José Manuel Durão Barroso

Polític portuguès From Wikipedia, the free encyclopedia

José Manuel Durão Barroso

José Manuel Durão Barroso (Lisboa, 23 de març de 1956) és un polític portuguès que fou Primer Ministre de Portugal entre els anys 2002 i 2004, i entre 2004 i 2014 fou President de la Comissió Europea. Actualment és president no executiu de Goldman Sachs International.[1]

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
José Manuel Durão Barroso
Thumb
(2013)
Biografia
Naixement23 març 1956 (68 anys)
Lisboa (Portugal)
11è President de la Comissió Europea
22 novembre 2004 – 31 octubre 2014
 Romano ProdiJean-Claude Juncker 
115è Primer ministre de Portugal
6 abril 2002 – 17 juliol 2004
 António GuterresPedro Santana Lopes 
159è Ministre d'Afers Exteriors
12 novembre 1992 – 28 octubre 1995
 João de Deus PinheiroJaime Gama 
Membre de l'Assemblea de la República de Portugal


Circumscripció electoral: Lisboa

Membre de l'Assemblea de la República de Portugal


Circumscripció electoral: Viseu

Dades personals
ReligióCatolicisme
FormacióFacultat de Dret de la Universitat de Lisboa
Edmund A. Walsh School of Foreign Service
Universitat de Georgetown
Universitat de Ginebra
Activitat
Camp de treballRelacions internacionals
Ocupaciópolític, economista
OcupadorUniversitat de Georgetown
PartitPartit Comunista dels Treballadors Portuguesos / Moviment Reorganitzatiu del Partit del Proletariat (–1976)
Partit Socialdemòcrata (1976–)
Membre de
Participà en
20 gener 2016Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2016
21 gener 2015Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2015
22 gener 2014Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2014
Premis
Signatura Thumb


Tanca

Biografia

Es va llicenciar en dret a la Universitat de Lisboa, més tard estudià ciències econòmiques i socials a la Universitat de Ginebra (Suïssa). Va ser ajudant de professor a la facultat de dret de Georgetown. Després tornà a Lisboa i es convertí en el director del Departament de Relacions Institucionals de la Universitat Lusíada.

Està casat amb Margarida Sousa Uva i té tres fills: Luís Barroso, Guilherme Barroso i Francisco Barroso.

Activitat política

Inicis polítics

Abans de la Revolució dels clavells del 25 d'abril de 1974, essent estudiant va formar part de grups comunistes i maoistes, s'afilià al Moviment Reorganitzatiu del Partit del Proletariat (MRPP) (actualment Partit Comunista dels Treballadors Portuguesos / Moviment Reorganitzatiu del Partit del Proletariat (PCTP/MRPP)). Però el desembre de 1980 s'afilià al Partit Popular Democràtic (PPD) (més tard Partit Popular Democràtic - Partit Socialdemòcrata (PPD-PSD)).

Durant el govern d'Aníbal Cavaco Silva (1985-1995) va ser, successivament, Subsecretari d'Estat al Ministeri de l'Interior (1985-1987), Secretari d'Estat d'Assumptes Exteriors (1987-1992) i Ministre d'Assumptes Exteriors (1992-1995). El 28 d'octubre de 1995 va ser elegit diputat al Parlament. El 1999 va ser elegit President del PSD, i va passar a ser cap de l'oposició (1999-2002).

Primer Ministre

Thumb
Barroso i George W. Bush l'any 2003

En les eleccions legislatives portugueses del 17 de març de 2002, Barroso es presentà com a candidat a Primer Ministre pel PSD, el seu rival més proper era el socialista Eduardo Ferro Rodrigues. El PSD obtingué 105 escons (40,20% i 2.200.765 vots), mentre que els socialistes obtingueren 96 escons (37,80% i 2.068.584 vots). Barroso arribà al poder amb una coalició amb el Centre Democràtic Social / Partit Popular (CDS/PP).

Va ser nomenat Primer Ministre de Portugal el 6 d'abril de 2002 succeint al socialista António Guterres. La seva política es va veure marcada pel conservadorisme econòmic i el suport a la Guerra de l'Iraq, oposant-se així a l'opinió majoritària del seu país. El 2003 es reuní a les Açores juntament amb Tony Blair, José María Aznar López i George W. Bush. L'any següent fou elegit President de la Comissió Europea i, per tant, no podia continuar sent Primer Ministre de Portugal, deixà com a successor al número dos del seu partit Pedro Santana Lopes, cosa que causà crispació entre la coalició governamental.

Política europea

Barroso fou elegit President de la Comissió Europea pel Consell Europeu l'any 2004 (413 vots a favor, 251 en contra i 44 en blanc), en substitució de Romano Prodi. Ascendí al seu càrrec el 22 de novembre de 2004, durant el qual l'1 de gener de 2007 Bulgària i Romania es van convertir en nous estats membres de la Unió Europea,[2] sent reelegit per a un segon mandat la tardor de l'any 2009, prenent possessió de nou del càrrec el 9 de febrer del 2010 i el deixà el 31 d'octubre de 2014.

Referències

Vegeu també

Enllaços externs

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.