ser totalment autònom i que, per tant, no podia estar sotmès a la direcció de cap partit polític.
Polemitzà des de les pàgines del diari Tierra y Libertad i del periòdic El Obrero Moderno amb socialistes i lerrouxistes. Col·laborà als periòdics El Productor (1901-1906), Tierra y Libertad (1906-09), La Publicitat, La Campana de Gràcia, La Aurora Social (òrgan de la Federació de Societats Obreres de Saragossa) (1910) i Solidaridad Obrera (1918). Endemés, traduí al castellà Luigi Fabbri, Pietro Gori, Jean Grave, Piotr Kropotkin, Augustin Hamon, Errico Malatesta i Elisée Reclus. Des del 1911 s'allunyà de la militància i no participà en més actes públics. Morí el 17 de juliol de 1932 a Barcelona al carrer Nàpols, 179.[2][4]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
