Joaquim Marsillach i Lleonart (Barcelona, 3 de març de 1859 [1] - Caldes d'Estrac, el Maresme, 11 d'agost 1883) fou un crític musical i profund estudiós de l'obra de Wagner.[2][3]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 març 1859 Barcelona |
Mort | 11 agost 1883 (24 anys) Caldes d'Estrac (Maresme) |
Activitat | |
Ocupació | crític musical, crític d'art |
Família | |
Pare | Joan Marsillach i Parera |
Biografia
Fill del metge Joan Marsillach i Parera (1821-1896) i net de cirurgià, estudià medicina a Barcelona amb Josep de Letamendi (1828-1897), que també influí en la seva formació musical. Va haver d'abandonar les aules el 1877 a causa d'una malaltia pulmonar, la tisi o tuberculosi.[3]
A causa d'aquesta malaltia, anà a Suïssa a fer una cura. Allí es familiaritzà amb la música de Richard Wagner (1813-1883). El contrast que li provocà aquesta música amb el que d'ella havia sentit a dir el portà a estudiar les seves obres i a l'anàlisi de la seva obra i vida, llavors no gaire abundants.[4]
Anà a Alemanya a conèixer-lo personalment i allí assistí al primer festival de Bayreuth (agost de 1876). Esdevingué amic de Wagner i membre del Patronatverein del festival. Des d'aleshores es dedicà a propagar la música wagneriana a Catalunya. Segons un dels seus familiars i biògrafs, Cèsar Martinell, Marsillach era conscient que la seva vida seria curta.[3]
L'any 1882, el seu pare Joan Marsillach va fer construir en un terreny delimitat pels carrers Copèrnic, Muntaner i Tavern una casa torre per traslladar-s'hi a viure amb el seu fill malalt Joaquim.[3] Aquesta casa torre es trobava vora el Parc de Monterols i és coneguda popularment com a Casa àrab pel seu estil oriental.
Va morir amb tan sols vint-i-quatre anys, sense haver acabat la carrera de medicina. Els darrers dies de la seva vida els passà a la Torre Marsillach.[3]
Obra com a crític literari
El 1878 publicà Ricardo Wagner. Ensayo biográfico-crítico (amb un pròleg de Letamendi que tant va agradar a Richard Wagner que el va publicar en la seva revista Bayreuther Blätter el setembre de 1878) i entrà en contacte amb el seu biografiat el gener de 1878 per demanar un autògraf i un retrat, a elecció de Wagner, per incloure'l en el llibre.[5]
És la primera obra sobre Wagner als Països Catalans; el 1881 hom en publicà, a Milà, una traducció a l'italià. El 1882 assistí a l'estrena de Parsifal. Fundà el 1870 la Sociedad Wagner, amb Felip Pedrell, Andreu Vidal Llimona, Claudi Martínez Imbert i Josep de Letamendi. El 1881 fou nomenat crític musical del diari La Renaixença i Arte y Letras, i publicà una sèrie d'articles dels quals destaquen La Historia del Lohengrin (1882), Un entreacto del Lohengrin i Peregrinación a la Meca del Porvenir.[2] Viatjà per Itàlia, Egipte i Turquia.
Referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.