pilot de motociclisme català From Wikipedia, the free encyclopedia
Joan Bordons i Vives (Sants, 18 de novembre de 1944)[1] és un antic pilot de motociclisme català. S'inicià en el món de l'automobilisme com a mecànic professional i després passà al motociclisme de velocitat. El 1967, com a pilot oficial de Derbi, quedà quart en el Gran Premi d'Espanya de 1967 en la categoria de 50cc. Guanyà el XVI Gran Premi Internacional de Madrid de 250cc el 1970 i les 24 Hores de Montjuïc de 1972, aquesta darrera formant equip amb Benjamí Grau als comandaments d'una Bultaco 360 cc.[2] El 1977 protagonitzà bones actuacions al campionat europeu de resistència dins l'equip francès National Motor, amb una Kawasaki. Fou també mecànic de Víctor Palomo i de Jon Ekerold, als quals acompanyà durant algunes temporades al Mundial de motociclisme.[1] Bordons es retirà de les competicions el 1983.[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | (ca) Joan Bordons i Vives 18 novembre 1944 (80 anys) Sants (Barcelonès) |
Activitat | |
Ocupació | pilot de motociclisme |
Esport | motociclisme de velocitat resistència (motociclisme) |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.