Joan el Cec

Joan el Cec^[1] (10 d'agost de 1296 – 26 d'agost de 1346), de la casa de Luxemburg i fill de l'emperador Enric VII, va ser rei de Bohèmia (1310-1346) i comte de Luxemburg (1313-1346). És conegut per haver mort lluitant en batalla als cinquanta anys, quan feia més d'una dècada que estava cec.

Joan el Cec

Joan de Bohèmia en una miniatura del Còdex Gelnhausenův (s. XV)
Nom original	(cs) Jan Lucemburský (de) Johann von Luxemburg (lb) Jang de Blannen, Jean vu Lëtzebuerg
Biografia
Naixement	10 agost 1296 Ciutat de Luxemburg
Mort	26 agost 1346 (50 anys) Crécy-en-Ponthieu (França)
Causa de mort	mort en combat
Sepultura	Abadia d'Altmünster
Comte de Luxemburg
1313 (Gregorià) – 1346 (Gregorià) ← Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic – Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic →
Rei de Polònia
1310 – 1333
10è Rei de Bohèmia
1310 – 1346 ← Enric I de Bohèmia – Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic →
Príncep elector
Dades personals
Religió	Catolicisme
Activitat
Ocupació	Rei de Bohèmia
Carrera militar
Conflicte	batalla de Crécy
Altres
Títol	Rei de Bohèmia
Família	Casa de Luxemburg
Cònjuge	Beatriu de Borbó (1334, 1334 (Gregorià)–) Elisabet de Bohèmia (1310, 1310 (Gregorià)–)
Fills	Margarida de Bohèmia  () Elisabet de Bohèmia Bona de Luxemburg  () Elisabet de Bohèmia Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic  () Elisabet de Bohèmia Nicolau de Luxemburg  () valor desconegut Joan Enric de Moràvia  () Elisabet de Bohèmia Anna de Bohèmia  () Elisabet de Bohèmia Venceslau I de Luxemburg  () Beatriu de Borbó
Pares	Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic   i Margarete von Brabant
Germans	Beatrice of Luxembourg Maria de Luxemburg
Parents	Carles IV de França, cunyat

Família

Il·lustració de Joan en un manuscrit medieval

16. Waleran III de Limburg

8. Enric V de Luxemburg

17. Ermesenda de Luxemburg

4. Enric VI de Luxemburg

18. Enric II de Bar

9. Margarida de Bar

19. Felipa de Dreux

2. Enric VII del Sacre Imperi

20. Bouchard IV d'Avesnes

10. Balduí d'Avesnes

21. Margarida II de Flandes

5. Beatriu d'Avesnes

22. Tomàs II de Coucy

11. Felicitat de Coucy

23. Mahaut de Rethel

1. Joan el Cec

24. Enric II de Brabant

12. Enric III de Brabant

25. Maria de Hohenstaufen

6. Joan I de Brabant

26. Hug IV de Borgonya

13. Adelaida de Borgonya

27. Violant de Dreux

3. Margarida de Brabant

28. Guillem II de Dampierre

14. Guy de Dampierre

29. Margarida II de Flandes (=21)

7. Margarida de Flandes

30. Robert VII de Bethune

15. Matilde de Bethune

31. Isabel de Mori

Casament de Joan i Elisabet a Espira.

Joan era fill del comte de Luxemburg i emperador electe del Sacre Imperi Enric VII i la seva esposa Margarida de Brabant. Joan es va casar per primer cop el setembre de 1310 amb Elisabet de Bohèmia (1292-1330). La parella va tenir set fills:

• Margarida (1313-1341), es casaria el 1328 amb el duc Enric XIV de Baviera.
• Bona (1315-1349), es casaria el 1332 amb el rei Joan II de França.
• Carles (1316-1378), succeiria el seu pare com a rei de Bohèmia (Carles I) i seria escollit emperador del Sacre Imperi (Carles IV).
• Otakar ("Otó") (1318-1320)
• Joan Enric (1322-1375), seria nomenat Marcgravi de Moràvia.
• Anna (1323-1338), es casaria el 1335 amb el duc d'Àustria Otó IV.
• Elisabet (1323-1324), germana bessona d'Anna.

L'any 1334 es va casar en segones núpcies amb Beatriu de Borbó, filla del duc Lluís I de Borbó. Van tenir un fill: Venceslau (1337-1383), esdevindria duc de Luxemburg i Brabant com a Venceslau I.

Biografia

Joan fou educat a París, però tot i rebre una educació francesa es va veure immers de ben jove amb la política germànica.

El 1310 el seu pare va pactar el seu matrimoni amb Elisabet de Bohèmia, germana del difunt rei de Bohèmia Venceslau III. Amb el suport del seu pare, va fer campanya a Bohèmia per reclamar el regne en nom de la seva esposa, i finalment en va ser escollit rei després de deposar a Enric de Caríntia.

A la mort del seu pare el 1313 va heretar el comtat de Luxemburg. Els seus intents de succeir-lo també al capdavant del Sacre Imperi van fracassar quan els prínceps electors escollir Lluís IV de Wittelsbach. Com el seu predecessor es va trobar amb l'hostilitat de la noblesa txeca envers un rei estranger. Per això, Joan va deixar l'administració de Bohèmia en mans de regents i va posar-se a viatjar, passant per Silèsia, Polònia, Lituània, el Tirol, el nord d'Itàlia i l'Avinyó papal. Va lluitar al costat dels cavallers teutònics contra el rei Ladislau I de Polònia a la guerra que mantingueren entre 1326 i 1332. El 1335, a la mort d'Enric I de Bohèmia sense fills mascles va cedir Caríntia i Carniola a Albert II d'Àustria a canvi de la renúncia a la corona alemanya mentre els Wittelsbach de Baviera van rebre el Tirol.^[2]

L'any 1336, als quaranta anys, Joan es va veure afectat per oftàlmia i va perdre la vista mentre es trobava participant en una croada a Lituània. Tot i que es va fer visitar pels metges més destacats de l'època, incloent-hi el reconegut Gui de Chaulhac, Joan va quedar completament cec.

Un any després començava la Guerra dels Cent Anys, i Joan hi va prendre part a favor del rei Felip IV de França. Entre els novembres de 1338 i 1340 va exercir de governador de Llenguadoc. Finalment va morir lluitant contra els anglesos a la batalla de Crécy, el 26 d'agost 1346.^[3] Tip de brandar l'espasa al vent, el rei va manar que lliguessin les seves brides als cavalls del costat i va ordenar carregar contra l'enemic al centre de la batalla.

Va ser succeït com a rei de Bohèmia pel seu fill gran Carles. El seu segon fill Venceslau va heretar el comtat de Luxemburg.

Referències

1. En luxemburguès: Jang de Blannen; en alemany: Johann der Blinde von Luxemburg; en txec: Jan Lucemburský
2. Berenger, Jean; Simpson, C.A.. A History of the Habsburg Empire 1273-1700 (en anglès). Taylor & Francis, 2014, p. 57. ISBN 9781317895701.
3. (anglès) Andrew Ayton, Philip Preston i Françoise Autrand, The Battle of Crécy, 1346, p.189-190