José Luis Beltrán Coscojuelas (Saragossa, 7 de febrer de 1931 - Sitges, 21 d'octubre de 2013) va ser un autor de còmics, pintor, il·lustrador i animador espanyol. Durant la seua polifacètica carrera, va usar diferents pseudònims, com Beltrán o Koski, encara que el més conegut és el de Tran o Humberto Tran.[1][2]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 7 febrer 1931  Saragossa (Espanya) | ||
| Mort | 21 octubre 2013 (82 anys) Sitges (Garraf) | ||
| Altres noms | Tran Koski Humberto Tran | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pintor, autor de còmic | ||
| Moviment | Escola Bruguera | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
José Luis va néixer a Saragossa, però, quan tenia cinc anys, la seua família es va mudar a Barbastre (Osca).[3] Allí, debutaria com a caricaturista en el periòdic local El Cruzado Aragonés en 1956.[4] En 1959 va tornar a la seua ciutat natal, ampliant els seus estudis de pintura en l'Acadèmia Bueno i de dibuix en l'Estudi Goya.[3]
En 1960, va començar para la revista Tío Vivo de la barcelonina Editorial Bruguera la seua primera sèrie d'historietes: La Família Repanocha, traslladant-se a la ciutat comtal dos anys després.[4] Compatibilitzarà llavors el seu treball com a animador en els Estudis Macián amb la creació de més sèries d'historietes pel DDT: Don Renato (1963), Ringo (1966) o Cándido Palmatoria.[4] També va realitzar les il·lustracions de les col·leccions de cromos Dunkin Boy (1968) i Dunkirama (1968) patrocinades per la marca de xiclets Dunkin de Gallina Blanca.[4] En els 70, va dibuixar per a les revistes Mortadelo i Super Mortadelo sèries com Constancio Plurilópez, Tete Gutapercha o Fanny en les quals freqüentment plasmava els guions de José Luis Ballestín, Julio Fernández, Armando Matías Guiu o Jaume Ribera.[4] També va treballar per al mercat alemany i danès a través de l'agència Bardon Art amb sèries com Klein y Hasi o Josephine, respectivament.[5] En la revista Jauja, d'edicions Druida, José Luis va publicar la sèrie Gómez and Gómez (1982).[4] Des dels anys huitanta, es va dedicar fonamentalment a la pintura, desenvolupant en una primera fase un estil que va denominar neoformista.[3] Amb el nou segle, es va assentar a Sitges, on va morir en 2013, mentre tenia lloc una exposició amb les seues últimes obres.[2][6]
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
