José Manuel Moreno Fernández

José Manuel Moreno Fernández (1916 - 1978), conegut simplement com a José Manuel Moreno o "El Charro", va ser un futbolista argentí que va jugar com a interior dret a diversos clubs de l'Argentina, Mèxic, Xile i Colòmbia. Com a futbolista del Club Atlético River Plate fou un dels integrants de la davantera anomenada La Màquina.^[1] Va ser el primer futbolista a guanyar les lligues de quatre països diferents. El 1999 va ser elegit entre els 25 millors futbolistes del segle xx, i el cinquè millor de Sud-amèrica per la Federació Internacional d'Història i Estadística de Futbol.^[2]

José Manuel Moreno

Biografia
Naixement	José Manuel Moreno Fernández 3 d'agost de 1916 Buenos Aires, Argentina
Mort	26 d'agost de 1978(1978-08-26) (als 62 anys) Merlo (Argentina)
Altres noms	El charro
Alçada	178 cm
Pes	81 kg
Activitat
Ocupació	futbolista, entrenador de futbol
Activitat	1935 - 1961
Nacionalitat esportiva	Argentina
Esport	futbol
Posició a l'equip	Interior dret
Clubs professionals Anys Equip PJ (gols) 1935-1944 1944-1946 1946-1948 1949 1950 1951 1952 1953 1954-1956 1960-1961 River Plate Club España River Plate U. Católica Boca Juniors U. Católica Defensor Ferrocarril Oeste Independiente Medellín Independiente Medellín Total 256 (156) 041 0(11) 064 0(24) 022 00(8) 022 00(6) 012 00(2) 014 00(3) 015 00(1) 040 0(12) 003 00(1) 489 (224) Selecció nacional Anys Equip PJ (gols) 1936-1950 Argentina 034 (19)
Participà en
1947	Campionat Sud-americà de 1947
1942	Campionat Sud-americà de 1942
Família
Cònjuge	Pola Alonso
Llista Trajectòria   Equip 1935–1944 CA River Plate 256 (156) 1944–1946 Real Club España 41 (11) 1945–1946 Club Necaxa 41 (11) 1947–1948 CA River Plate 64 (24) 1949–1949 Universidad Católica 22 (8) 1950–1950 CA Boca Juniors 22 (6) 1951–1951 Universidad Católica 12 (2) 1952–1952 Defensor Sporting 14 (3) 1953–1953 Ferro Carril Oeste 15 (1) 1954–1956 Independiente Medellín 40 (12)   Selecció nacional 1936–1950   Argentina 34 (19)

Trajectòria

José Manuel Moreno va néixer al veïnat de La Boca, a Buenos Aires, i va créixer als voltants de l'estadi de Boca Juniors: La Bombonera.^[3]

Als quinze anys, va intentar entrar a les categories inferiors de Boca Juniors, encara que no ho va aconseguir. Moreno llavors va entrar al planter del CA River Plate, rival de Boca Juniors, el 1933, en ser recomanat per Bernabé Ferreyra, davanter de River.

River Plate (1935-1944)

Als divuit anys, Moreno va participar en una gira amb altres joves jugadors del club per Brasil. El seu primer partit va ser contra l'equip brasiler de Botafogo. En tornar a Buenos Aires, va debutar a la Primera Divisió argentina el 17 de març de 1935, marcant un gol i guanyant per 2-1 al CA Platense. Va formar part de l'equip que guanyà els títols de 1936 i 1936, esdevenint una peça clau al planter de River que seria recordat com La Máquina, famós per la seva línia ofensiva formada per Moreno, Adolfo Pedernera, Ángel Labruna, Juan Carlos Muñoz, i Félix Loustau, dominant el futbol argentí durant la primera meitat dels anys 40. Durant aquests anys guanyà els campionats argentins de 1941 i 1942.

Juan Carlos Muñoz, José Manuel Moreno, Adolfo Pedernera, Ángel Labruna i Félix Loustau: davanters de River.

Estada a Mèxic (1944-1946) i retorn a Sud-amèrica

Moreno va marxar a Mèxic fitxant pel Club España el 1944. Amb el seu nou club va guanyar el títol de lliga de 1945-46, tornant a l'Argentina, on s'havia guanyat el sobrenom de el Charro. Es va reincorporar a River Plate cap a finals de 1946. Després de tres temporades més al conjunt de Buenos Aires, guanyant un altre campionat de lliga, va fitxar per la Universidad Católica de Xile, on en només una temporada va aconseguir el títol de lliga. Va tornar a l'Argentina el 1950 per formar part de Boca Juniors, jugant-hi vint-i-dos partits i tornant al club xilè.

El 1952 va marxar a l'Uruguai, per jugar amb el Defensor Sporting Club. A l'any següent tornà a l'Argentina per jugar quinze partits amb Ferrocarril Oeste.

Colòmbia

El 1954 va incorporar-se al Independiente de Medellín, a Colòmbia, on finalitzaria la seva trajectòria com a professional. El 1955 guanyà el campionat colombià, esdevenint el primer jugador a guanyar els campionats de lliga de quatre països diferents. El 1957 guanyà el seu darrer títol de lliga, el segon amb l'Independiente. Va exercir també d'entrenador al conjunt colombià, retirant-se a un amistós contra Boca Juniors el 1961, a un partit en que participà tant d'entrenador com de jugador.

Selecció argentina

Al cap de poc de debutar amb River Plate, el 1936 va ser convocat amb la selecció argentina. Amb l'albiceleste va guanyar tres Copes Amèrica el 1941, 1942 i 1947.

El 22 de gener de 1942 va aconseguir marcar cinc gols en un partit de la Copa Amèrica contra Equador, amb un resultat final de 12-0. Durant aquest partit va assolir tres fites històriques: el gol número 500 de la competició sud-americana, la diferència de gols més gran a un partit de la competició, i el nombre més elevat de gols d'un jugador en un mateix partit, empatat amb l'uruguaià Héctor Scarone, l'argentí Juan Marvezzi i el brasiler Evaristo.^[4]

Referències

1. «La Máquina de River Plate» (en castellà). Marca.com, 04-03-2011. [Consulta: 4 març 2011].
2. Karel Stokkermans. «Eleccions del Segle de la IFFHS» (en anglès), 30-01-2000. [Consulta: 2 març 2010].
3. «"El Charro, els gols, la nit"» (en castellà). Plana web de River Plate. Arxivat de l'original el 2007-04-29. [Consulta: 9 març 2010].
4. «Campionat sud-americà de 1942» (en anglès).