Jocs Olímpics d'Estiu de 1972

Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1972, oficialment anomenats Jocs Olímpics de la XX Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Múnic (República Federal d'Alemanya) entre els dies 26 d'agost i 11 de setembre. En aquests Jocs hi van participar 7.123 atletes (6.065 homes i 1.058 dones) de 121 comitès nacionals diferents, competint en 21 esports i 195 especialitats.

Jocs Olímpics de Múnic de 1972

Cerimònia d'obertura	26 d'agost del 1972
Inaugurats per	Gustav Heinemann
Cerimònia de clausura	11 de setembre del 1972
Comitès participants	121
Atletes participants	7.123
Homes	6.065
Dones	1.058
Esdeveniments	195 de 17 esports
Jurament Olímpic dels atletes	Heidi Schüller
Jurament Olímpic dels jutges	Heinz Pollay
Lema	The Happy Games (Els Jocs feliços)
Flama Olímpica	Günter Zahn
Mascota	Waldi
Estadi Olímpic	Estadi Olímpic de Múnic
← Jocs Olímpics d'Estiu de 1968 Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 →

Els Jocs Olímpics de Múnic de 1972 van ser els segons Jocs Olímpics d'estiu que se celebraren a Alemanya, després dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1936 realitzats a la ciutat de Berlín durant el Tercer Reich. Els Jocs Olímpics de Múnic serviren per presentar una nova, democràtica i optimista Alemanya als ulls del món, com ho demostra el seu lema oficial, "Els jocs feliços". L'emblema dels Jocs va ser un logotip en el qual apareixia un sol blau, el "sol brillant". Per primera vegada s'introduí la figura de mascota olímpica, representada pel gos de raça teckel "Waldi", dissenyat per Otl Aicher.

Antecedents

En la 64a Sessió Plenària del Comitè Olímpic Internacional (CIO), realitzada el 26 d'abril de 1966 a Roma (Itàlia), s'escollí com a seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1972 a la ciutat de Múnic per davant de Madrid, Mont-real i Detroit:^[1]

Votacions de 1972
Ciutat	Comitè Olímpic	Ronda 1	Ronda 2
Múnic	RFA	29	31
Madrid	Espanya	16	16
Mont-real	Canadà	6	13
Detroit	Estats Units	6	-

Lema

Citius, altius, fortius és una locució llatina que vol dir "més ràpid, més alt, més fort". Aquest fou el lema dels Jocs Olímpics de Múnic 1972. Juntament amb els cinc anells entrellaçats i amb la flama Olímpica, simbolitza l'esperit olímpic. La frase fou pronunciada pel baró Pierre de Coubertin a la inauguració dels primers Jocs Olímpics de l'Edat Moderna a Atenes.^[2] El lema fou ideat pel frare dominic Henri Didon, amic de Coubertin, pel frontispici del seu Col·legi Albert Magne de París. Gramaticalment, el lema està format pel comparatiu dels adjectius citus, altus i fortis.

Massacre de Múnic

Article principal: Massacre de Múnic

Països participants als Jocs Olímpics d'estiu de 1972. Les nacions ombrejades de color blau participaren per primera vegada en aquests jocs.

Els Jocs Olímpics de 1972 patiren un acte terrorista que els marcà. El dia 5 de setembre un grup de terroristes palestins de l'organització Setembre Negre assassinaren dos atletes israelians i agafaren uns altres nou com a ostatges. Després d'un frustrat intent de rescat, tots els ostatges i terroristes, exceptuant-ne tres, foren morts. Malgrat el succés, els Jocs seguiren amb total normalitat, després de ser suspesos durant vint-i-quatre hores. Alguns atletes, molt pocs, abandonaren la vila olímpica de Múnic.

Comitès participants

En aquests Jocs participaren un total de 121 comitès nacionals diferents, fent-ho per primera vegada els d'Albània, Alt Volta (actual Burkina Faso), Aràbia Saudita, Dahomey (avui en dia Benín), Gabon, Corea del Nord, Lesotho, Malawi, Somàlia, Swazilàndia i Togo.

Retornaren a la competició Cambodja, Congo, Guatemala i Haití i deixaren de participar Congo Kinshasa, Guinea, Hondures, l'Iraq, Líbia i Sierra Leone.

Afganistan (8) Albània (5) Algèria (5) Alt Volta (1) Antilles Neerl. (2) Aràbia Saudita (10) Argentina (92) Austràlia (168) Àustria (111) Bahames (20) Barbados (13) Bèlgica (88) Bermudes (9) Bolívia (11) Brasil (81) Birmània (18) Bulgària (130) Cambodja (9) Camerun (11) Canadà (208) Ceilan (4) Colòmbia (59) Congo (6) Corea del Sud (42) Corea del Nord (37) Costa d'Ivori (11) Costa Rica (3) Cuba (137) Dahomey (3) Dinamarca (126)

Egipte (23) Equador (2) Espanya (123) Estats Units (400) El Salvador (11) Etiòpia (31) Fiji (2) Filipines (53) Finlàndia (96) França (227) Gabon (1) Ghana (35) Grècia (60) Guatemala (8) Guyana (3) Haití (7) Hondures Britànica (1) Hong Kong (10) Hongria (232) Illes Verges (16) Índia (41) Indonèsia (6) Iran (48) Irlanda (59) Islàndia (25) Israel (14) Itàlia (224) Iugoslàvia (126) Jamaica (33)  Japó (184)

Kenya (57) Kuwait (4) Lesotho (1) Líban (19) Libèria (5) Liechtenstein (6) Luxemburg (11) Madagascar (11) Malàisia (45) Malawi (16) Mali (3) Malta (5) Marroc (35) Mèxic (174) Mònaco (5) Mongòlia (39) Nepal (2) Nicaragua (8) Níger (4) Nigèria (25) Noruega (112) Nova Zelanda (89) Països Baixos (119) Pakistan (25) Panamà (7) Paraguai (3) Perú (20) Polònia (290) Portugal (29) Puerto Rico (53)

Regne Unit (284) RDA (297) Rep. Dominicana (5) RFA (423) Rep. de la Xina (21) Romania (159) San Marino (7) Senegal (38) Singapur (7) Síria (5) Somàlia (3) Sudan (26) Suècia (131)  Suïssa (151) Surinam (2) Eswatini (2) Tailàndia (33) Tanzània (15) Togo (7) Trinitat i Tobago (19) Tunísia (35) Turquia (43) Txad (4) Txecoslovàquia (181) Uganda (33) Uruguai (13) Unió Soviètica (371) Veneçuela (23) Vietnam del Sud (2) Xile (11) Zàmbia (11)

Esports disputats

En aquests Jocs Olímpics es diputaren 195 proves de 23 esports diferents:

	Esports als Jocs Olímpics de Múnic
Atletisme | Bàsquet | Boxa | Ciclisme | Esgrima | Futbol | Gimnàstica | Halterofília | Hípica | Handbol | Hoquei sobre herba | Judo | Lluita | Natació | Pentatló modern | Piragüisme | Rem | Salts | Tir | Tir amb arc | Vela | Voleibol | Waterpolo demostració: Bàdminton | Esquí aquàtic

Seus

Vista general de l'Olympiapark.

Entrenaments de gimnàstica.

• Parc Olímpic de Múnic (Olympiapark)
  • Estadi Olímpic (Olympiastadion) – cerimònies d'inauguració i clausura, atletisme, futbol (final), hípica (salts per equips), pentatló modern (hípica)
  • Estadi de Boxa (Boxhalle) – boxa i judo (final)
  • Velòdrom (Radstadion) – ciclisme (pista)
  • Olympiahalle (Sporthalle) – gimnàstica i handbol (final)
  • Hockeyanlage – hoquei sobre herba
  • Schwimmhalle – natació, pentatló modern (natació), salts i waterpolo
  • Volleyballhalle – voleibol

• Seus de Múnic
  • Regattastrecke (Oberschleißheim) – piragüisme i rem
  • Basketballhalle (Siegenburger Straße) – bàsquet i judo
  • Fechthalle 1 (Messegelände) - esgrima (final)
  • Fechthalle 2 (Messegelände) - esgrima
  • Gewichtheberhalle (Messegelände) - halterofília
  • Judo und Ringerhalle (Messegelände) - judo i lluita
  • Dantebad – waterpolo
  • Schießanlage (Hochbrück) – pentatló modern (tir) i tir olímpic
  • Bogenschießanlage (Englischer Garten) – tir amb arc
  • Riding Facility, Riem – hípica (concurs complet i salts individual) i pentatló modern (hípica)
  • Palau de Nymphenburg – hípica (doma)
  • Grünwald - ciclisme (ruta individual)
• Altres seus
  • Badia de Kiel – esquí aquàtic i vela
  • Frankenstadion (Nuremberg) – futbol (preliminars)
  • Jahnstadion (Regensburg) – futbol (preliminars)
  • Drei Flüsse Stadion (Passau) – futbol (preliminars)
  • ESV-Stadion (Ingolstadt) – futbol (preliminars)
  • Eiskanal (Augsburg) – piragüisme (eslàlom)
  • Rosenaustadion (Augsburg) - futbol (preliminars)
  • Sporthalle Augsburg (Augsburg) - handbol (preliminars)
  • Donauhalle (Ulm) – handbol (preliminars)
  • Hohenstaufenhalle Göppingen (Göppingen) – handbol (preliminars)
  • Böblingen Sportshalle (Böblingen) – handbol (preliminars)
  • Bundesautobahn 96 - ciclisme (contrarellotge)

Aspectes destacats

• Retornaren a la competició oficial dos esports; l'handbol, absent de l'edició de 1936 i el tir amb arc, absent des de l'edició de 1920. Així mateix s'introduí per primera vegada l'eslàlom en aigües braves en les proves de piragüisme.
• Els Joc Olímpics de Múnic de 1972 marcaren l'inici del domini de Cuba com la potència esportiva principal d'Amèrica Llatina i el Carib, encapçalant el medaller entre les nacions d'aquell continent, un lloc que no ha perdut en cap de les edicions posteriors en les que ha participat, exceptuant Pequín 2008, relegada per Brasil.
• Mark Spitz aconseguí set medalles d'or en natació, convertint-se en l'heroi dels Jocs. Aquest rècord fou vigent fins als Jocs Olímpics de Pequín 2008, moment en el qual fou superat pel nedador nord-americà Michael Phelps.
• El gimnasta japonès Sawao Kato aconseguí 5 medalles en la categoria de gimnàstica artística, tres d'or i dues de plata; i la nedadora australiana Shane Gould també aconseguí 5 medalles, tres d'or, una de plata i una altra de bronze, si bé aquesta ho feu als 15 anys.
• El finlandès Lasse Viren aconseguí un doblet en 5.000 i 10.000 m llisos.
• El lluitador Dan Gable aconseguí la medalla d'or en la categoria de -58 kg sense haver perdut cap punt en la lluita. El neerlandès Wim Ruska es convertí en l'únic judoca en fer-se en dues medalles d'or en uns mateixos Jocs.

Medaller

Article principal: Medaller dels Jocs Olímpics d'estiu de 1972

Deu nacions amb més medalles en els Jocs Olímpics de 1972. País amfitrió ressaltat.

Segell commemoratiu de la RFA sobre la celebració dels Jocs Olímpics.

Jocs Olímpics d'estiu de 1972
Posició	País				Total
1	Unió Soviètica	50	27	22	99
2	Estats Units	33	31	30	94
3	RDA	20	23	23	66
4	RFA	13	11	16	40
5	Japó	13	8	8	29
6	Austràlia	8	7	2	17
7	Polònia	7	5	9	21
8	Hongria	6	13	16	35
9	Bulgària	6	10	5	21
10	Itàlia	5	3	10	18

Medallistes més guardonats

Categoria masculina

Nom	CON	Disciplina				Total
Mark Spitz	Estats Units	Natació	7	0	0	7
Sawao Kato	Japó	Gimnàstica	3	2	0	5
Akinori Nakayama	Japó	Gimnàstica	2	1	1	4
Roland Matthes	RDA	Natació	2	1	1	4
Jerry Heidenreich	Estats Units	Natació	2	1	1	4
Shigeru Kasamatsu	Japó	Gimnàstica	1	1	2	4
Eizo Kenmotsu	Japó	Gimnàstica	1	1	2	4

Categoria femenina

Nom	CON	Disciplina				Total
Shane Gould	Austràlia	Natació	3	1	1	5
Karin Janz	RDA	Gimnàstica	2	2	1	5
Olga Korbut	Unió Soviètica	Gimnàstica	3	1	0	4
Shirley Babashoff	Estats Units	Natació	2	2	0	4
Liudmila Turíxtxeva	Unió Soviètica	Gimnàstica	2	1	1	4
Tamara Lazakóvitx	Unió Soviètica	Gimnàstica	1	1	2	4

Classificatòria general

Atletisme masculí

	Nom	CON	Puntuació		Nom	CON	Puntuació
100 m.				Llançament de javelina
1.	Valeri Borzov	Unió Soviètica	10,14	1.	Klaus Wolfermann	RFA	90,48
2.	Robert Taylor	Estats Units	10,24	2.	Ianis Lusis	Unió Soviètica	90,46
3.	Lennox Miller	Jamaica	10,33	3.	William Schmidt	Estats Units	84,42
200 m.				Decatló
1.	Valeri Borzov	Unió Soviètica	20,00	1.	Nikolai Avilov	Unió Soviètica	8434
2.	Lerry Black	Estats Units	20,19	2.	Leonid Litvinenko	Unió Soviètica	8035
3.	Pietro Mennea	Itàlia	20,30	3.	Ryszard Ktus	Polònia	7984
400 m.				20 km. marxa
1.	Vincent Matthews	Estats Units	44,66	1.	Peter Frankel	RDA	1:26:42,4
2.	Wayne Collett	Estats Units	44,80	2.	Vladimir Golubnichi	Unió Soviètica	1:26:55,2
3.	Julius Sang	Kenya	44,92	3.	Hans Reimann	RDA	1:27:16,6
800 m.				50 km. marxa
1.	David Wottle	Estats Units	1:45,9	1.	Bernd Kannenberg	RFA	3:56:11,6
2.	Evgeni Arzhanov	Unió Soviètica	1:45,9	2.	Veniamin Soldatenko	Unió Soviètica	3:58:24,0
3.	Mike Boit	Kenya	1:46,0	3.	Larry young	Estats Units	4:00:46,0
1.500 m.				Salt d'alçada
1.	Pekka Vasala	[[Finlàndia| Finlàndia]]	3:36,3	1.	Yuri Tarmak	Unió Soviètica	2,23
2.	Kipchoge Keino	Kenya	3:36,8	2.	Stefan Junge	RDA	2,21
3.	Rod Dixon	Nova Zelanda	3,37,5	3.	Dwight Stones	Estats Units	2,21
5.000 m.				Salt amb perxa
1.	Lasse Viren	Finlàndia	13:26,4	1.	Wolfgang Nordwig	RDA	5,50
2.	Mohamed Gammoudi	Tunísia	13:27,4	2.	Robert Seagren	Estats Units	5,40
3.	Ian Stewart	Regne Unit	13:27,6	3.	Jan Johnson	Estats Units	5,35
10.000 m.				Salt de llargada
1.	Lasse Viren	Finlàndia	27:38,4	1.	Randy Williams	Estats Units	8,24
2.	Emiel Puttemans	Bèlgica	27:39,6	2.	Hans Baumgartner	RFA	8,18
3.	Miruts Yifter	Etiòpia	27:41,0	3.	Arnie Robinson	Estats Units	8,03
Marató				Triple salt
1.	Frank Shorter	Estats Units	2:12:19,8	1.	Victor Sancev	Unió Soviètica	17,35
2.	Karel Lismont	Bèlgica	2:14:31,8	2.	Jörg Drehmel	RDA	17,31
3.	Mamo Wolde	Etiòpia	2:15:08,4	3.	Nelson Prudencio	Brasil	17,05
110 m. tanques				Llançament de pes
1.	Rodney Milburn jr.	Estats Units	13,24	1.	Wladyslaw Komar	Polònia	21,18
2.	Guy Drut	[[França| França]]	13,34	2.	Jörg Drehmel	Estats Units	21,17
3.	Thomas Hill	Estats Units	13,48	3.	Nelson Prudencio	RDA	21,14
400 m. tanques				Llançament de disc
1.	John Akii-Bua	Uganda	47,82	1.	Ludvik Danek	Txecoslovàquia	64,40
2.	Ralph Mann	Estats Units	48,51	2.	Jay Silvester	Estats Units	63,50
3.	David Hemery	Regne Unit	48,52	3.	Rickard Bruch	Suècia	63,40
3.000 m. obstàcles				Llançament de martell
1.	Kipchoge Keino	Kenya	8:23,6	1.	Anatoli Bondarchuk	Unió Soviètica	75,50
2.	Benjamin Jipcho	Kenya	8:24,6	2.	Jochen Sachse	RDA	74,96
3.	Tapio Kantanen	Finlàndia	8:24,8	3.	Vasili Khmelevski	Unió Soviètica	74,04
4X100 m. relleus				4X400 m. relleus
1.	Larry Black Robert Taylor Gerard Tinker Eddie Hart	Estats Units	38,19	1.	Charles Asati Hezahiah Nyamau Robert Ouko Julius Sang	Kenya	2:59,8
2.	Alexander Kornelyuk Vladimir Lovetski Yuri Silov Valeri Borzov	Unió Soviètica	38,50	2.	Martin Reynolds Alan Pascoe David Hemery David Jenkins	Regne Unit	3:00,5
3.	Jobst Hirscht Karlheinz Klotz Gerhard Wucherer Klaus Ehl	RFA	38,79	3.	Gilles Bertould Daniel Velasques Francis Kerbiriou Jacques Carette	França	3:00,7

Atletisme Femení

	Nom	CON	Puntuació		Nom	CON	Puntuació
100 m.				Salt d'alçada
1.	Renate Stecher	RDA	11,07	1.	Ulrike Meyfarth	RFA	1,92
2.	Raelene Boyle	Austràlia	11,23	2.	Yordanka Blagoeva	Bulgària	1,88
3.	Silvia Chivas	Cuba	11,24	3.	Ilona Gusenbauer	Àustria	1,88
200 m.				Salt de llargada
1.	Renate Stecher	RDA	22,40	1.	Heide Rosendahl	RFA	6,78
2.	Raelene Boyle	Austràlia	22,45	2.	Diana Yorgova	Bulgària	6,77
3.	Irena Szewinska	Polònia	22,74	3.	Eva Suranova	Txecoslovàquia	6,67
400 m.				Llançament de pes
1.	Monika Zehrt	RDA	51,08	1.	Nadezhda Chizhova	Unió Soviètica	21,03
2.	Rira Wilden	RFA	51,21	2.	Margitta Gummel	RDA	20,22
3.	Kathy Hammond	Estats Units	51,64	3.	Ivanka Khristova	Bulgària	19,35
800 m.				Llançament de disc
1.	Hildegard Falck	RFA	1:58,6	1.	Faina Melnik	Unió Soviètica	66,62
2.	Niele Sebaite	Unió Soviètica	1:58,7	2.	Argentina Menis	Romania	65,06
3.	Gunhild Hoffmeister	RDA	1:59,2	3.	Vassilka Stoeva	Bulgària	64,34
1500 m				Llançament de javelina
1.	Ludmila Bragina	Unió Soviètica	4:01,1	1.	Ruth Fuchs	RDA	63,88
2.	Gunhild Hoffmeister	RDA	4:02,8	2.	Jaquelina Todten	RDA	62,54
3.	Paola Cacchi	Itàlia	4:02,9	3.	Kathy Schmidt	Estats Units	59,94
100 m tanques				Pentatló
1.	Annelie Ehrhardt	RDA	12,59	1.	Mary Peters	Regne Unit	4801
2.	Valeria Bufanu	Romania	12,84	2.	Heide Rosendahl	RFA	4791
3.	Karin Balzer	RDA	12,90	3.	Burglinde Pollak	RDA	4768
4X100 m				4X400 m
1.	Christiane Krause Ingrid Mickle Annegret Richter Heide Rosendahl	RFA	42,81	1.	Dagmar Käsling Rita Kühne Helga Seidler Monika Zehrt	RDA	3:23,0
2.	Evelyn Kaufer Christina Heinich Bärbel Struppert Renate Stecher	RDA	42,95	2.	Mable Fergerson Madeline Manning Cheryl Toussaint Kathy Hammond	Estats Units	3:25,2
3.	Marlene Elejarde Carmen Valdés Fulgencia Romay Silvia Chivas	Cuba	43,36	3.	Anette Rückes Inge Bödding Hildegard Falck Rita Wilden	RFA	3:26,5

Referències

1. (anglès) Història dels vots per escollir les seus olímpiques Arxivat 2008-05-25 a Wayback Machine.
2. «Opening Ceremony» (pdf) p. 3. International Olympics Committee, 2002. [Consulta: 2 agost 2012].; "Sport athlétique", 14 mars 1891: "[...] dans une éloquente allocution il a souhaité que ce drapeau les conduise ‘souvent à la victoire, à la lutte toujours'. Il a dit qu’il leur donnait pour devise ces trois mots qui sont le fondement et la raison d'être des sports athlétiques: citius, altius, fortius, ‘plus vite, plus haut, plus fort’.", citat a Hoffmane, Simone La carrière du père Didon, Dominicain. 1840 - 1900, Tesi doctoral, Université de Paris IV - Sorbonne, 1985, p. 926; cf. Michaela Lochmann, Les fondements pédagogiques de la devise olympique „citius, altius, fortius“

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)