Raimon Obiols i Germà (Sarrià, 5 d'agost de 1940) sobrenom de Josep Maria Obiols i Germà[a] més conegut com a Raimon Obiols, és un polític català, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).
.svg){kind=small}
Família
Raimon Obiols és el cinquè i últim fill del pintor noucentista Josep Obiols i Palau i de Montserrat Germà i Erola. És oncle de Clara Ponsatí i d'Agnès Ponsatí i nebot d'Àngel Obiols.
Biografia
Va néixer al barri de Sarrià de Barcelona l'any 1940. És Llicenciat en Geologia i Tècnic en Documentació.
Va fer els estudis primaris a l'Escola Isabel de Villena de Sarrià, el batxillerat al Liceu Francès del carrer Moià i el preuniversitari a l'Institut Menéndez Pelayo. En la seva joventut, va ser escolta a l'Agrupament Escolta del Casal de Montserrat[1] del carrer dels Arcs de Minyons de Muntanya.
Trajectòria durant el franquisme
Inicia estudis de Geologia a la Universitat de Barcelona, on el 1957 va començar a militar al Moviment Socialista de Catalunya (MSC), esdevenint-ne el líder universitari. Va participar en el moviment Febrer 62, una plataforma unitària a la universitat que aplegava l'MSC i el Front Obrer de Catalunya. Un cop llicenciat, va exercir com a professor a la Facultat de Geològiques, fins a la seva expulsió en represàlia per haver participat el 1966 a la Caputxinada, l'assemblea de constitució del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona. No pogué tornar a la docència fins al 1974, ara a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat Autònoma de Barcelona.
En plena crisi de l'MSC,[2] el 1966 va assistir al congrés de Tolosa de Llenguadoc. Feu costat al sector marxista encapçalat per Joan Reventós i Carner i als militants de la Unió General de Treballadors-Moviment Socialista de Catalunya que s'havien integrat a Comissions Obreres, en oposició al sector socialdemòcrata de l'exili, encapçalat per Josep Pallach. El 1967, en el congrés a Montserrat fou escollit membre del Comitè Executiu del MSC. A partir de 1971 va prendre part en l'Assemblea de Catalunya. El 23 d'octubre de 1973 serà detingut en la reunió de l'assemblea permanent d'aquesta plataforma unitària a l'església de Santa Maria Mitjancera, la que es coneix com la caiguda dels 113[3], que serà un esdeveniment clau per la repercussió i la mobilització pública ciutadana. Passà tres mesos a la presó. El 1974 serà un dels impulsors de la creació de Convergència Socialista de Catalunya, i del Partit Socialista de Catalunya-Congrés. El 1978 va participar en la fundació del Partit dels Socialistes de Catalunya, i n'ha estat un dels principals líders.
L'etapa democràtica
Fou elegit diputat a les Corts Espanyoles per Barcelona el 1977, el 1979 i el 1982.
Va ser nomenat Primer Secretari del PSC entre 1983 i 1996. Aquest darrer any fou elegit President del partit en el VIII Congrés, càrrec que desenvolupà fins a l'any 2000.
També va ser diputat al Parlament de Catalunya pel PSC durant cinc legislatures (eleccions de 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999).
Va ser escollit eurodiputat del PSE en tres ocasions (el 1999, el 2004 i el 2009).
En la seva etapa de parlamentari europeu ha estat Vicepresident del Parlament Europeu des de març de 2004 fins al mes de juny de 2004, i Vicepresident del Grup del Partit Socialista Europeu. Ha estat adscrit a les següents comissions i delegacions: Comissió d'Afers Exteriors, Drets Humans, Seguretat Comuna i Política de Defensa; Coordinador del GPSE a la Subcomissió sobre Drets Humans del PE; Comissió de Desenvolupament Regional (suplent); President de la Conferència de Presidents de Delegació; President de la Delegació per a les Relacions amb els Països d'Amèrica Central; Delegació de l'Assemblea Parlamentària Euromediterrània; Delegació per l'Assemblea Parlamentària Euro-Llatinoamericana; i Delegació per a les Relacions amb els Països del Magrib i la Unió Àrab (suplent).
Va formar part de les següents: Comissió d'Afers Exteriors, Subcomissió de Drets Humans, Comissió de Cultura i Educació (suplent), Coordinador S&D a la Delegació en l'Assemblea Parlamentària de la Unió pel Mediterrani, Delegació per a les Relacions amb els Països del Mashreq, Delegació per a les Relacions amb els Països del Mercosur (suplent).
Fou membre de la Comissió Executiva Federal i secretari de Relacions Internacionals al PSOE.
Altres camps
Raimon Obiols ha firmat el manifest impulsat pel Grup Spinelli, que promou una major integració europea i refusa tot tipus d'ingerències intergovernamentalistes en els processos de decisió comunitaris.
Obres
- "Escrit al pas dels dies" Ed. PSC Secretaria de Formació Barcelona 1983
- "Catalunya oberta" Edicions 62, Barcelona 1984.
- "Els futurs imperfecte, una aproximació als somnis i als desitjos viables de l'esquerra " ed. Plaza y Janés 1987.
- "Hereus del futur" Barcelona ed. Partit dels Socialistes de Catalunya], Barcelona 1988.
- "El suc dels dies, un dietari" Columna : PSC, Barcelona 1996.
- "Nou segle. Nou cicle: un nou projecte per a la Catalunya del segle XXI Ed. Empúries Barcelona 1997.
- "Patria Humana. Globalización y socialismo del siglo XXI" editorial "Flor del Viento" Barcelona 1999.
- "El mínim que es pot dir, memòries polítiques" ed. RBA Barcelona 2013
- "Les Paraules del socialisme : un diccionari obert per a l'esquerra de demà / Antoni Comín, Raimon Obiols. Pagès Lleida 2008.
- "El temps esquerp. Dotze apunts contra la decepció política". Editorial Arcàdia, Barcelona 2022.
Traduccions
"La tierra, el mar y la atmósfera", Ronald Fraser. Títol original "The Habitable Earth.[4]
Notes
Referències
Vegeu també
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
