pilot de motociclisme català From Wikipedia, the free encyclopedia
Jordi-Lluís Boquet i Miquel (Mataró, 5 de març de 1953) és un expilot de motociclisme, automobilisme i aviació català que destacà en competicions de resistència i ral·lis (motociclistes i aeris), així com en curses de motociclisme de velocitat. Dins el seu palmarès hi destaquen 2 campionats d'Espanya de resistència (1974 i 1976), 2 campionats d'Espanya de ral·lis (1984 i 1985), 3 Challenge BMW (1983-1985) i diversos campionats de Catalunya de ral·lis,[1] tant amb motocicleta com amb avió.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Jordi-Lluís Boquet i Miquel 5 març 1953 (71 anys) Mataró (Maresme) |
| Activitat | |
| Ocupació | pilot de motociclisme, aviador |
| Esport | resistència (motociclisme) ral·li ral·li aeri |
| Família | |
| Pare | Jordi Boquet i Blanch |
| Premis | |
| |
| Carrera esportiva | |
|---|---|
| Nacionalitat | Catalunya |
| Temporades | 1969-1985 (motociclisme) 1997-2005 (aviació) |
| Marques | Ducson, Montesa, Norton, Laverda, BMW. |
| Debut | Pujada a Sant Feliu de Codines a 16 anys |
| Palmarès en velocitat | |
| C. Esp. Resist. | 2 (250cc: 1974 i 1976) |
| C. Esp. Ral·li | 2 (1984-1985) |
| Activitat professional | |
| Residència | Viu a Premià de Mar, Maresme |
Durant la seva etapa esportiva va ser membre de diverses entitats, inicialment a la ciutat de Mataró amb el Moto Club Mataró, Moto Club Iluro i Escuderia Mataró i més tard a la seva ciutat d'acollida, Premià de Mar, amb l'Escuderia Premià.[1] Després de l'etapa motociclista, va participar activament durant diversos anys en competicions de ral·lis aeris. Actualment és membre de l'Aeroclub Barcelona-Sabadell.
Tant el seu avi Lluís Boquet i Gurguí (1904-1975) com el seu pare Jordi Boquet i Blanch[1] ja havien participat en proves de velocitat i ral·lis motociclistes i automobilistes durant les dècades de 1930 i 1950. A l'edat de 8 anys el seu pare li va ensenyar a conduir una moto i a partir dels 13 començà a sortir d'excursió per la muntanya els diumenges al matí amb una Montesa Cota 247, juntament amb el pare i una colla d'amics. La primera cursa oficial la va córrer als 16 anys, concretament la Pujada a Sant Feliu de Codines amb una Ducson de 50 cc.
Formant equip amb Miquel Perejoan, varen batre el rècord de voltes de la categoria de 250cc de les 24 Hores de Montjuïc l'any 1974 (665 voltes),[2] un rècord que no fou superat en les edicions posteriors fins al tancament del circuit de Montjuïc. Boquet i Perejoan varen ser escollits millors esportistes de Mataró aquell any. Dos anys després, el 1976, formant equip amb Josep Coronilla als comandaments d'una Montesa 250, acabaren dotzens a les 24 Hores de Montjuïc i tornaren a guanyar així el Campionat d'Espanya de resistència.[1]
Entre el 1997 i el 2005 participà en el Campionat de Catalunya de ral·lis aeris i es proclamà campió en les edicions del 1999, el 2000 i el 2001, formant parella amb Antonio Imbernón. L'Ajuntament de Sabadell l'anomenà guanyador del premi a la projecció esportiva 2000, corresponent a la modalitat esportiva de vol a motor.
| Any | Motocicleta | Categoria | Parella | Classificació |
|---|---|---|---|---|
| 1974 | Montesa | 250cc | Miquel Perejoan | 1r[a] |
| 1975 | Montesa | 250cc | Miquel Perejoan | 4t |
| 1976 | Montesa | 250cc | Josep Coronilla | 1r |
| 1977 | Laverda 750 | +250cc | Josep Coronilla | 5è |
| 1978 | Montesa | 250cc | Daniel Boquet | 3r |
| 1979 | Laverda 500 | +250cc | Daniel Boquet | Abandó |
| 1981 | BMW 1000 | +250cc | P. Olivé | 11è |
| Any | Avió | Parella | Classificació |
|---|---|---|---|
| 1999 | Cessna 172 N | Antonio Imbernón | 1r |
| 2000 | Cessna 172 N | Antonio Imbernón | 1r |
| 2001 | Cessna 172 N | Antonio Imbernón | 1r |
| Any | Categoria | Classificació |
|---|---|---|
| 1972 | Sèniors masculins | 5è |
| 1974 | Sèniors masculins | 1r |
| 1976 | Sèniors masculins | 4t |
| 1978 | Sèniors masculins | 4t |
| 1983 | Sèniors masculins | 5è |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
