geògraf, escriptor i activista polític i cultural català From Wikipedia, the free encyclopedia
Joaquim Santasusagna i Vallès (Reus, Baix Camp, 1899 - 1982) fou un notable geògraf, escriptor i activista polític i cultural català que va desenvolupar la seva tasca al llarg del segle xx
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1899 Reus (Baix Camp) |
Mort | 1982 (82/83 anys) Reus (Baix Camp) |
Activitat | |
Ocupació | geògraf, assagista, escriptor, activista cultural |
Fou vocal de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista i com a tal va impulsar el ressorgiment de La Veu del Camp, periòdic que havia sortit anteriorment sota l'empara de l'Associació Catalanista de Reus. A la redacció de la nova època de la revista coincidí amb Josep Iglésies.[1] Quan es va fundar Acció Catalana s'afilià al nou partit, descontent amb el conservadorisme de la Lliga. Fracassà en l'intent de crear un escamot a Reus a fundar Estat Català. El 1930 s'acostà de nou a Acció Catalana sense afiliar-s'hi, i el mateix feu el 1936 amb Estat Català. En la seva joventut col·laborà a la revista satírica Reus 1973 i més endavant a La Vixeta, també humorística, i fou redactor de la Revista del Centre de Lectura i d'Estudis. Entre 1930 i 1936 redactà la majoria d'editorials de Les Circumstàncies, portaveu d'Acció Catalana i col·laborà durant la guerra al setmanari Estat Català. Excursionista actiu, en teoritzà la pràctica i organitzà durant els anys vint diversos aplecs excursionistes comarcals que van fer sorgir entitats excursionistes en localitats on no n'hi havia, organitzà exhibicions de fotografies i films de caràcter muntanyenc, i cursets de geografia a càrrec de Pau Vila, exposicions sobre Poblet, i sobre prehistòria a la comarca a partir de la col·lecció de Salvador Vilaseca. Publicà tres guies excursionistes amb Josep Iglésies sobre la Serra de Prades, Serra La Llena i el Montsant.[1] En acabar la Guerra Civil espanyola treballà en un banc i fou mentor dels escriptors reusencs de la postguerra, organitzant entre 1945 i 1946 diversos actes de resistència cultural en indrets solitaris de muntanya com ara la Font Grossa de La Riba, la Vall, un frondós pinar de Montblanc, el Mas de Mont-ravà, a Alcover, o bé en masies properes a la ciutat de Reus, com el mas del doctor Barrufet,[2] on es manifestaven poetes joves que no tenien altre lloc per donar-se a conèixer, com ara Ramon Amigó, Josep Maria Arnavat, Antoni Correig, Ernest Casajuana, Rafael Vilà Barnils i Xavier Amorós. Una de les sessions es va dedicar a la poesia d'Antoni de Bofarull[1] Va ser el principal animador, junt amb Iglésies, de l'Associació Excursionista de Reus, que, a través del seu butlletí redactat en català divulgava temes de muntanya. La seva obra més ambiciosa és Reus i els reusencs en el Renaixement de Catalunya fins al 1900, la història de l'aportació reusenca a la cultura escrita en català fins al 1900, amb informació ambiental i biogràfica, sovint de fonts orals, sobretot de Pau Font de Rubinat, obra que trigà deu anys a redactar, ja que l'anàlisi dels escriptors reusencs en llengua catalana, meticulosa i crítica, li va portar moltes consultes bibliogràfiques, difícils en la postguerra.[1][3] Al final de la seva vida va quedar cec. Reculls pòstums d'articles seus publicats a Les Circumstàncies, mostren, segons Magí Sunyer, el seu valor com a assagista.[4] A la seva ciutat natal hi té un carrer dedicat, entre la plaça de Morlius i el carrer de Roig.[5]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.