polític espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
José Gallostra y Frau (Peralta (Navarra) 23 d'abril de 1833 - Madrid, 14 de febrer de 1888) va ser jurista i polític espanyol, Ministre d'Hisenda des del 13 d'octubre de 1883 al 18 de gener de 1884, al govern de José de Posada Herrera.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 abril 1833 Peralta (Navarra) |
Mort | 14 febrer 1888 (54 anys) Madrid |
Ministre d'Hisenda | |
13 d'octubre de 1883 – 18 de gener de 1884 | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Central |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | polític, jurista |
Partit | Partit Liberal |
Llicenciat en Dret per la Universitat Central de Madrid, en fou el primer doctorat en Dret Administratiu. Va exercir el càrrec de professor interí en aquesta matèria fins que va obtenir per oposició, el 1852, una modesta plaça d'oficial auxiliar del Consell d'Estat. Protegit per Posada Herrera, que coneixia els seus rellevants dots i d'honradesa, va ser governador civil de sis províncies successives durant els governs de la Unió Liberal, i en totes va deixar bon record (Salamanca 1861-1862; Albacete 1862; Alacant 1863; Burgos 1863; Múrcia 1864; Biscaia 1864; Valladolid 1865-1866). Va ser també Ordenador general de pagaments del Ministeri de la Governació (1866), secretari general del Consell d'Estat, director del Contenciós, advocat de Beneficència i catedràtic auxiliar de la UCM.
Pertangué a la Unió Constitucional i va ser elegit diputat per Palència a les eleccions generals espanyoles de 1871, per Puerto Rico el 1872 i per Ciudad Real el 1876. El 1879l va ser elegit senador per Valladolid, i l'any 1881 Práxedes Mateo Sagasta el va nomenar senador vitalici. Va defensar a la Cambra l'aplicació del projecte de Llei del Jurat als negocis civils.
Va exercir de Ministre d'Hisenda al breu govern de Posada Herrera, entre octubre de 1883 i gener de 1884.
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Justo Pelayo de la Cuesta Núñez |
Ministre d'Hisenda 1883-1884 |
Succeït per: Fernando Cos-Gayón y Pons |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.