Joan-Enric Vives i Sicília

Joan-Enric Vives i Sicília (Barcelona, 24 de juliol de 1949) és un religiós català que ostenta els títols de bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra des del 2003 i el d'arquebisbe d'Urgell ad personam (a títol personal) des del 2010.^{[1][nota 1][2]}

Joan-Enric Vives i Sicília

(2022)
Biografia
Naixement	24 juliol 1949 (75 anys) Barcelona (Espanya)
Arquebisbe catòlic
19 març 2010 –
62è Copríncep episcopal d'Andorra
12 maig 2003 – ← Joan Martí i Alanis Juntament amb: Jacques Chirac, Nicolas Sarkozy, François Hollande, Emmanuel Macron
Bisbe d'Urgell
12 maig 2003 – ← Joan Martí i Alanis Diòcesi: bisbat d'Urgell
Bisbe auxiliar de Barcelona
9 juny 1993 – 25 juny 2001 Diòcesi: arquebisbat de Barcelona
Bisbe titular de Nona
9 juny 1993 – 25 juny 2001 ← Agustín García Gasco Vicente – Socrates Buenaventura Villegas → Diòcesi: bisbat de Nona
64è Rector del Seminari Conciliar de Barcelona
1991 – 1997 ← Ramon Prat i Pallarés – Ramon Corts i Blay →
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació	bisbe catòlic (1993–), rector (1991–1997), prevere catòlic de ritu romà (1974–), catedràtic
Ocupador	Universitat de Barcelona
Consagració	5 de setembre de 1993 per Ricard Maria Carles i Gordó
Premis
(2024)  Creu dels Set Braços (2010)  Gran Creu de l'Orde Militar de Crist (1999)  Medalla d'Honor de Barcelona
Lloc web	bisbaturgell.org

Biografia

Vives fou el tercer fill de Francesc Vives Pons i Cornèlia Sicília Ibáñez, petits comerciants de Barcelona. Després del batxillerat cursat a l'Escola Pere Vila i a l'Institut Jaume Balmes de Barcelona, entrà al Seminari de Barcelona el 1965 on estudià Humanitats, Filosofia i Teologia, al Seminari Conciliar de Barcelona i a la Facultat de Teologia de Barcelona (secció Sant Pacià). Llicenciat en Teologia per la Facultat de Teologia de Barcelona el 1976 i en Filosofia i Ciències de l'Educació –secció Filosofia– a la Universitat de Barcelona el 1982, féu els cursos de doctorat en Filosofia a la Universitat de Barcelona (1990-1993).^[3]

Fou ordenat prevere a la seva parròquia natal, Santa Maria del Taulat de Barcelona, el 24 de setembre de 1974, i fou incardinat a l'arxidiòcesi de Barcelona. Fou nomenat bisbe titular de Nona i auxiliar de Barcelona el 9 de juny de 1993. Fou consagrat bisbe a la Catedral de Barcelona el 5 de setembre del mateix any. Entre 1991 i 1997 fou rector del Seminari Conciliar de Barcelona.^[4][5]

Fou nomenat bisbe coadjutor d'Urgell el 25 de juny del 2001. Dos anys més tard, el 12 de maig del 2003, amb la renúncia per edat de l'arquebisbe Joan Martí i Alanís, Vives fou nomenat bisbe d'Urgell; el 10 de juliol dugué a terme el jurament constitucional com a nou copríncep d'Andorra a la Casa de la Vall d'Andorra la Vella.^[3] El 19 de març de 2010, el papa Benet XVI va concedir-li el títol i la dignitat d'arquebisbe ad personam.^[1]

Càrrecs eclesials

• Membre fundador i consiliari del Moviment de Joves Cristians en ambients populars JOBAC (1975-1987)
• Formador (1987-1991) i després Rector del Seminari Conciliar de Barcelona (1991-1997)
• Secretari del Consell Presbiteral de l'Arxidiòcesi de Barcelona (1978-1989) i Membre i Secretari del seu Col·legi de Consultors (1985-1995)
• Secretari del Consell Episcopal de Barcelona (1988-1990) i del Consell Assessor del Cardenal Narcís Jubany (1987-1990).
• Delegat episcopal a Justícia i Pau de Barcelona (1978-1993)
• Rector del Seminari Conciliar de Barcelona (1991-1997)^[3]

Activitat docent

• Professor d'Història de la Filosofia a la Facultat de Teologia de Catalunya (1983-1993) i a la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de la Universitat Ramon Llull (1988-1993)
• Vicedegà de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull (1989-1993) i membre del Patronat de la Fundació privada per a la Universitat Ramon Llull (1991-1994)^[3]

Distincions honorífiques

En tant que copríncep d'Andorra i cap de l'Estat, Vives ha rebut diversos honors i distincions.

• Cavaller de la Creu dels Set Braços, Principat d'Andorra (2024) ^[6]
• Gran creu de l'Orde de Crist, concedida pel president de la República Portuguesa (2010)
• Gran Creu de l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem
• Gran Collar de l'Orde de l'Infant Dom Henrique, concedida pel president de la República Portuguesa (2024)

Altres distincions

• Medalla d'Honor de Barcelona (1999)^[7]

Notes

1. Tot i que el bisbat d'Urgell pertany a l'arquebisbat metropolità de Tarragona, s'atorga el títol d'arquebisbe d'Urgell ad personam per la singularitat d'aquest bisbat.

Referències

1. ACN. «Benet XVI concedeix el títol d'arquebisbe 'ad personam' a Joan-Enric Vives, bisbe d'Urgell - 19 març 2010». [Consulta: 1r novembre 2019].
2. «Joan-Enric Vives i Sicília». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
3. «El Papa Benedicto XVI concede a Mons. D. Joan Enric Vives Sicilia el título de Arzobispo "ad personam"» (en castellà). Conferencia Episcopal Española, 19-03-2010. Arxivat de l'original el 2014-09-20. [Consulta: 3 maig 2015].
4. Subirà i Blasi, Enric. El Seminari de Barcelona, (1593-1917):aportació per a una anàlisi de la influència de la formació del clergat en el desenvolupament del pensament catòlic a Catalunya. Pròleg de Casimir Martí. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993. (Scripta et documenta ; 49), p. 450 ISBN 8478264701 OCLC 803511442
5. Bada i Elias, Joan. El Seminari Conciliar de Barcelona : (1868-1982). Barcelona: Seminari Conciliar, 1983, p. 143-144. ISBN 84-300-8734-6.
6. BOPA. «Decret 283/2024, del 10-7-2024, pel qual es formalitzen diversos atorgaments de la Creu dels Set Braços i de l’Orde de Carlemany», 17-07-2024. [Consulta: 17 juliol 2024].
7. «Llista Medalles d'Honor de la ciutat de Barcelona». Ajuntament de Barcelona, 2014. Arxivat de l'original el 2014-11-08. [Consulta: 21 febrer 2015].

Títols
Precedit per: Agustín García-Gasco Vicente	Bisbe titular de Nona 9 de juny de 1993 - 25 de juny de 2001	Succeït per: Socrates Buenaventura Villegas
Precedit per: Joan Martí i Alanis	Bisbe d'Urgell 2003 -	Succeït per: -
	Arquebisbe d'Urgell (ad personam) 2010-
	62è Copríncep d'Andorra 2003 -