Joan Bertrand i Elizalde (Barcelona, 1927 - Gijón, 31 de juliol de 1955)[1][2] va ser un pilot català de motociclisme de velocitat, Campió d'Espanya de 125cc el 1953 i jove promesa que anava en camí de ser el número u de l'equip oficial de Montesa.[3] Es va morir a 27 anys,[4] a causa d'una caiguda en una cursa puntuable per al Campionat estatal disputada a Gijón,[5] essent enterrat el 2 d'agost a Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), on la seva família tenia una important indústria tèxtil.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Joan Bertrand i Elizalde  1927 Barcelona |
| Mort | 31 juliol 1955 (27/28 anys) Gijón (província d'Astúries) |
| Causa de mort | cursa motociclista, caiguda accidental |
| Sepultura | Sant Feliu de Llobregat |
| Activitat | |
| Ocupació | pilot de motociclisme |
| Esport | motociclisme de velocitat |
| Família | |
| Parents | Josep Bertrand i Salsas, besoncle Manuel Bertrand i Salsas, besoncle Eusebi Bertrand i Serra, cosí segon Arturo Elizalde Rouvier, avi matern Juan Elizalde Bertrand, cosí germà José Antonio Elizalde Bertrand, cosí germà Arturo Elizalde Bertrand, cosí germà Carme Biada i Navarro, àvia materna |
Joan Bertrand nasqué al si d'una família de l'alta burgesia barcelonina, emparentada amb una altra d'igualment influent. D'una banda, els Bertrand eren uns importants industrials del tèxtil, amb fàbriques a diverses ciutats catalanes. El creador de la nissaga empresarial havia estat el seu besavi, Manuel Bertrand i Cortalé (1807-1884), natural de La Roca de l'Albera (Rosselló) i establert al Baix Llobregat, on nasqueren els seus fills Manuel, Josep i Joan Bertrand i Salses. Manuel, el primogènit, fundà amb el seu sogre Eusebi Serra i Clarós l'empresa Bertrand i Serra, una de les més importants de Catalunya, que heretà son fill Eusebi Bertrand i Serra, esdevenint un dels grans industrials de l'època.[6] Joan tingué un fill, Joan Bertrand i Coma (1890-1978)[7] que continuà el negoci familiar a Sant Feliu de Llobregat,[6] on l'empresa havia creat diverses colònies de treballadors (encara avui s'hi conserven en bon estat les "Casetes Bertrand" i els "pisos Bertrand").[8] Joan Bertrand i Elizalde era fill seu,[2] i seguint la tradició familiar es formà com a perit tèxtil.[4]
D'altra banda, els Elizalde havien estat sempre lligats al món del motor: El seu avi, Arturo Elizalde Rouvier,[9] fou un destacat enginyer i empresari industrial que fundà a Barcelona l'empresa fabricant d'automòbils Elizalde, reconvertida més tard a fabricant de motors d'aviació. Tres cosins seus, els germans Elizalde Bertrand, varen ser també motociclistes de renom durant les dècades de 1950 i començaments de la de 1960: Arturo (conegut com a Lucas), José Antonio i Juan Elizalde Bertrand, arribant a guanyar entre tots tres diversos Campionats d'Espanya de velocitat, motocròs i regularitat.
La cursa en què perdé la vida s'anomenava Circuito Internacional Motorista i es disputava al Circuit de San Lorenzo de Gijón, un circuit urbà de 3 quilòmetres de longitud. Era la quarta prova del campionat estatal d'aquell any i l'onzena edició de l'esdeveniment (la segona amb categoria internacional). Aquell dia, Joan Bertrand ja havia corregut la cursa dels 125cc amb la seva Montesa (acabant-hi sisè), quan de sobte decidí de córrer també la de 500cc, participant-hi amb una Norton que li deixà el valencià Paco González.
Durant la cursa, amb força pluja i el terra lliscant, Bertrand perdé el control de la Norton quan mirava de netejar-se les ulleres entelades per la pluja (a la sortida del revolt de Piles, durant la sisena volta),[5] i anà a estavellar-se contra una fita quilomètrica del mig de la calçada.[5] Anant com anava a més de 120 km/h,[4] l'impacte fou tan fort que la motocicleta es va partir en dos i Bertrand va sortir disparat, anant a topar violentament de cap contra la pèrgola d'un mur, uns 100 metres més enllà. Greument ferit, fou traslladat en ambulància a l'hospital on arribà ja mort.[9]
- Guanyador del Motocròs de Vallvidrera (1952)[2]
- Rècord absolut de la Volta a Mallorca (1952), pilotant una 125cc
- Guanyador de la Pujada a la Rabassada i rècord de la seva categoria (1953)
- Rècord de la pujada a Vallvidrera fins a 1954
- Campió d'Espanya de 125cc (1953, Montesa)
- 3 vegades guanyador en equip de la Prueba de invierno
- 3 medalles d'or en el Trofeo Nacional Motociclista
Resultats al Mundial de motociclisme[10]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
